Sallent és un municipi de la comarca del Bages, ubicat al bell mig de la Catalunya Central, el qual té agregats els nuclis de Cabrianes i Cornet. Presenta una superfície de 65,2 km2 i la seva població és de 6.717 habitants (any 2021), essent el seu gentilici sallentí o sallentina. Cal destacar la gran importància que el riu Llobregat rau per aquest indret, ja que va ser el motor econòmic durant bona part del segle XIX fruit del desenvolupament de la indústria tèxtil. El riu dibuixa el traç i la fisonomia de la vila degut a que transcorre pel centre; a més, dóna nom al poble: Sallent significa «salts de rius». Tot i que existeix documentació històrica datada de l’any 980 D.C., que expliquen que el topònim prové de «ipso castro salente», que significa pedra que surt de la terra.
Població segons gènere (2010-2021)
| Any |
Homes |
Dones |
Total |
| 2021 |
3249 |
3468 |
6717 |
| 2020 |
3260 |
3475 |
6735 |
| 2019 |
3211 |
3447 |
6658 |
| 2018 |
3194 |
3442 |
6636 |
| 2017 |
3173 |
3421 |
6594 |
| 2016 |
3170 |
3422 |
6592 |
| 2015 |
3215 |
3454 |
6669 |
| 2014 |
3258 |
3522 |
6780 |
| 2013 |
3281 |
3528 |
6809 |
| 2012 |
3298 |
3577 |
6875 |
| 2011 |
3317 |
3575 |
6892 |
| 2010 |
3394 |
3635 |
7029 |
Font: Idescat. Territori. El municipi en xifres.
SALLENT
La vila de Sallent és un indret replet d’història, fet que queda palès al comptar amb vestigis d’un poblat iber (lacetans) ubicat al turó del Cogulló, el qual ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i forma part de la ruta dels ibers. Posteriorment, entre els segles XII i XIV, a fi de ser espectador de l’exuberància del castell i església de Sant Sebastià –castell en ruïnes i església encara present- tal i com constata la documentació relativa a aquells segles. Ja que l’esdentada església que es de planta circular, la més gran de Catalunya.
Fent un salt qualitatiu en el temps, cal remarcar els fets ocorreguts en plena la Guerra de Successió espanyola, ja que el 3 d’agost de 1713 la vila fou cremada per les tropes borbòniques a fi i efecte d’eliminar els molins de pólvora que hi havia. Posteriorment, Sallent va esdevenir un indret pioner en la industria tèxtil catalana. Fruit de l’aprofitament del riu Llobregat com a motor industrial i per la incorporació en 1828 del primer telar mecànic a Espanya. Factors que varen afavorir un creixement reeixit tant a nivell econòmic com a demogràfic de Sallent.
CABRIANES
Al Pla de Cabrianes s’han pogut identificar vestigis d’un assentament rural d’època ibèrica i romana, els quals fan suposar que l’assentament ibèric es convertí en una petita vila romana. D’altra banda, la primera referència documental de Cabrianes correspon a una donació que l’any 1006 Sendred de Gurb, senyor del Castell de Sallent, va fer al monestir de Sant Benet de Bages d’un alou situat al lloc que anomenen Cabrilianas. Els documents medievals constaten que Cabrianes, -escrit primerament Cabrilianas, Cabriganas i el 1254 Cabrianes-, apareix com una referència geogràfica per tal de situar un punt concret, probablement una propietat o un mas.
Es notori destacar que l’activitat econòmica dels masos de Cabrianes es basava fonamentalment en l’agricultura i en menor grau en la ramaderia. Un dels conreus importants a l’època medieval era la vinya però fou a partir del segle XVIII quan aquest conreu inicià un procés d’expansió al Bages i especialment al nucli sallentí. L’apogeu dels masos està relacionat amb l’expansió de la vinya, destaquen especialment el Soler, el Camp, l’Oliva i Mas Vidal.
CORNET
Els orígens més remots de Cornet es remunten a l’any 2000 a.C, quan es troben les primeres restes humanes al indret. No és fins l’any 1025 d.C quan aquest emplaçament es converteix en un nucli poblacional anomenat «Villa Cornetto». Possiblement el nom del nucli prové del riu Cornet, ja que l’emplaçament es situa a la vora esquerra del riu que és un afluent del Llobregat. Cap al 1033 es troben les primeres referències de la vila rural «de Cronetto», que apareix associada a l’església i a la parròquia de Santa Maria de Cornetto. Però al 1063, Cornet passa a dependre de la ciutat de Vic.
Posteriorment, el 1239 hi ha documentació de la presència de dues esglésies d’estil romànic: Santa Susanna de l’Abellar i Santa Fe. Un fet rellevant és que el 1331 es produeix la primera visita Pastoral del Bisbe de Vic a Cornet, moment en què Galceran Sacosta mantingué reunions amb propietaris feudals i pagesos. Amb el pas del temps, al llarg del segle XVII, l’Església de Santa Maria de Cornet va ser objecte de nombroses reformes tals com el campanar, les capelles laterals i la sagristia. Tot i aquestes millores es va procurar respectar la seva estructura primitiva.
El 1840 Cornet passa a formar part del terme municipal de Sallent. I a partir de 1936, el municipi, juntament amb la Generalitat, es fa càrrec de l’ensenyament, tasca que fins aleshores s’havia dut a terme a càrrec de l’església. Així doncs, actualment Cornet compta amb una cinquantena de masos i està dividida pels termes de Balsareny, Gaià, Avinyò i Sallent.
PATRIMONI CULTURAL
Sallent
- Poblat iber del Cogulló
- Castell i església romànica de Sant Sebastià
- La Casa Museu Torres Amat
- Església moderna de Sant Antoni M. Claret
- Aiguamolls de la Corbatera
Cabrianes
- La Capella de Sant Ramón de Cambrianes
- Centre Parroquial
- La fàbrica de Cabrianes: Cal Berenguer
- L’Escola Els Pins
Cornet
- Santa Maria de Cornet
- Castell de Cornet
- Església de Santa Susanna de l’Abellar
- Església de Sant Miquel de Terradet
- Església de santa Fe
FESTES POPULARS
Sallent
- Les Enramades
- Festa Major
- Carnaval
Cabrianes
- Festa del Corpus Christi
- Actes de la Setmana Santa (la passió, el Salpàs i les Caramelles)
- Festa Major
Cornet
- Festa Major
- La Festa del Blat
- Les Caramelles