Quina superfície té el terme municipal? A quina altitud sobre el nivell del mar està? Quants habitants té? Aquestes són algunes de les dades que pots descobrir en aquest apartat.

Informació relativa a dades generals sobre ens els locals disponibles a la font MUNICAT del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Sallent és un municipi de la comarca del Bages, ubicat al bell mig de la Catalunya Central, el qual té agregats els nuclis de Cabrianes i Cornet. Presenta una superfície de 65,2 km2 i la seva població és de 6.717 habitants (any 2021), essent el seu gentilici sallentí o sallentina. Cal destacar la gran importància que el riu Llobregat rau per aquest indret, ja que va ser el motor econòmic durant bona part del segle XIX fruit del desenvolupament de la indústria tèxtil. El riu dibuixa el traç i la fisonomia de la vila degut a que transcorre pel centre; a més, dóna nom al poble: Sallent significa «salts de rius». Tot i que existeix documentació històrica datada de l’any 980 D.C., que expliquen que el topònim prové de «ipso castro salente», que significa pedra que surt de la terra. 

Població segons gènere (2010-2021)

Any Homes Dones Total
2021 3249 3468 6717
2020 3260 3475 6735
2019 3211 3447 6658
2018 3194 3442 6636
2017 3173 3421 6594
2016 3170 3422 6592
2015 3215 3454 6669
2014 3258 3522 6780
2013 3281 3528 6809
2012 3298 3577 6875
2011 3317 3575 6892
2010 3394 3635 7029

Font: Idescat. Territori. El municipi en xifres.

SALLENT

La vila de Sallent és un indret replet d’història, fet que queda palès al comptar amb vestigis d’un poblat iber (lacetans) ubicat al turó del Cogulló, el qual ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i forma part de la ruta dels ibers. Posteriorment, entre els segles XII i XIV, a fi de ser espectador de l’exuberància del castell i església de Sant Sebastià –castell en ruïnes i església encara present- tal i com constata la documentació relativa a aquells segles. Ja que l’esdentada església que es de planta circular, la més gran de Catalunya.

Fent un salt qualitatiu en el temps, cal remarcar els fets ocorreguts en plena la Guerra de Successió espanyola, ja que el 3 d’agost de 1713 la vila fou cremada per les tropes borbòniques a fi i efecte d’eliminar els molins de pólvora que hi havia. Posteriorment, Sallent va esdevenir un indret pioner en la industria tèxtil catalana. Fruit de l’aprofitament del riu Llobregat com a motor industrial i per la incorporació en 1828 del primer telar mecànic a Espanya. Factors que varen afavorir un creixement reeixit tant a nivell econòmic com a demogràfic de Sallent.  

CABRIANES

Al Pla de Cabrianes s’han pogut identificar vestigis d’un assentament rural d’època ibèrica i romana, els quals fan suposar que l’assentament ibèric es convertí en una petita vila romana. D’altra banda, la primera referència documental de Cabrianes correspon a una donació que l’any 1006 Sendred de Gurb, senyor del Castell de Sallent, va fer al monestir de Sant Benet de Bages d’un alou situat al lloc que anomenen Cabrilianas. Els documents medievals constaten que Cabrianes, -escrit primerament Cabrilianas, Cabriganas i el 1254 Cabrianes-, apareix com una referència geogràfica per tal de situar un punt concret, probablement una propietat o  un mas.

Es notori destacar que l’activitat econòmica dels masos de Cabrianes es basava  fonamentalment en l’agricultura i en menor grau en la ramaderia. Un dels conreus importants a l’època medieval era la vinya però fou a partir del segle XVIII quan aquest conreu inicià un procés d’expansió al Bages i especialment al nucli sallentí. L’apogeu dels masos està relacionat amb l’expansió de la vinya, destaquen especialment el Soler, el Camp, l’Oliva i Mas Vidal.

CORNET

Els orígens més remots de Cornet es remunten a l’any 2000 a.C, quan es troben les primeres restes humanes al indret. No és fins l’any 1025 d.C quan aquest emplaçament es converteix en un nucli poblacional anomenat «Villa Cornetto». Possiblement el nom del nucli prové del riu Cornet, ja que l’emplaçament es situa a la vora esquerra del riu que és un afluent del Llobregat. Cap al 1033 es troben les primeres referències de la vila rural «de Cronetto», que apareix associada a l’església i a la parròquia de Santa Maria de Cornetto. Però al 1063, Cornet passa a dependre de la ciutat de Vic.

Posteriorment, el 1239 hi ha documentació de la presència de dues esglésies d’estil romànic: Santa Susanna de l’Abellar i Santa Fe. Un fet rellevant és que el 1331 es produeix la primera visita Pastoral del Bisbe de Vic a Cornet, moment en què Galceran Sacosta mantingué reunions amb propietaris feudals i pagesos. Amb el pas del temps, al llarg del segle XVII, l’Església de Santa Maria de Cornet va ser objecte de nombroses reformes tals com el campanar, les capelles laterals i la sagristia. Tot i aquestes millores es va procurar respectar la seva estructura primitiva.

El 1840 Cornet passa a formar part del terme municipal de Sallent. I a partir de 1936, el municipi, juntament amb la Generalitat, es fa càrrec de l’ensenyament, tasca que fins aleshores s’havia dut a terme a càrrec de l’església. Així doncs, actualment Cornet compta amb una cinquantena de masos i està dividida pels termes de Balsareny, Gaià, Avinyò i Sallent.  

 

PATRIMONI CULTURAL

Sallent

  • Poblat iber del Cogulló
  • Castell i església romànica de Sant Sebastià
  • La Casa Museu Torres Amat
  • Església moderna de Sant Antoni M. Claret 
  • Aiguamolls de la Corbatera

​​Cabrianes

  • La Capella de Sant Ramón de Cambrianes
  • Centre Parroquial
  • La fàbrica de Cabrianes: Cal Berenguer
  • L’Escola Els Pins

​​Cornet

  • Santa Maria de Cornet
  • Castell de Cornet
  • Església de Santa Susanna de l’Abellar
  • Església de Sant Miquel de Terradet
  • Església de santa Fe

FESTES POPULARS

Sallent

  • Les Enramades
  • Festa Major
  • Carnaval

Cabrianes

  • Festa del Corpus Christi
  • Actes de la Setmana Santa (la passió, el Salpàs i les Caramelles)
  • Festa Major

Cornet

  • Festa Major
  • La Festa del Blat
  • Les Caramelles