T'agradaria saber més detalls sobre la història del municipi? No els busquis més. Des d'aquí pots accedir a un recorregut pel passat de la localitat.

Cronologia històrica 
  • 16-6ac Un dels trams de la via romana del Capsacosta (camí secundari de la via Annia), sortia de Besalú i seguia el riu Fluvià, passant pel pla de Poliger i Sant Joan les Fonts, i s'enfilava pel Capsacosta cap a Sant Pau de Seguries, on es bifurcava en direcció a Ripoll i en direcció a Camprodon i el coll d'Ares.    
  • 940 Ava, comtessa de Cerdanya i de Besalú, vídua de Miró II, compra una finca al comtat de Besalú i a Montagut, "a la vil·la anomenada Palau i a la selva anomenada Puliigario (Politger), a la vil·la que anomenen Morrenyà  (Morraniano) i a la vil·la anomenada Molí Vell". 
  • 1169 El veïnat ja disposa d'església pròpia, anomenada Sancti Jacobi de Politger, confirmada al monestir de Camprodon. Palau de Montagut o Palau d'Avall depenia de la jurisdicció del castell (i després del comtat) de Montagut.     
  • 1332 Guillem Pere és el batlle o recaptador especial per al veïnat de Palatio in parrochia de Monteacuto.
  • 1344 Pere Arnau de Montpalau compra el delme de Palau de Montagut a Guillem de Queixàs.
  • 1428 Les cases del veïnat pateixen el terratremol que va afectar la comarca. 
  • 1844 Palau de Montagut estava constituït en municipi. 
  • 1864 Es numeren les cases del poble mitjançant mosaics col·locats pel paleta Ramon Castellà i Surribes.
  • 1865 La família Funosas posa en funcionament una fàbrica de filats a prop del Fluvià i inicia el que serà la gran fàbrica Brutau el segle posterior. 
  • 1889 La família Terradas-Brutau (vg.1) (vg2) compra la fàbrica de filats. L'amplia i modernitza de forma notable i s'implica molt en la millora del poble (l'ajuntament, les escoles, la casa rectoral, l'enllumenat, el primer pla urbanístic i l'establiment de la primera cooperativa).  
  • 1914 Es troba una moneda visigòtica d'or fi de Recesvint, d'una sèrie rara al país, al nord del Pla de Poliger. 
  • 1928 El Bisbat de Girona constitueix la parròquia de Sant Jaume de Llierca.
  • 1930 El municipi canvia el nom  de "Palau de Montagut" pel de "Sant Jaume de Llierca".
  • 1934 Obre les portes el Casal Republicà Català.
  • 1936 La gent del poble s'enfronta als comités antifeixistes.
  • 1939 Entren al poble les tropes franquistes i comença la postguerra.
  • 1973 Es troba al Pla de Poliger un petit jaciment prehistòric (còdols treballats i d'altres restes). 
  • 1978 Es tanca la fàbrica Brutau a causa de la crisi tèxtil generalitzada a tot el país, però el representant de l'empresa, Lluís Terradas i Soler (vg1), col·labora intensament en la creació del polígon industrial del Pla de Poliger.
  • 1992 L'Ajuntament recupera l'antic Casal Català.

 

Bibliografia
  • Bayer Castanyer, Robert. Tortellà. Ajuntament de Tortellà, 1990. 
  • Bolòs i Masclans, Jordi. La parròquia de Montagut de Fluvià al segle XVII. Paisatge, societat i toponimia. Miscel·lània d'homenatge a Enric Moreu Rey.
  • Bolòs, Jordi; Hurtado, Víctor. Atles del Comtat de Besalú (785-988). Rafel Dalmau, 1998.
  • Collelldemont Oliva, Josep. Besalú i les terres del comtat. Edicions periòdiques de les Comarques, SA.
  • Coma Torné, Mireia. La batalla contra l'oblit - Sant Jaume de Llierca en temps de la Guerra Civil. Premi Salvador Reixach, 2012 Ámbit social.
  • Corominas Planellas, Francesc. Els moviments socials a les comarques gironines. Diputació de Girona, 1998.
  • Escorihuela Roca, Aniol. Joan Platé Vergés - Un maqui compromés amb la lluita per la llibertat. Treball de recerca curs 2021-2022, Institut Santiago Sobrequés i Vidal de Girona. VIII Premi de Recerca en Memòria Democràtica.
  • Grabolosa, Ramon. Besalú, un país aspre i antic. Ed. Montblanc, 1973.
  • Marquès Planagumà, Josep Maria. Cristians de Girona. Quaderns de la Revista de Girona, 29. Diputació de Girona i Caixa de Girona.
  • Pujiula Ribera, Jordi. Els morts per la Guerra Civil a la Garrotxa (1936-1945). Llibres de Batet.
  • Sánchez Agustí, Ferran. Maquis a Catalunya. Pagès Editors, 1999.
  • Serra Frigola, Josep. Obrint camins de llibertat. Maquis a Catalunya: Els guies i les seves rutes al Pririneu català i andorrà. Amical Antics Guerrillers de Catalunya, 2023. 
  • Solé i Sabaté, Josep Maria; Vilarroya Font, Joan. La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989.

 

Publicacions editades o patrocinades per l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca:

  • Arrels i Llavors de Sant Jaume de Llierca - Qui som?. Textos Xavier Valeri, il·lustracions Josep Oliveras. Col·lecció "Els municipis de la Garrotxa", Volum I, Editat per l'Ajuntament de Sant Jaume de LLierca i Edicions Equador 21 SL (Josep Oliveras), 2001. 
  • Benvinguts a Sant Jaume de Llierca. Documental dirigit per Sergi Sala, que explica la història de Sant Jaume de Llierca a travès de la memòria oral. Produït per l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca i realitzat per Zeba Produccions, 2014. 
  • El comerç, els oficis i la indústria a Sant Jaume de Llierca  - Passat i present. Textos Joan Carreras. Publica i patrocina Ajuntament de Sant Jaume de Llierca. Coordinació editorial Editorial Oliveras (Josep Oliveras), 2018.  
  • La Brutau - Història de la fàbrica. Textos Xavier Valeri, Fotografies Josep Oliveras. Publica i patrocina Ajuntament de Sant Jaume de Llierca. Coordinació editorial Editorial Oliveras (Josep Oliveras), 2019. 
  • Història del futbol a Sant Jaume de Llierca 1900 - 2020. Autor Joan Carreras, col·laborador Albert Vila. Publica i patrocina Ajuntament de Sant Jaume de Llierca. Coordinació editorial Editorial Oliveras (Josep Oliveras Compte), 2021. 
  • La moneda de la Garrotxa - Mil anys d'història (segles X - XX). Salvador Plantalech i Joan Gelis. Editorial Oliveras (Josep Oliveras Compte), 2023.
  • Sant Jaume de Llierca. Recull de fotografies antigues 1890-1990. I Volum. Editorial Oliveras (Josep Oliveras Compte), 2025.

 

Enllaços d'interès