Quina superfície té el terme municipal? A quina altitud sobre el nivell del mar està? Quants habitants té? Aquestes són algunes de les dades que pots descobrir en aquest apartat.
Coord.: 
42° 7′ 37″ N, 3° 8′ 6″ E
Gentilici: Escalenc / Escalenca
Superfície : 16,41 km²
Altitud: 14 msnm
Població (2022): 10.276 habitants
Densitat: 626,20 habitants/km²
Codi territorial: 170622
Codi postal: 17130
Longitud (º) 3,134894
Latitud (º) 42,126156
Entitats de població que la conformen:
Els seus primers pobladors hi van arribar per mar i van fundar-hi l'antiga cituat d'Empúries, que acull actualment el Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Neix al segle XVI com a barri pescador de Sant Martí d'Empúries, al voltant d'un petit port entre les platges d'Empúries i la de Riells, i va passar a ser cap de municipi al segle XVIII.
El nom de la vila prové del topònim Scala, que designa un port natural pel refugi de barques; una denominació a la qual fa honor i que convida a tothom a descobrir que la població és acollidora i està més viva que mai.
L'Escala és una població que ha crescut equilibradament en un marc privilegiat, on la història i el desenvolupament han sabut conviure i traçar les línies de projecció cap al nou mil·leni.
Entre altres activitats, l'Escala ofereix gaudir de les seves cales i platges, participar a les seves festes i tradicions, escoltar els concerts d'estiu, contemplar el seu paisatge i les seves magnífiques vistes, passejar pel seu entorn, visitar les ruïnes d'Empúries, practicar tot tipus d'esports relacionats amb el mar i la natura... tot això, és clar, disposant d'una àmplia i variada oferta d'allotjament.
El mar i les platges banyades pel sol, es converteixen en eixos de la vida de vilatans i visitants. L´Escala és paisatge i vestigis d'escalencs d'altres temps; és el seu nucli urbà, amb el barri vell, el comerç, la gastronomia mediterrània i la vida que s'hi respira. L'Escala és mar perquè és i ha estat una vila eminentment marinera; perquè és del mar d'on extreu la seva tradicional font de riquesa -la pesca i la salaó d'anxoves-; i perquè és amb les passejades per la platja quan es viu més intensament i intimament la connexió del mar amb l'Escala.
L'Escala té un component màgic difícil de definir. Potser és la llum del capvespre... El cert és que a l'Escala tothom i és benvingut.
L'Escala a l'hivern, és un altre món. Si a l'estiu el mar i les platges banyades pel sol es converteixen en eixos de la vida de vilatans i visitants, l'hivern ens porta llargues passejades. L'Escala a l'hivern és paisatges i vestigis dels escalencs d'altres temps; és petits llogarrets rurals fortificats; és el seu nucli urbà, amb el barri vell, el comerç, la gastronomia i la vida que s'hi respira. Si bé a l'estiu l'Escala és mar, a l'hivern ho continua essent, perquè és i ha estat una vila eminentment marinera; perquè és del mar d'on extreu la seva tradicional font de riquesa la pesca i la salaó d'anxoves; perquè no pot ni vol girar-se d'esquena al Mediterrani i perquè és a l'hivern quan les passejades per la platja es viuen més intensament i més íntimament.
