T'agradaria saber més detalls sobre la història del municipi? No els busquis més. Des d'aquí pots accedir a un recorregut pel passat de la localitat.
Aran ei ua realitat nacionau damb personalitat pròpria e diferenciada laguens de Catalonha, damb ua lengua, ua cultura e ua tradicion d’autogovèrn que s’an mantengut ath long des sègles.
Er occitan, ena sua varietat aranesa, ei era lengua pròpria d’Aran e un des elements fonamentaus dera identitat aranesa. Era sua transmission generacion dempús generacion a hèt possible que se mantengue enquia aué coma un patrimòni culturau viu e compartit.
Er an 1313, eth rei Jaime II autregèc as abitants d’Aran eth privilègi d’Era Querimònia, considerat era carta magna des libertats araneses. Aguest document siguec era basa legau der ordenament politic, juridic e administratiu dera Val d’Aran pendent mès de cinc cents ans.
Era organizacion politica tradicionau aranesa se basaue ena casa, es pòbles e es terçons. Dera reünion des representants des comunitats ne sorgic eth Conselh Generau dera Val, era institucion istorica de representacion, govèrn e administracion dera comunitat aranesa.
Reconeishement des libertats e privilègis dera Val d’Aran.
Confirmacion qu'era Val d’Aran non podie èster separada dera Corona ne deth Principat de Catalonha.
Reforma dera composicion e deth foncionament deth Conselh Generau dera Val d'Aran.
Desaparicion deth sistèma institucionau tradicionau aranés.
Recuperacion des institucions istoriques d’autogovèrn e reconeishement dera oficialitat der aranés.
Er Estatut de Catalonha reconeish Aran coma realitat nacionau, e era Lei der occitan convertís er aranés en lengua oficiau en tota Catalonha.
