

Història
VANDELLÒS
Vandellòs apareix esmentat ja el 1342 amb el nom de Vallis Laurorumi i el 1460 com Vall de Llorer. Va formar part del terme de Tivissa i va quedar integrat a la baronia de Castellvell. A partir del 1241, en casar-se una néta del senyor de Castellvell amb Berenguer d'Entença, la baronia va començar a ser coneguda com a baronia d'Entença. El 1324, Guillem d'Entença va cedir la baronia al rei Jaume el Just i va quedar integrada dins del comtat de Prades. El 1813, les tropes del mariscal Louis Gabriel Suchet van saquejar la població. El 1845 la població va sofrir greus desperfectes a causa d'un terratrèmol.
L'HOSPITALET DE L´INFANT
L'Hospitalet de l'Infant va ser fundada per l'Infant Pere, fill de Jaume el Just i de Blanca de Nàpols, el 8 de novembre de 1344. Pere va aixecar un edifici que van anomenar Hospital del Coll de Balaguer; l'hospital era un edifici de planta quadrada de 54,6 metres de costat amb una torre de 18,5 metres a cadascun dels angles. L'intent de repoblació per part de Pere va fracassar fins que el 1362 el seu fill Joan de Prades va adquirir més terrenys per a l'hospital. Aquest nou edifici va ser destruït el segle XV.
Dins del terme municipal de Vandellòs es van trobar, a la dècada dels anys 20, pintures rupestres de l'Estil Valencià, únic a Europa i declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 1998 en reconeixement al seu valor inestimable com a testimoni de la capacitat intel·lectual humana. Es coneixen els santuaris pintats de Cova de l'Escoda, en la qual es troben les pintures més ben conservades, com la d'un bell exemplar de cérvol; la Cova del Racó d'en Perdigó, amb un fris en el qual apareixen pintats cinc caçadors brandint els seus arcs, l'arma identificativa; Cova de Carles, en la qual, malgrat el seu estat de conservació, es poden veure encara fragments de figures i algun motiu abstracte -exemples de l'anomenat "art esquemàtic"- que demostren la presència també dels grups neolítics i, finalment, la Balma del Roc que conserva un delicat cap de cabra. La cronologia per a aquestes manifestacions creencials oscil·la entre 10.000 i 6.600 anys d'antiguitat, en l'etapa epipaleolítica dels grups caçadors-recol·lectors del sector oriental peninsular i entre 6.500 i 3.500 anys per a les pintures dels grups productors. Pintures semblants són presents a Os de Balaguer, el Cogul, l'Albi, Tivissa, el Perelló, Rasquera i Ulldecona, segons l'Associació Catalana d'Art Prehistòric.