¿Te gustaría saber más detalles sobre la historia del municipio? No busques más. Desde aquí puedes acceder a un recorrido por el pasado de la localidad.
Soriguera és un poble i municipi de la comarca del Pallars Sobirà. A partir del 1972, durant uns anys s'anomenà, com a municipi Soriguera i Estac. És al terç sud d'aquesta comarca. El cap municipal és actualment la vila de Vilamur, i inclou l'entitat municipal descentralitzada de Tornafort. Ja pertanyia a l'antic municipi de Soriguera, del qual era el cap de districte municipal, abans que hi fos afegit el d'Estac.
La majoria de l'antic terme de Soriguera és a la Vall de Soriguera, també anomenada Vall de Siarb, formada pel Riu del Cantó i tots els seus afluents. La part sud-oest, però, és a la carena que tanca aquesta vall per aquella mateixa banda.
El poble de Soriguera és uns 12 quilòmetres al sud-est del cap de comarca, Sort, a poc més de 2,5 de l'actual cap de municipi, Vilamur, a uns 750 metres a ponent del poble de Llagunes (tot i que entre els dos no hi ha comunicació directa a causa de la profunda vall que els separa), i a poc més de dos quilòmetres a llevant de Puiforniu. És a la zona central de l'antic municipi de Soriguera, i a la zona oriental de l'actual municipi ampliat.
A llevant de la població, a la dreta del Riu de Llagunes i a l'esquerra del Barranc de Coma-sarrera hi ha les ruïnes de la Mola del Sastre, antic molí fariner i bataner convertit en central hidràulica que donà llum a Soriguera entre els anys 20 del segle IX i el 1972.
L'actual terme de Soriguera és, com ja ha quedat dit, fruit de la seva ampliació l'any 1972 amb l'afegitó de l'antic municipi d'Estac. Entre els dos, s'ha arribat a l'extensió actual de 106,39 km².
Es tracta d'una zona molt muntanyosa, amb cims que s'aproximen als 2.000 metres a migdia i als 2.500 al nord, sobretot al nord-est. Una part important del terme municipal és dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Emmarcat a llevant pel Port del Cantó, al nord-est per la Torreta de l'Orri i pel Tossal del Puial a migdia, el terme de Soriguera és, bàsicament, la vall del Riu del Cantó i de tots els seus afluents, a més del Barranc de Santa Maria i del Barranc del Cós, afluents un de l'altre i directament de la Noguera Pallaresa, i, al nord, la Llau de la Bardaleda, que també aiguavessa directament en el riu que pren el nom de la comarca. Tot l'antic terme és a l'esquerra d'aquest riu.
En el seu terme hi ha el poblat ibèric de Santa Creu, que data de l'any 1.600 aC. També hi ha la cista megalítica de la Llosa del Comdat, on aparegueren materials del bronze mitjà. L'element que defineix més bé la història medieval del terme de Soriguera és l'existència del Vescomtat de Vilamur, abans Vescomtat de Pallars tan influent al llarg de la història tant al Pallars Sobirà com al Jussà. El 1553 Xuriguera registrava cinc focs[1] (uns 25 habitants). Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...[2] a Soriguera. S'hi llegeix que és una localitat cap d'un ajuntament que comprèn Rubio de Sort, Malmercat, Llagunes, Puigforniu i Llevanés, Tornafort, Freixa i Vilamur. És en terreny aspre i desigual. El seu clima és bastant sa. Tenia en aquell moment 14 cases, església annexa de Junyent i bones aigües potables. Les terres són muntanyoses i de mitjana qualitat en alguns llocs. S'hi collien grans, llegums, patates i pastures. S'hi criaven ramats, i hi havia tota mena de caça. Comptava amb 5 veïns (caps de casa) i 27 ànimes (habitants).
Tot i que l'economia tradicional de Soriguera estava articulada a l'entorn del sector primari, la diversitat del terme permetia activitats diverses. La ramaderia, sobretot de bestiar boví, era la base principal, atesa l'abundor de pastures en la part del terme més enlairada; l'explotació del bosc i l'agricultura eren activitats, tanmateix, no gens menyspreables. Els principals conreus eren de sègol, patates, mongetes i alfals. La cacera era també abundant, sobretot de perdius, conills i llebres, i a la Noguera Pallaresa s'hi pescaven força truites. La base de l'economia actual és essencialment la mateixa.
L'activitat industrial quedava reduïda, als segles XVIII i XIX, als molins fariners. N'hi havia tres: Molí d'Ermengol, Molí de Franquet i Molí del Bisbe.
Actualment hi ha dues vies de comunicació per arribar al poble de Soriguera. Prenent en totes dues la vila de Sort com a punt de partença, les carreteres que hi menen són:
la N-260, que arrenca del sector de migdia de la vila de Sort per adreçar-se, fent nombrosos retombs a causa de l'alçada que ha de guanyar aquesta carretera, cap al sud-est. Sortint de Sort en el punt quilomètric 280, la carretera travessa la Noguera Pallaresa i s'enfila cap al Serrat de la Comella del Cortal. Sortint de Sort a 648,3 metres d'altitud, quan la carretera assoleix el punt quilomètric 269, abans del qual hi ha el trencall cap a Soriguera, arriba als 1.294,8. Des d'aquest lloc la Carretera de Soriguera mena a aquest poble en quasi un quilòmetre i mig més, baixant en aquest tram uns 100 metres d'altitud.
la LV-5131, que arrenca de la carretera anterior quasi tres quilòmetres al sud de Sort, per travessar la Noguera Pallaresa i menar a Saverneda en menys d'un quilòmetre, i després enfilar-se per l'Obaga de Malmercat. Va deixant trencalls, a través dels quals es va a Malmercat i Tornafort. Just en arribar al trencall cap a aquest darrer poble, la LV-5131 s'acaba, formalment, en el seu punt quilomètric 6,5, però és continuat per una bona pista de muntanya asfaltada, la Carretera de Puiforniu, per dur, a través d'un trencall, primer a Llavaners, i després directament a Puiforniu. Des d'aquest darrer poble surt la Carretera de Soriguera a Puiforniu, també asfaltada, que mena fins al poble de Soriguera. Aquesta carretera fa també molts revolts, però és més regular, en tot el seu conjunt, tot i que és uns tres quilòmetres més llarga que l'anterior.
No hi ha mitjans de transport públic cap a Soriguera. Sí fins a Vilamur: la línia Sort - la Seu d'Urgell atén el transport de passatgers sempre que l'estat de la carretera al Port del Cantó ho permet. Pot haver-hi fortes restriccions de circulació en èpoques de nevades i de glaç. Hi ha un sol autobús en cada direcció al dia.
HISTÒRIA DELS ANTICS MUNICIPIS DE SORIGUERA I ESTAC
L'antic municipi de Soriguera és un antic municipi que fou ampliat el 1972 amb el d'Estac, a la comarca del Pallars Sobirà.
Aquest municipi fou creat el 1812 a partir de les disposicions de la Constitució de Cadis. En un primer moment, fou creat d'una banda l'ajuntament de Soriguera, i de l'altra els de Freixa, Llagunes, Malmercat,Puiforniu, Rubió, TornafortI i Vilamur, que el 1847 eren agregats a Soriguera en no assolir cap dels quatre municipis el mínim de 30 veïns (caps de casa) que marcava la nova llei municipal d'aquell any i, en canvi, sí que els obtenien ajuntant-los tots quatre.
Ocupa més de la meitat oriental de l'actual terme de Soriguera, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa.
L'antic municipi d'Estac és un antic municipi integrat el 1972 en el de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Amb aquesta annexió, el terme municipal de Soriguera quedà notablement ampliat.
Aquest municipi fou creat el 1812 a partir de les disposicions de la Constitució de Cadis. En un primer moment, fou creat d'una banda l'ajuntament d'Estac, i de l'altra els d'Arcalís, Escós i Mencui, que el 1847 eren agregats a Estac en no assolir cap dels quatre municipis el mínim de 30 veïns (cap de casa) que marcava la nova llei municipal d'aquell any i, en canvi, sí que els obtenien ajuntant-los tots quatre.
Ocupa a prop de la meitat occidental de l'actual terme de Soriguera, majoritàriament a la dreta -però també a l'esquerra, en el cas d'Arcalís- de la Noguera Pallaresa.
