Inicialment les terres del municipi formaven part del terme del castell de Sant Llorenç i posteriorment esdevingué priorat canonical de Sant Llorenç del Munt i fou substituït, el segle XI, pel castell de Sameda. La parròquia és coneguda des de 937 i fou denominada de Planeses el segle XI, d'Osor els segles XII i XIV i finalment d'Osormort.
El nom d'Osormort ve d'un fet curiós. Diu la llegenda que, durant el regnat del rei Pere II, en aquesta cort barcelonesa del segle XIII, es va extendre la remor de l'existència d'un ós colossal a les Guilleries. Pere II no va dubtar a formar un escamot de cavallers i es va dirigir cap a les Guilleries. Un cop als boscos van formar un campament, i el rei va dir als seus cavallers: "Aquí serà el punt de partida de la captura de l'ós!", des d'aquell moment la clariana va quedar batejada amb el nom d'Osor. Després de dies d'infructuosa recerca el rei va exclamar: "car-ós". Des d'aleshores ençà, aquell punt es coneix com Carós. El rei va seguir buscant i després de moltes jornades sense rastre, amb el desànim i el cansament cada cop més acusat, el rei va dir: "Aquí se us queda". I així, aquell lloc es coneix amb el nom de Susqueda. Un cop al camí de retorn, quan la comitiva arribava a la plana, de cop i volta va apareixer l'ós i el rei i els cavallers van donar mort a la bèstia colossal. El rei aleshores va dir: "L'ós surt mort". D'aleshores ençà aquell punt és conegut com a "Osormort.