¿Te gustaría saber más detalles sobre la historia del municipio? No busques más. Desde aquí puedes acceder a un recorrido por el pasado de la localidad.
L'esment documental més antic de Noves data de l'any 839, moment en que es parla d'un camí que anava a aquesta localitat.
Al 948, l'abat Sunyer i la comunitat de Santa Maria de la Grassa, venen al bisbe Guisad d'Urgell 1 alou que tenia a Noves. El 953, l'esmentat bisbe dóna aquest alou a Santa Maria de la Seu d'Urgell, per que ho tingui després de la seva mort. I aquest mateix prelat, el 975 adquiria del jutge Miró un altre alou de Noves.
Al 1022, en un judici es lliura al bisbe d'Urgell 1 alou que Adalbert de Noves li havia cedit en penyora dels sous que Arnau de Caboet debia al pontífex.
El castell de la Guàrdia d'Ares està documentat l'any 1078, en una donació del comte Ermengol IV d'Urgell al comte Ramon V de Pallars Jussà.
Per la seva part, els llocs de Taús i Els Castells són documentats el 1094 al testament de Guillem de Taús.
El 1106 apareix, al costat de personatges vinculats al comtat d'Urgell, un Ramon Guillem de Taús, que no se sap si és el mateix que testà el 1094 o bé un fill seu.
Entre el 1131 i el 1157 es documenta Bernat de Taús i el 1169 Arnau de Taús. Sembla que aquest darrer seria el pare d'Ermengarda de Taús que l'any 1180 concedí la meitat del castell de la Guàrdia a la seva filla Aranua de Caboet i al seu mari Bertran de Tarascó. Casada en segones nupcies amb el vescomte Arnau de Castellbò, Arnaua, darrer membre del llinatge dels Caboet, renuncià a favor d'aquest tots els béns, entre ells el castell de la Guàrdia i el seu terme (Anyús, Ausàs, Espaén i Trejuvell), que passà a integrar-se així disn de l'entramat feudal del vescomtat de Castellbò.
Dins del vescomtat, Noves era un lloc de la batllia de la Vall d'Aguilar, que pertanyia al quarte de Castellbò. A Noves hi residia normalment el lloctinent del batlle de la vall. A la primeria del segle XVI era castlà de Noves Jaume Abella d'Organyà, bé que ho solia ser Ganceran Noves de Castellbò.
L'antic terme de Castellàs, junt amb Biscarbó, també pertanyia al vescomtat de Castellbò a la sortida de l'Edat Mitjana, disn del quarter de Castellbò, i amb aquest revertí a la corona un cop extingida aquesta senyoria l'any 1548.
Per la seva part, Junyent i Mesons formaven part del vescomtat de Vilamur, i sota aquest adscripció passaren a formar part del patrimoni del Ducs de Cardona.
Tots aquests antics termes esdevingueren al segle XIX els municipis de Noves de Segre, La Guàrdia d'Ares, Taús i Castellàs. Aquest darrer, segons la Ponència de la Divisió Territorial de l'any 1932, passaria a formar part de la comarca del Pallars Sovirà, a diferència dels altres tres que romandrien a l'Alt Urgell. Finalment arran de la política de fusions municipals promoguda pel govern central a partir de la dècada de 1960, els quatre antics municipis s'integrarien en una nova entitat municipal amb capitalitat a Noves de Segre, que seria coneguda amb el nom de les Valls d'Aguilar i que seria inclosa íntegrament a la comarca de l'Alt Urgell.
