¿Te gustaría saber más detalles sobre la historia del municipio? No busques más. Desde aquí puedes acceder a un recorrido por el pasado de la localidad.

Orígens

Els records històrics han persistit i donat nom al nostre municipi, les Franqueses del Vallès. S'entenen per 'franqueses' els privilegis atorgats ja de manera precisa al comte Berenguer Ramon I (1025), tot i que s'originaren anteriorment. Aquelles franqueses asseguraven a les poblacions gaudir d'un seguit de drets i llibertats tan sols sota de jurisdicció reial. Inicialment la demarcació comprenia també Samalús, Granollers, Palou, l'Ametlla, la Garriga, la Roca i Santa Agnès de Malanyanes, però aquests llocs aviat foren alienats per la corona.

El 1385, els pobles del terme municipal actual passaren a ser carrer de Barcelona. Aquest privilegi, el del "carreratge", era una forma jurídica desenvolupada el segle XIV per la qual una vila es considerava integrada a una ciutat (en aquest cas, la de Barcelona). Pel que es pot comprovar, el carreratge comportava a les viles l'obligació de participar en la defensa de la ciutat; i a la ciutat, la d'assumir la jurisdicció de les viles si el monarca se'n volia despendre.

 

Patrimoni arquitectònic

El 895 es troba citat un palau de Maserata, al territori anomenat Vallese, que segons Botet i Sisó pot identificar-se amb el poble de Marata. La seva església romànica, dedicada a Santa Coloma, ha estat documentada des de l'any 1077.

L'església de Santa Maria de Llerona (Laurona) va ser documentada el 990. També a Llerona, hi ha restes d'una antiga vil·la romana que es creu que podrien pertànyer a una part del territori de la Lauro monetal, lloc on s'encunyava moneda. L'àmbit geogràfic de l'antiga Lauro ibèrica incloïa, segons Josep Estrada, les valls del Congost, del Tenes, de la riera de Cànoves, de l'alt Mogent, de la mitjana i alta Tordera, i de la vall inferior del Mogent. Aquesta demarcació tindria prou població i producció agrícola per a tenir moneda pròpia.

Per altra banda, el terme Corrone fou esmentat el 984. L'any 989 es cità el lloc Corrone Subteriore (Corró d'Avall) i el 1008 el de Corrone Superiore (Corró d'Amunt). L'església de Corró d'Amunt, dedicada a Sant Mamet, és romànica, encara que ha patit diverses reconstruccions. L'antiga església de Corró d'Avall, dedicada a Santa Eulàlia, també romànica (consagrada el 1104) fou cremada durant la Guerra Civil i enderrocada posteriorment. L'església actual és del 1954.

 

Jaciments arqueològics

El 1977 es va fer una troballa d'eines per treballar la pell, fetes de còdols, a la vora dreta del riu Congost al seu pas per Llerona, a la masia de Can Màrgens. A partir d'aquí, les investigacions del mestre i historiador Ramon Turón han donat a conèixer que uns avantpassats van habitar temporalment les terrasses del riu Congost, al paleolític inferior, fa més de mig milió d'anys. Es tractava probablement d'un grup d'entre sis i deu individus. Allà podien beure aigua, caçar animals que també buscaven aigua, agafar fruits silvestres i aprofitar-se dels peixos que proporcionava el riu. Un cop van haver realitzat les tasques de fabricar estris, caçar, alimentar-se, proveir-se de pells i descansar, se'n van anar i van deixar abandonats els instruments lítics que havien fabricat. Aquest conjunt lític és la troballa més antiga de la presència humana al Vallès Oriental.

També s'han trobat algunes destrals del neolític considerades cerimonials. Les troballes confirmen que les Franqueses del Vallès era poblat fa 6.000 anys (al neolític) i que fa 4.000 anys (al bronze) el Pla de Llerona, les terrasses del Congost i un ampli territori (de Corró d'Avall i l'Ametlla) eren zones rurals amb una densitat de població de certa importància, una mena de paradís natural a prop del riu, habitat per comunitats agrícoles i ramaderes que fabricaven encara instruments de pedra. No utilitzaven ceràmica sistemàticament. Es tractava d'una comunitat autosuficient que no havia de menester gaire relacions d'intercanvi comercial, característica pròpia dels hàbitats rurals.

 

Escut

L'escut del municipi de les Franqueses del Vallès, aprovat al ple del 27 de juny de 2013, rep la descripció oficial d'"escut caironat trencat i semipartit: al primer de sinople (color), un llibre obert d'argent i ressaltant sobre una vara de batlle d'or, en pal; al segon d'argent, una creu plena de gules (color); i al tercer d'or, quatre pals de gules (color). Per timbre, una corona mural del poble".Escut de les Franqueses del Vallès

A l'escut s'hi representen dos fets ben representatius de la història del municipi: d'una banda, el llibre de prim er quarter simbolitza el privilegi que originà les "franqueses" de l'any 1025 i la vara de batlle que unifica les quatre antigues parròquies (Llerona, Marata, Corró d'Amunt i Corró d'Avall) que integren el municipi i, d'altra banda, l'escut de Barcelona al segon i tercer quarters, atès que les Franqueses són "carrer de Barcelona" per privilegi reial.

Entre els esmalts es distingeixen els metalls, els colors i els folres. Altres elements de l'escut són definits com a càrregues. I el timbre és l'acompanyament col·locat damunt un escut. El timbre dels ens locals territorials és una corona, que ordinàriament serà la mural que li correspongui. La corona mural és aquella que representa un llenç de muralla en forma circular realçat per un nombre de torres variable en funció del tipus i la categoria de l'ens local (només poden anar timbrats amb corona reial l'escut de la ciutat de Barcelona i els de les viles i ciutats que hagin obtingut el títol de reial vila o de reial ciutat).

L'escut forma part del logotip de l'Ajuntament de les Franqueses.

 

Bandera    

La bandera del municipi de les Franqueses del Vallès, aprovada al ple del 27 de febrer de 2014, rep la descripció oficial de "bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres d’ample (2x3), tricolor vertical, verdfosca, blanca i  groga, amb el llibre blanc embellit de negre sobre la vara de batlle groga de l’escut, d’alçada 5/6 de la del drap i amplada 2/9 de la del mateix drap, sobre el primer terç verdfosc; una creu plena vermella, de gruix 1/9 de la llargada del drap sobre el segon terç blanc; i quatre pals vermells sobre el tercer terç groc".
 

 

Medalles d'honor i reconeixements de mèrits

 

Actualización: 03/03/2026 | Fuente: Propio ente