¿Te gustaría saber más detalles sobre la historia del municipio? No busques más. Desde aquí puedes acceder a un recorrido por el pasado de la localidad.
HISTÒRIA ABREUJADA D’ORTA
Horta de Sant Joan és una denominació moderna que s’imposa a partir del s.XVIII com a Horta i a partir de 1916 amb l’afegit de Sant Joan. En tota la documentació antiga la denominació del poble és Orta.
L’origen del poble estaria en el poblament íber que ocupava la part més alta del tossal. De la cultura ibèrica i de la posterior ocupació romana durant el segle I, no en queden més que vestigis en forma de monedes i objectes que s’han trobat durant les excavacions.
L’ocupació musulmana a partir del segle VIII va deixar un gran castell i la figura del “cavasèquia”, un funcionari municipal que s’encarregava del manteniment de les sèquies de reg del terme.
Totes aquestes terres van ser reconquerides pels cristians al segle XII. La primera carta de població atorgada pel rei Alfons el Cast als nous pobladors, data de 1165. Els territoris d’Orta i de Bene es donaven a Ramon de Montcada i el rei es reservà el castell àrab.
El rei Jaume I va estar al castell d’Orta abans de la conquesta de València i en dóna constància al seu Llibre dels feits. El poble es va emmurallar i tenia diferents portals d’accés.
L’any 1177 el poble i el terme, que comprenia els pobles del voltant, van ser donats pel rei a perpetuïtat a l’orde del Temple, constituint la Comanda d’Orta. L’església de Santa Maria, on hi ha l’actual convent, és el principal edifici religiós de factura templera que es conserva a Catalunya. El rei Jaume II, el just, va traslladar la cort reial al castell d’Orta, on hi va fer estada durant un parell de setmanes.
El 1296 es van redactar els Costums, compendi de normes i legislació per la qual es regia la Comanda d’Orta, formada pels nuclis d’Orta, Arnes, Bot i Prat de Comte.
El 1317, suprimida l’orde del Temple, els béns van passar a mans de l’orde militar dels Hospitalers i la comanda d’Orta va quedar sota la jurisdicció del Castellà d’Amposta.
Al segle XVI hi destaca la figura de Sant Salvador d’Orta, frare de la comunitat franciscana que vivia al Convent de la Mare de Déu dels Àngels. Durant els 12 anys que hi va viure, la seva fama de guaricions i milacres va atreure riuades de peregrins vinguts d’arreu.
Durant el segle XVII, la influència renaixentista conforma la construcció dels principals edificis històrics de la plaça i dels voltants, tret de l’església, que s’inicia al segle XIV i es va ampliant fins al segle XVIII i manté l’estructura actual.
El 1708, durant la Guerra de Successió, Orta cau sota l’avanç de les tropes felipistes El castell és destruït definitivament i durant els segles posteriors l’espai que queda es va ocupant per cases particulars.
Altres fets històrics que cal destacar són l’estada de Cabrera durant la Primera Guerra Carlina (1833 – 1840), on el 1835 tingué lloc al poble un violent combat.
El 1898 i el 1909 hi va fer estada Pablo Picasso de la mà del seu amic Manuel Pallarès. Les dues etapes van resultar crucials pel desenvolupament de l’artista, destacant sobretot l’època dels inicis del cubisme, amb la creació d’un important llegat de teles repartides pels principals museus del món.
Arribats al segle XX, el caciquisme imperant i la manipulació en les eleccions, van provocar l’any 1919 una revolta coneguda com els fets d’Horta, que van acabar amb la posterior repressió i empresonament dels instigadors.
Durant la Guerra Civil, 1936-1939, Horta es va convertir en hospital de campanya durant la decisiva Batalla de l’Ebre i es va lliurar així de la primera línia de camp de batalla.
