¿Te gustaría saber más detalles sobre la historia del municipio? No busques más. Desde aquí puedes acceder a un recorrido por el pasado de la localidad.
L’any 948 el nét de Guifré el Pelós, Borrell II, comte d’Urgell, Barcelona, Girona i Osona, va ocupar Ponts i quan va donar, entre el 950 i el 993, el seu castell a Arnau Mir de Cervera perquè el defensés i seguís avançant cap a Artesa de Segre, apareix com a límit per l’oest amb la terra musulmana d’Spania una gran pedra foradada: Foradada.
El comte d’Urgell Armengol II, el Pelegrí, enterrat a Jerusalem, quan va marxar a matar infidels el 1038 als 28 anys era conscient que no tornaria i va voler deixar els destins del seu comtat en mans d’una persona fidel i valenta com el seu primer vassall en cap Arnau Mir de Tost, paradigmàtic senyor feudal, brillant militar i gran polític nascut vers el 998 al castell alt urgellès de Tost i casat el 1031 amb Arsenda. Un cop derrotats els sarraïns, va fundar en primer lloc el castell de Foradada, va ocupar els d’Alòs i Malagastre i després va construir, entre altres, els de Montsonís, Rubió i Marcovau, fins a constituir-se en senescal d’unes quaranta fortaleses i similar quantitat de torres i penyes fortificades.
El 1048 Armengol III i el seu noble seguici, encapçalat per Arnau Mir de Tost, en un solemnial acte van donar els delmes del tribut de reconeixement de superioritat anomenat pàries cobrats als habitants d’Spania, a raó de meitat i meitat, a la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell i el Capítol de canonges.
El gran Arnau, tan bon cabdill com home de govern, però, va haver de suportar algunes ràtzies i devastacions com la pèrdua de la vall d’Àger el 1046, recuperada un any després, i el saqueig de 1050, el mateix any en què el rei musulmà de Lleida va cedir sense resistència al comte Ramon Berenguer I de Barcelona Camarasa, Cubells i Sant Llorenç de Montgai, donats en feu al seu nebot el comte d’Urgell. La pedra foradada desaparegué com a límit fronterer però restà com a nucli casteller de primera rereguarda.
Quan va quedar viudo el 1068, va anar en peregrinació a Santiago de Compostel·la per guanyar-se un jubileu d’accés directe cap al cel després d’haver estat durant quaranta anys el guardià de la vall d’Àger i la del Segre i el sentinella de les conques de Dellà i de Meià
Acabà el 1071 la seva croada a la terra lamentant no haver pogut deslliurar Balaguer i Lleida de l’islamisme.
Els castells de Foradada, Montsonís, Rubió i Marcovau, com tots els del sud del Montsec, van passar a l’home que estava casat amb la seva filla Letgarda, el gironí Ponç Guerau de Cabrera, mentre els del nord van ser per a la seva filla Valença casada amb Ramon IV, comte de Pallars.
L’any 948 el nét de Guifré el Pelós, Borrell II, comte d’Urgell, Barcelona, Girona i Osona, va ocupar Ponts i quan va donar, entre el 950 i el 993, el seu castell a Arnau Mir de Cervera perquè el defensés i seguís avançant cap a Artesa de Segre, apareix com a límit per l’oest amb la terra musulmana d’Spania una gran pedra foradada: Foradada.
El comte d’Urgell Armengol II, el Pelegrí, enterrat a Jerusalem, quan va marxar a matar infidels el 1038 als 28 anys era conscient que no tornaria i va voler deixar els destins del seu comtat en mans d’una persona fidel i valenta com el seu primer vassall en cap Arnau Mir de Tost, paradigmàtic senyor feudal, brillant militar i gran polític nascut vers el 998 al castell alt urgellès de Tost i casat el 1031 amb Arsenda. Un cop derrotats els sarraïns, va fundar en primer lloc el castell de Foradada, va ocupar els d’Alòs i Malagastre i després va construir, entre altres, els de Montsonís, Rubió i Marcovau, fins a constituir-se en senescal d’unes quaranta fortaleses i similar quantitat de torres i penyes fortificades.
El 1048 Armengol III i el seu noble seguici, encapçalat per Arnau Mir de Tost, en un solemnial acte van donar els delmes del tribut de reconeixement de superioritat anomenat pàries cobrats als habitants d’Spania, a raó de meitat i meitat, a la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell i el Capítol de canonges.
El gran Arnau, tan bon cabdill com home de govern, però, va haver de suportar algunes ràtzies i devastacions com la pèrdua de la vall d’Àger el 1046, recuperada un any després, i el saqueig de 1050, el mateix any en què el rei musulmà de Lleida va cedir sense resistència al comte Ramon Berenguer I de Barcelona Camarasa, Cubells i Sant Llorenç de Montgai, donats en feu al seu nebot el comte d’Urgell. La pedra foradada desaparegué com a límit fronterer però restà com a nucli casteller de primera rereguarda.
Quan va quedar viudo el 1068, va anar en peregrinació a Santiago de Compostel·la per guanyar-se un jubileu d’accés directe cap al cel després d’haver estat durant quaranta anys el guardià de la vall d’Àger i la del Segre i el sentinella de les conques de Dellà i de Meià
Acabà el 1071 la seva croada a la terra lamentant no haver pogut deslliurar Balaguer i Lleida de l’islamisme.
Els castells de Foradada, Montsonís, Rubió i Marcovau, com tots els del sud del Montsec, van passar a l’home que estava casat amb la seva filla Letgarda, el gironí Ponç Guerau de Cabrera, mentre els del nord van ser per a la seva filla Valença casada amb Ramon IV, comte de Pallars.
