Información del término municipal

Informació del terme municipal

Marc territorial, geogràfic i demogràfic

La comarca de la Segarra es troba emplaçada en un lloc central del territori català. El territori, força elevat en el seu conjunt, mostra una configuració molt desigual amb costes, tossals, turons aïllats i nombroses valls d'erosió. A uns 600 metres d'altitud, el clima és continental amb hiverns freds i estius càlids, les pluges oscil·len entre els 350 i 450 mm l'any. En aquest sentit, la Segarra és una de les comarques catalanes menys

beneficiades per la pluja i pateix un règim de precipitacions molt irregular; repercutint en una considerable secada estiuenca.

D'aquesta forma, l'agricultura de secà ocupa la majoria del territori, essent els conreus herbacis els més comuns (al voltant del 95% de les terres llaurades) i que més riquesa generen a la comarca. De fet, dins d'aquest tipus de conreu, el del cereal (principalment, ordi i blat) ha estat des de sempre molt important a la Segarra, que sovint és batejada com "el graner de Catalunya". No obstant això, el sector econòmic més important de la comarca no és pas el de l'agricultura (que suposa al voltant del 8% de la població ocupada) sinó, principalment, el de la indústria (52%) i, en menor mesura, el sector serveis (35%).

La Segarra té actualment, una població de 22.736 habitants (Font: Idescat 2017) i un territori de 722,72 Km2, amb la qual cosa la densitat de població es situa en 31,5 habitants per quilòmetre quadrat, essent aquest un índex molt inferior al de la mitjana del territori català, que es situa en 235,3 habitants per quilòmetre quadrat.

La comarca es divideix administrativament en 21 municipis i 110 nuclis de població, concentrant-se dos terços del total d'habitants en els municipis de Cervera i Guissona. Únicament 4 municipis tenen més de 1000 habitants: Cervera, Guissona, Torà, i Sant Guim de Freixenet. Un total de 14 municipis no superen els 500 habitants, i d'aquests, 9 no superen els 200. Per tant, s'observa una important dispersió de la població de la Segarra, la qual cosa repercuteix molt directament en la forma de prestació dels serveis públics que, a l'haver-se de garantir en tots i cadascun dels petits municipis, veu encarit el seu cost.

Marc social i econòmic

Quant a la composició d'aquesta població, cal destacar que, amb les darreres dades actualitzades a la mà:

· El percentatge d'habitants que supera els 65 anys es situa al voltant del 18% i que, dins la població de franja d'edat a partir de 75 anys, el 32,6% viu sola;

· El percentatge de població d'origen estranger, en el 25%;

· El percentatge de població desocupada a la Segarra, en el 7,71% (Font: Observatori del Treball i Model productiu) essent aquest un dels índex més baixos en relació a la resta de comarques de Catalunya.

La renda familiar bruta per habitant a la Segarra, es troba un pèl per sota de la mitjana catalana: en concret, es situa en 14.600 euros/habitant, front els 16.800 de mitjana a Catalunya.

Quant al nivell de benestar de la població, cal atendre a dos recursos importants que han de cobrir les necessitats més bàsiques d'aquella. En concret, com més i millor accés als serveis educatius i sanitaris, més i millor és el grau de desenvolupament del territori i, per extensió, el grau de benestar que assoleixen els seus habitants. Doncs bé, la Segarra és una comarca que, malgrat les distàncies i la dispersió en petits nuclis de la majoria de la població (presentant un índex important de gent gran que viu força aïllada) compta amb una considerable cobertura dels anteriors serveis sobre tot el territori, així com amb l'establiment d'una xarxa de desplaçaments que la garanteix. En concret, compta amb els següents equipaments sanitaris i assistencials:

· Farmàcies: A la comarca hi ha nou farmàcies, tres de les quals són a la capital. La resta, malgrat no puguin cobrir la totalitat del territori, sí que es troben força repartides en el mateix, la qual cosa es deu al fet que els pobles més grans (allí on poden obrir-se farmàcies) s’escampen arreu de la comarca cobrint, indirectament, bona part dels pobles més petits que els voregen.

· Equipaments assistencials: Malgrat en general a la Segarra hi ha un envelliment de la població important, aquesta s’accentua segons la zona. És als pobles més petits on més queda palès, fet que dificulta l’accés a certs serveis com els centres de dia, els quals són més difícils de gestionar que no pas les residències, per exemple.

En concret, la comarca compta amb 248 places residencials per a gent gran d'iniciativa privada social, i 22 d'iniciativa pública; amb 2 centres de dia per a gent gran d'iniciativa privada social, que suposen 43 places, i 1 centre d'iniciativa pública que en suposa 3; finalment, amb 2 centres ocupacionals per a disminuïts d'iniciativa privada social, i que

suposen 14 places.

· Recursos sanitaris: La distribució de Centres d’Atenció Primària té lloc en funció del número d’habitants. Així, la comarca compta amb un únic CAP, el de Cervera, si bé disposa de serveis de metges de capçalera repartits per la comarca, així com d'un servei de transport sanitari.

I amb els següents equipaments educatius i culturals:

· Centres educatius: Són més de la meitat els municipis de la Segarra que no compten amb cap centre educatiu. Això vol dir que una gran majoria dels pobles no tenen prou població infantil com per mantenir oberta una escola, la qual cosa comporta que aquella hagi de desplaçar-se per tal d'accedir a l'escola. De fet, a banda de la primària, només hi ha institut a Cervera i Guissona.

· Biblioteques i telecentres: Pel que fa als Telecentres, només n’hi ha dos en tota la comarca, els quals coincideixen amb els dos únics municipis amb institut d'educació secundaria. En aquest sentit, Guissona i Cervera actuen com a pols d’atracció per a tota la comarca. Però per altra banda, de Biblioteques, n’hi ha també a Torà i Sant Guim de Freixenet.

· Seu de la Universitat Nacional a Distància (UNED), a Cervera.

· Conservatori professional de Música, a Cervera.

Finalment, quant a infraestructures de transports i comunicacions cal dir que la comarca es troba actualment molt ben comunicada amb la resta de Catalunya.

En concret, la capital de la comarca, Cervera, es troba situada, en relació a les capitals  de Província, a: 64km de Lleida per carretera (50 minuts de desplaçament; 84 km de Tarragona per carretera (1h i 10 minuts de desplaçament); a 96 km de Barcelona (1h i 15 minuts de desplaçament); i a 182 km de Girona (1h i 52 minuts). A més a més, la Segarra, per la seva situació geogràfica, és una comarca tradicional de pas entre Barcelona i Lleida.

De la infraestructura viària de la comarca, ha de distingir-se les comunicacions amb la resta del territori català i les comunicacions interiors. Pel que fa a les comunicacions amb la resta del territori català, destaca: la A-2 que travessa pel sector meridional; la carretera C-25 o eix transversal que uneix la Segarra amb Manresa, Vic i Girona. Quant a la xarxa viària dins el conjunt comarcal, destaca: la carretera comarcal L-311 que uneix Cervera amb Guissona; la carretera comarcal que connecta Cervera amb Vallfogona de Riucorb i segueix cap a Tarragona; i la carretera comarcal C-1412, que travessa la Segarra pel sector nord-est unint Torà, d'una banda amb Calaf (Anoia) i de l'altra amb Biosca (Segarra) i Ponts (Noguera).

Quant al transport de viatgers, cal posar èmfasi en el fet que, des de febrer de 2017 va posar-se en funcionament noves línies de transport públic a la comarca de la Segarra que suposen multiplicar per 14 el nombre d'expedicions disponibles. D'altra banda, partint de les característiques de baixa densitat i dispersió territorial que es donen en la comarca, s'implanta a la Segarra el sistema de transport públic a la demanda, pel qual la persona que necessita desplaçar-se en transport públic, ha de contactar amb l'operador del servei el dia abans per tal que el bus s'aturi a la parada prevista. D'aquesta forma, s'aconsegueix que el sistema de transport públic arribi als nuclis de població que fins al moment no havien comptat amb aquest servei.

En definitiva, s'aconsegueix comunicar les poblacions del Nord de la comarca amb Guissona, i les del sud amb Cervera, amb uns horaris que permeten enllaçar per desplaçar-se fins a Barcelona o Lleida amb Renfe, Alsina Graells ALSA i la Hispano Igualadina MONBUS, així com un ramal de Sant Guim de Freixenet fins a la Panadella.

Informació extreta del Programa d’Actuació Comarcal de la Segarra 2019-2013

Descarrega’t aquet programa a la web del Consell Comarcal dins l’apartat de la Institució.

http://www.ccsegarra.cat/la-institucio/programa-dactuacio-comarcal-de-la-segarra