¿Te gustaría saber más detalles sobre la historia del municipio? No busques más. Desde aquí puedes acceder a un recorrido por el pasado de la localidad.
Història
El poblament del Pallars Sobirà es remunta a la prehistòria, de la que ens han arribat nombrosos testimonis en forma de monuments megalítics.
La presència romana sembla que no hi fou gaire intensa, a diferència de la Vall d'Aran, tot i que les darreres troballes arqueològiques comencen a indicar el contrari.
Ja en època medieval i a partir de la desarticulació del món romà, foren les comunitats muntanyenques les que explotaren els recursos de la muntanya.
En els temps de les invasions musulmanes, el territori fou sotmès a poca cosa més que al pagament de tributs o impostos territorials.
Després de la conquesta i el domini dels comtes de Tolosa, s'inicià el Comtat de Pallars Sobirà, que seria la més longeva de tots els comtats catalans i que s'acabaria l'any 1487 amb la caiguda del castell de València d'Àneu i la fi del domini d'Hug Roger III.
La crisi general de l'ordre feudal té la seva continuïtat en l'edat moderna i en la transformació del comtat pallarés en un marquesat en mans de la casa dels Cardona. Aquest marquesat coexistia amb diversos senyorius, però tots plegats formaven part d'una estructura superior, reial, que serà la sotsvegueria de Pallars i que al segle XVIII es convertirà en el corregiment de Talarn.
Des de finals dels segles XVIII fins al 1870 la població creix fins a arribar al seu sostre demogràfic de 20.348 habitants l'any 1860.
A partir del 1870 i fins al 1910 hi ha una crisi de l'economia de subsistència que hi havia hagut fins aquell moment i comença una davallada demogràfica i econòmica a causa de la desamortització civil de Madoz, la mala climatologia i l'arribada de la fil·loxera, entre d'altres.
Des del 1910 fins al 1960, i a causa principalment de la millora de les comunicacions i de la implantació de les hidroelèctriques, s'inicia un procés de modernització de la societat tradicional, truncada per la guerra civil i la postguerra, que comportarà la progressiva substitució de l’economia d’autoconsum per l’economia de mercat.
Des del 1960 fins al 1980 la comarca pateix una segona crisi provocada per la mecanització del camp i la industrialització de les ciutats, que duran el Pallars a una nova davallada demogràfica fins al punt de quedar-se sense la meitat de la població (5.247 habitants).
Història contemporània: evolució de la distribució municipal
Prenent com a punt de partida la creació dels ajuntaments moderns amb la promulgació de la Constitució de Cadis del 1812, a tot Catalunya ha esdevingut el mateix que al Pallars Sobirà: en un primer moment es va crear un munt d'ajuntaments (97, al Pallars Sobirà), que van quedar bastant reduïts en el moment que, el 1845 es promulga una llei municipal que fixa el límit mínim de veïns que ha de tenir un municipi: 30 (cal dir que en aquell moment, veí volia dir cap de casa). Aquesta llei s'aplicà el febrer del 1847, i dels 97 ajuntaments del període 1812-1847, es passà a 34 (un dels quals després passaria a integrar-se en la comarca de l'Alt Urgell).
Entre 1969 i 1973 es produí una nova reducció dels municipis pallaresos, amb una modificació, ja esmentada, que afectà també la comarca veïna de l'Alt Urgell. De 30 ajuntaments es passà als 15 actuals, amb la particularitat que l'antic municipi pallarès de (Castellàs, fou incorporat al nou municipi alt-urgellenc de les Valls d'Aguilar.
Aquesta reducció ve donada per la suma de dos factors: per un cantó, la simplificació administrativa que s'ha anat aplicant a mesura que avançava el temps, però per l'altre, el més determinant: el fort procés de despoblament que ha sofert la comarca, sobretot a les zones més muntanyoses.
