ÒRGANS COMPLEMENTARIS MUNICIPALS
El Títol Primer del Reglament Orgànic Municipal -ROM- regula l’organització institucional de l’Ajuntament. En els tres Capítols inclosos en aquest títol es regulen els diferents òrgans preceptius municipals i el seu funcionament.
L’article 75 del ROM, en concordança amb l’article 20.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les Bases del Règim Local, contempla la llibertat de creació d’altres òrgans complementaris als preceptius i l’article 77 del ROM atribueix la competència municipal per a la institució d’aquests òrgans, amb caràcter general, a l’Alcalde en l’exercici de la seva facultat de direcció i administració municipal, sens perjudici de les atribucions del Ple pel que fa a la creació dels òrgans que afectin a les seves competències o l’abast dels quals vagi més enllà de l’àmbit executiu municipal.
L’article 76 del ROM estableix que els òrgans que es puguin crear no podran condicionar l’estructura organitzativa establerta a la Llei 7/1985 i 8/87 (avui Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya) i en el propi ROM. En aquest sentit no es podrà atribuir a aquests òrgans les facultats de decisió que corresponguin als
òrgans municipals establerts a les disposicions esmentades. Aquests òrgans complementaris de nova creació però, podran assumir atribucions tant pel que fa a la informació i proposició, com pel que fa a la gestió de determinats afers.
L’Article 78 del ROM estableix la possibilitat de constituir òrgans de direcció i coordinació i reunions tècniques de coordinació i seguiment amb la finalitat de promoure i impulsar l’acció municipal de manera coordinada entre els diferents òrgans administratius de l’Ajuntament i els diferents nivells de direcció i intervenció. I en l’article 87 es recull que s’haurà d’aprovar la composició dels òrgans amb les seves corresponents adscripcions.
Aquests òrgans s’han d’articular amb la representació política, tant a través dels espais de treball existents, com amb la participació puntual dels regidors/es en les reunions tècniques de coordinació i seguiment o de manera més continuada quan són comissions que requereixen d’un impuls inicial.
L’organigrama municipal està format per cinc grans àrees d’especialització d’acord amb les funcions que es porten a terme: àrea de promoció local; àrea de serveis interns; àrea de serveis al territori; àrea de serveis a les persones i àrea de seguretat ciutadana.
Les àrees faciliten la proximitat dels efectius de personal amb afinitats tècniques, ja que en elles els empleats públics que comparteixen habilitats i coneixements tècnics. Dintre de cada àrea hi ha unes unitats administratives, que gestionen els diversos assumptes municipals englobats a cada àrea.
Amb l’objectiu de promoure i impulsar l’acció municipal coordinada entre els diferents òrgans administratiu de l’Ajuntament, promoure el treball en xarxa tant entre l’estructura organitzativa del propi ajuntament, com amb els serveis municipals existents en el territori i per implementar i consolidar el valor humà, model relacionalvincular en l’atenció ciutadana del municipi, es proposa la creació de comissions de coordinació, que seguidament s’institueixen a l’empara de la normativa indicada.
