Información histórica sobre el municipio

​INFORMACIÓ HISTÓRICA DEL MUNICIPI DE CAPÇANES

​EN L'EDAT ANTIGA..

​A poca distància del poble, uns 250 metres cap al nord, en els vessants de la Serra de l'Espasa, es van fer nombroses troballes (ceràmica, monedes..) de les èpoques ibèrica i romana, que demostren l'antiguitat del poblament de Capçanes. Aquestes troballes es poden trobar actualment al Museu de Reus.

​El poblat ibèric, dels segles III a I aC, primera Edat del ferro, ha estat molt destruït per les feines habituals del camp. És a la partida del Marmellar, vora el mas d'en Francisco. A partir d'aquestes troballes i d'altres de fetes en diversos indrets, com la Cova de Vescat.., s'han organitzat activitats pedagògiques relacionades amb les eines de sílex.

​EN L'EDAT MITJANA...

​Al segle XII Capçanes estava encara en territori dominat pels musulmans, juntament amb els seus pobles veïns.

​En el segle XII ja consta l'esglésa de la Nativitat de Maria de Capçanes, tot i que estava inclosa en el gran terme parroquial de Tivissa.

​EN L'EDAT MODERNA...

​Com molts altres pobles catalans, durant el segle XVI experimentà un fort creixement, que féu possible la construcció d'una primera església el 1583 i d'alguna de les poques cases que es conserven amb una certa antiguitat. L'emplaçament de la primera església era al lloc on ara hi ha la casa de la vila, davant de l'església actual.

​Dels esdeveniments posteriors, encara poc estudiats actualment, destaca la figura del Carrasclet, que tenia el refugi principal en el terme de Capçanes i a les serres que l'envolten, com la de Llaberia.

EN L'EDAT CONTEMPORÀNIA...

​Al segle XIX les Guerres Carlines tingueren com a escenari aquest sector del Priorat, on dominaven els partidaris de Carles i, en canvi, els liberals hi entraven en ben comptades ocasions.

​Pascual Madoz es refereix a Capçanes, Capsanes, en el seu Diccionario geográfico... del 1845. S'hi refereix dient que el poble és una fondalada, combatut pels vents de ponent; el clima és sa, i les malalties més comunes són els refredats. Segons Madoz, en aquell moment tenia 110 cases, distribuïdes en cinc carrers i una plaça. L'església parroquial és dedicada a la Nativitat de Nostra Senyora, amb única particularitat: una pintura de Maria Santíssima, sota l'advocació de la Misericòridia.

Sempre segons Madoz, el terme és de qualitat mitjana, quasi tot muntanyós, fertilitzat per due rieres bastant cabaloses. La producció del terme és de blat, ametlles, figures i vi.

Hi havia una mica de bestiar, caça i pesca. La indústria es redueix a una fassina d'aiguardent.

En la història de l'esport comarcal, Capçanes hi juga un cert paper: el primer i el segon classificats de la primera cursa ciclista del Priorat, el 1935, eren capçanencs.

El final de la Guerra Civil Espanyola, malgrat la proximitat de la Batalla de l'Ebre, no fou especialment cruent, a Capçanes. El poble caigué en mans franquistes el 13 de gener del 1939, pràcticament sense combat, tot i que els tres dies anteriors es van donar fortes batusses al nort del poble: a Bellmunt i a Falset. Ara bé, de retruc, prou que havia rebut de les consequències de l'immediat Front de l'Ebre.

Tanmateix, el fet que a les eleccions de la Segona República Espanyola guanyessin sempre les esquerres, a Capçanes, va fer que la repressió de la postguerra hi fos més dura que en altres pobles veïns.

"EL CARRASCLET"

El monument del Carrasclet, una reminiscència de la guerrilla Pere Joan Barceló i Anguera (1687-1741), conegut amb el sobrenom esmentat per la seva professió com a venedor de "carrasclet" (carboni)." Va participar en la Guerra de Successió per Carloes d'Àustria i va partir diversos empressonaments per unir-se a la guerrilla de lluita. 

Durant alguns anys que es va haver de refugiar a la muntanya des d'on defensà els drets dels pobres i les llibertats perdudes de la nació catalana. Finalment, el 1721 va arribar a la cort de Viena, on l'emperador li va oferir el rang de coronel; Llavors es va retirar a Hongria, on va morir.

El monument es pot veure l'entrada del poble i és obra de Francesc Carulla i Serra. En el municipi també destaquen diverses fonts: la font antiga, al carrer de la Font, la font nova, a Plaça Catalunya i fonts de Santa Rosalía o les Canals a 300 metres del poble amb una zona d'oci.

Per als amants del senderisme us recomanem un passeig de dues hores a La Fou (primavera), un lloc de gran bellesa on neix la riera de La Vall i des d'on l'aigua que subministra la ciutat és impulsat.