¿Te gustaría saber más detalles sobre la historia del municipio? No busques más. Desde aquí puedes acceder a un recorrido por el pasado de la localidad.
Breu Síntesis Històrica sobre Callús
La història de Callús és poc documentada, amb la major part de les fonts provinents de treballs sobre el Castell de Callús realitzats per la Diputació de Barcelona. Els primers indicis de poblament a la zona són difícils de precisar, tot i que hi ha nous estudis que milloren el coneixement del poblament prehistòric al riu Cardener. Albert Fabrega (2000) ha identificat nous megàlits a la comarca del Bages, incloent alguns a Callús.
Les primeres referències al terme de Callús daten del segle X, amb un document de 940 que menciona el “Castell de Gotmar”, tot i que aquest document original no s'ha conservat. El primer document complet i conservat que fa referència al Castell és del 947. En aquest període, el castell apareix com a terme "de Gotmar", i es creu que Gotmar podria haver estat el primer senyor alouer del terme.
Els topònims relacionats amb Callús, com "Castell de Gotmar" i variants com “Castlús” o “Castelluç”, apareixen en documents posteriors.
No obstant això, és possible que la zona estigués poblada abans d'aquesta documentació, amb una repoblació associada a la reorganització territorial del Pla de Bages al voltant del 878, quan Guifré el Pelós va rebre l'encàrrec de repoblar la zona. Aquesta reorganització territorial va incloure la creació de nous comtats i la construcció de fortaleses per establir domini sobre el territori.
El Castell de Callús va jugar un paper important com a fortalesa en la frontera occidental de Catalunya durant els segles X i XI. La construcció de noves esglésies en estil romànic, com l’església de Sant Sadurní, era part d'un procés de parroquialització que buscava consolidar el control territorial i recaptar impostos, com el Delme (1/10 de la collita). Els termes del castell coincidien amb els de la parròquia, i les esglésies parroquials jugaven un paper clau en la recaptació fiscal.
El terme de Callús es va establir amb límits que incloïen el riu Vinyamala i diversos altres punts de referència. La documentació alt medieval revela una xarxa de camins importants, com l’"Strata Francisca" i l’"Strata Kardoniense", que facilitaven la comunicació i el comerç.
Els documents del període alt medieval revelen una organització del poblament amb cases disperses que realitzaven activitats agrícoles, forestals i ramaderes i algunes esglésies com Santa Maria de Viladelleva i Sant Sebastià de Callús. També hi havia molins al llarg del riu Cardener.
El cens del 1693 indicava una població de 120 persones, amb una posterior disminució a 87 habitants el 1787, atribuïda a l'emigració a ciutats properes com Manresa, on la industrialització va crear una gran demanda de mà d'obra. A més, el paisatge rural actual, amb barraques i murs de marge, és testimoni del passat agrícola de la zona. El nucli habitat es va establir a la part baixa de Callús, prop del riu i de les vies de comunicació, amb un model de poblament dispers continuat.
A partir del segle XIX, la industrialització va impactar significativament Callús, amb la instal·lació de cinc indústries tèxtils aprofitant el riu Cardener. El paisatge rural es va transformar amb l'herència de barraques, tines i murs de marge, testimonis d'una economia agrària anterior.
Sobre la toponímia i l’escut municipal
L’escut actual de Callús, usat des del segle XIX, és un castell daurat amb una creu llatina vermella i està associat a la família Descatllar. Com a marquesat, l’escut pot ser timbrat amb una corona de marquès.
