T'agradaria saber més detalls sobre la història del municipi? No els busquis més. Des d'aquí pots accedir a un recorregut pel passat de la localitat.
Vilamalla forma part, geogràficament parlant, d’aquesta franja intermediària entesa entre les terres grasses i fondes del litorl empordanès i les suaus ondulacions de cap a ponent conegudes amb el nom de terraprims.
No sabem si existia ja en l’època romana, encara que tant el seu nom com la seva situació ens inclinen a una resposta afirmativa. Però, de fet, no en tenim coneixement documentat fins a l’alta Edat Mijana, concretament l’any 974 en què s’esmenta per primera vegada, i amb el nom de Villa Dalmalia, com a possessió del monestir de Sant Pere de Roda i dintre el petit estat feudal del comtat d’Empúries.
L’any 1698 Vilamalla era lloc reial de la batllia de Siurana.
Fou sempre un nucli reduït, que fins al segle XVIII no arribà mai al centenar d’habitants, no gaire diferent de la resta de nuclis rurals de la plana empordanesa. En l’esmentada centúria, però s’inicia un moviment demogràfic ascendent – de manera semblant al que té lloc a la resta de pobles de la comarca – que arriba al seu punt màxim a mitjan segle passat, pels voltants de 1860, en què assolí prop dels 350 habitants. Després d’una involució des d’aquella data fins a mitjan de la present centúria, als darrers anys actuals sembla haver iniciat, encara que modestament, una certa recuperació que ha portat la seva població a 375 habitants en el cens de 1980.
SILOT DE VILAMALLA
Juan Silot de Vilamalla va ser un del molts guerrillers que inicialment varen lluitar contra les tropes Franceses del Gran Corso, des de mitjans del segle XVIII fins a principis del segle XIX, davant la inferioritat de mitjans i personal de l’exèrcit Català en el seu intent de fer front a les actuacions individuals o col•lectives de les tropes Napoleòniques, que feien estralls a les economies autòctones i als pocs recursos alimentaris que disposaven els Empordanesos.Aquest homes anomenats “guerrillers” es reuniren als boscos i a les muntanyes i desprès d’una dura instrucció per part ‘un cap nomenat per ells mateixos, esperaven el pas dels combois imperials francesos per assaltar-los i saquejar-los, sense que les tropes franceses hi poguessin fer res.El Corregidor “Puig” l’Abril 1809 va publicar un bàndol que impedia a cap persona del país poder anar d’un poble a un altre sense tenir un passaport a on certificava la seva honradesa i amor al ordre. Sota pena d’esser empresonat.D’altres famosos defensors del territori Empordanès foren Juan Claròs que actuava entre la Jonquera i el Fluviá , el Mossèn Rovira famós per la “rovirada” en la conquesta per sorpresa del Castell de Sant Ferran, José Buach, Esteban Llobera i d’altres.Alguns d’aquest davant la escassetat de menjar , diners o roba es convertien en Bandolers o anoments “ Brivalla” que assaltaven a tothom que circulava pels camins. Alguns més coneguts foren José Pujol “Boquica” de Besalú ,José Buxons “Pepus” de Castelló d’Empúries, Bartolomé Pi de Llers, Manuel Matamala de Riumors o Damian Bosch, ferrer de Vilafant.Les diferents mesures creades per lluitar contra ells varen fracassar estrepitosament, com ara “Auxiliadores de la Policia” o “La Compañia de Miquelets”. No va ser fins que varen actuar el Batalló d’Almogavers de Gay, que no varen fer net de tots aquesta bandolers.
