Es té constància de que les valls de Vidrà foren habitades des de temps antics, fins i tot des d'abans del període Neolític. L'etapa medieval de Vidrà és la més interessant i coneguda de la seva història. Cap el 960, el terme de Vidrà estava estructurat en 8 viles rurals: La Salgueda, Palou, Cabagès, Covilplana, Ciuret, Sant Barotmeu de Covildases, Bosquerons i Casa d'Arig amb les Planes. l'any 960 , Ranlo , Abadessa del Monestir de Sant Joan de les Aabadesses i el Bisbe d'Ausosna Ató, van portar a terme la consagració de l'església de Sant Hilari de Vidrà.
Des del segle XII fins a mitjans del XIV es visqué un període de pau i prosperitat sota la protecció dels senyors de Milany i de l'Abadia de Sant Joan. La població va augmentar considerablement fins a l'arribada de la pesta negre que va reduir la població a un 25%.
Després entre el 1430 i 1437 també un terratrèmol va deixar el terme bastant afectat.