Informació històrica sobre el municipi

Història del municipi

La ciutat de Valls es troba situada en una zona de pas, el que ha implicat que estigui ocupada per l’home des de l’època de la Prehistòria com ho demostren les troballes al jaciment de Picamoixons, entre d’altres.

Durant l’època ibèrica i la romanització, la zona va ser intensament habitada, amb vestigis com el jaciment del Vilar i el forn iberoromà de Fontscaldes.

El naixement de la ciutat pròpiament dit, es va produir a la primera meitat del segle XII, després de la conquesta cristiana de les terres dominades pels sarraïns. El seu topònim apareix documentat per primer cop el 1009, i des del segle XII es tenen referencies clares dels primers nuclis, Espinavessa i Rocabruna. L’any 1194 ja es documenta l’església de Sant Joan, i el 1210 el rei Pere el Catòlic concedeix el privilegi de celebrar un mercat setmanal. El 1229, Valls disposava d’Ordinacions Municipals, entre les més antigues de Catalunya, que evidencien una estructura social i econòmica avançada.

El centre històric actual s’origina entre els segles XII i XIV amb la formació de la Vilaclosa i Santa Anna i la posterior unificació dels dos nuclis.

Durant els segles XIV al XVI, Valls va viure una gran vitalitat, convertint-se en la segona població del Camp de Tarragona. En aquest període es van construir muralles que progressivament es convertiren en ravals extramurs. També cal destaca la construcció d’ esglésies i convents, destacant la nova església  gòtica de Sant Joan (1569–1583).El campanar d’aquesta església, construït entre 1895 i 1897, és el més alt de Catalunya amb 74 metres, i ofereix vistes espectaculars de fins a cinc comarques diferents.

El segle XVII va estar marcat per conflictes bèl·lics, com la guerra contra França i la Guerra dels Segadors, que van afectar greument la ciutat. Tot i això, Valls va recuperar la seva força econòmica fins a la Guerra de Successió, durant la qual va canviar d’aliança segons les circumstàncies..

Passada la guerra la vila recobra la seva puixança econòmica fins a principis del segle XVIII en que novament es veié assetjada, amb motiu de la guerra de Successió.  El 1709, el rei Carles d’Àustria li va concedir el títol de ciutat, que es va perdre amb l’arribada de Felip V. Va formar part de la Vegueria de Tarragona fins el 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833.

L'entronització de la nova monarquia feu aflorar nous dirigents, especialment la família Veciana, que dirigira els cos dels Mossos d’Esquadra, nascuts a la ciutat. Al llarg de la del segle XVIII es construí el nou santuari de la Mare de Deu del Lledó, de l'església de Sant Antoni i del quarter. Fou un moment de gran expansió econòmica en que destacava el cultiu de la vinya i el seu comerç. El segle XVII s’acabà amb la fundació de les Festes Decennals de la Mare de Deu de la Candela, l’any 1791, de gran repercussió en la historia de la ciutat, i amb l'aparició de les primeres manifestacions del fet casteller tal com el coneixem ara.

El segle XIX s’inicià amb la invasió francesa durant la qual es produí la Batalla del Pont de Goi, el 25 de febrer de 1809, i continua amb les Guerres Carlines. Tot el segle es veié constantment sobresaltat per motins, fet revolucionaris enfrontaments entre patrons i obrers. Uns enfrontaments lògics si pensem que la ciutat comptava amb un forta industrialització, especialment en el ram tèxtil. Tinguem en compte, a mes a mes, que el 1842 Valls arriba a la xifra de 16084 habitants, de manera que es convertiria en la quarta ciutat de Catalunya en pes demogràfic, després de Barcelona, Reus i Tortosa. També cal destacar en aquesta centúria, la inauguració del Teatre Principal, l’any 1850.

La inestabilitat social i la plaga de la fil·loxera, que afecta la vinya. Provocaren un enfonsament econòmic de la ciutat. To i així, en les dues darreres dècades del segle Valls visqué diversos fets importants, com la creació de la fàbrica de gas (1880), la fundació del Banc de Valls (1881), l’arribada del ferrocarril Barcelona-Vilanova-Valls (1883), el naixement  de la Societat Agrícola (1888) i la construcció del campanar de Sant Joan (1897), el mes alt de Catalunya amb 74 metres d’alçada. Durant la Segona Republica Espanyola, la ciutat fou víctima de bombardeigs, patí greument la repressió republicana i nacionalista i les principals esglésies i capelles foren assaltades i cremades.

Durant el segle XX s’han produït grans transformacions econòmiques, socials i urbanístiques. Ara bé, fins força després del greu sotrac de la guerra civil (1936-39) la ciutat patí l’estancament iniciat en la centúria anterior. No obstant això, podem destacar que abans de la contesa sorgiren iniciatives importants com la Biblioteca Popular, la Cooperativa Elèctrica i l'Escola del Treball. Gradualment, a partir dels anys cinquanta es produí una nova expansió industrial. Mentre els sectors tradicionals de la indústria (el tèxtil, els aiguardents i els adobats), així com l'agricultura, anaven quedant reduïts a la mínima expressió, sorgien dues empreses metal·lúrgiques destinades a fer-se molt grans. 

La creació del Polígon Industrial, l'any 1964, va permetre la implantació de noves factories i una diversificació del teixit industrial de Valls. 

Amb una combinació única de patrimoni històric, cultura popular i gastronomia, Valls és una ciutat que manté viva la seva essència catalana i convida a descobrir-la en cada racó.