Pressupost

•  Aquí podeu consultar el PRESSUPOST MUNICIPAL DE SITGES 2026

El pressupost de l'Ajuntament de Sitges.

Terminologia relativa al pressupost

• Definició d’un pressupost:

El pressupost municipal és el document que recull en xifres, de forma conjunta i sistemàtica, les obligacions (despeses) que, com a màxim, es poden reconèixer i les previsions de drets (ingressos) que es liquidaran durant l’exercici (any natural). Els pressupostos generals d’una Entitat estan constituïts per el pressupost de l’Entitat Local, Organismes Autònoms i Societats Municipals.

• L’aprovació d’un pressupost:

El pressupost és format per l’Alcalde o Alcaldessa i ha de ser aprovat pel Ple municipal.

• L’estructura que té un pressupost:

El pressupost s’estructura seguint tres classificacions:

1. Per unitats orgàniques. Ens indica l’assignació de recursos a les diferents àrees en que està organitzat l’Ajuntament. No és obligatòria per llei i per tant dependrà de cada corporació el crear-la o no en funció de les seves necessitats. Respon a la pregunta “Qui gasta” (responsable de la despesa).
2. Per programes. Ens indica l’assignació de recursos als diferents objectius que pretén assolir l’Ajuntament. La classificació per programes ordenarà la despesa segons la seva finalitat i els objectius que amb aquesta es vulgui assolir, d’acord a la classificació per àrees de despeses, polítiques de despesa i grups de programes. Respon a la pregunta “Per a què s’estan gastant”. Solament s’utilitza en les despeses. És obligatòria.
3. Per categories econòmiques. Ens indica la naturalesa dels ingressos i les despeses de l’Ajuntament. La classificació econòmica té una finalitat fonamentalment comptable. S’utilitza tant per despeses com per a ingressos. És obligatòria. Respon a la pregunta “En què es gasta” (naturalesa de la despesa).

• La classificació econòmica d'un pressupost:

La classificació econòmica dels ingressos és la següent:

• Capítol 1. Impostos directes: Són els ingressos derivats dels impostos en què la càrrega tributària recau directament sobre la persona que obté una renda o gaudeix d’un patrimoni. En aquest capítol s’inclou l’impost de béns immobles (IBI), l’impost de vehicles de tracció mecànica (IVTM), l’impost d’increment de valor de terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU) i l’impost d’activitats econòmiques (IAE).
• Capítol 2. Impostos indirectes: Ingrés que representa un impost que és una translació de la carrega tributària de qui suporta el fet imposable al productor de béns i serveis; en les entitats locals, l’impost de construccions i obres (ICIO).
• Capítol 3. Taxes i altres ingressos: Inclou tots els ingressos associats a la prestació de serveis concrets (taxes i preus públics), així com les contribucions especials, quotes urbanístiques, multes, sancions i altres ingressos diversos.
• Capítol 4. Transferències corrents: Les transferències són ingressos que provenen d’altres administracions o de fora del sector públic, finalista o no, que finança activitats de les entitats locals.
• Capítol 5. Ingressos patrimonials: Són ingressos derivats del patrimoni de les entitats locals, com poden ser lloguers, interessos de dipòsits, rendiments de participacions, cànons, etc.
• Capítol 6. Alienació d’inversions reals: Ingressos derivats de transaccions amb sortida o lliurament de béns de capital que siguin propietat de les entitats locals.
• Capítol 7. Transferències de capital: De manera similar a les transferències corrents, es diferencien d’aquestes en què les transferències de capital sempre estan destinades a una finalitat, que normalment és el finançament de despeses de capital.
• Capítol 8. Actius financers: Inclou els ingressos derivats del reintegrament d’actius financers, com ara accions, participacions, obligacions o de préstecs concedits.
• Capítol 9. Passius financers: Incorpora ingressos derivats d’operacions financeres, bàsicament préstecs i crèdits.

La classificació econòmica de les despeses és la següent:

• Capítol 1. Despeses de personal: Són les despeses relacionades bàsicament amb els sous i salaris de funcionaris, personal laboral i eventual, assegurances socials i altres despeses de caràcter social per al personal que manté una relació laboral o estatutària amb l’entitat local.

• Capítol 2. Despeses de béns corrents i serveis: Les despeses que s’incloguin en aquest capítol són els que es relacionen amb les de subministrament, compres, prestacions de serveis, tributs i altres de corrents.

• Capítol 3. Despeses financeres: Les despeses que s'han d’imputar són els interessos derivats d’operacions de crèdit o de deute públic, serveis bancaris, despeses de constitució d’operacions financeres i interessos de demora.

• Capítol 4. Transferències corrents: Despeses derivades de les aportacions no condicionades o subvencions (condicionades o finalistes) a altres administracions o ens de fora del sector públic, per finançar activitats destinades a cobrir necessitats d’interès públic.

• Capítol 5. Fons de contingència pressupostària: Reserva de crèdits pressupostaris per a imprevistos.

• Capítol 6. Inversions reals: Dintre d’aquest capítol s’inclouen les despeses destinades a crear infraestructura i a crear o adquirir béns de naturalesa inventariable necessària per al funcionament dels serveis. En general s’imputen a aquest capítol les despeses previstes en l’annex d’inversions reals que s’uneix als pressupostos generals de les entitats locals.

• Capítol 7. Transferències de capital: De manera anàloga amb les transferències corrents, es diferencien d’aquestes en el fet que les transferències de capital sempre estan destinades a una finalitat, que normalment és el finançament de la despesa de capital.

• Capítol 8. Actius financers: En aquest capítol s’inclouen les despeses derivades de la compra d’actius financers, com ara accions, participacions, obligacions o de préstec concedits.

• Capítol 9. Passius financers: Incorpora despeses derivades d’operacions financeres, bàsicament préstecs i crèdits (són les amortitzacions del capital d’operacions de finançament rebudes).

• La classificació per programes d’un pressupost:

Les àrees de despesa que s’integren en el pressupost de despeses en la seva classificació per programes són:

- Serveis públics bàsics

- Actuacions de protecció i promoció social

- Producció de béns públics de caràcter preferent

- Actuacions de caràcter econòmic

- Actuacions de caràcter general

- Deute públic.

Contingut de les àrees de despesa:

Àrea de despesa 1. Serveis públics bàsics

Despesa originada per serveis públics de prestació obligatòria de les entitats locals.

Àrea de despesa 2. Actuacions de protecció i promoció social

Despesa i transferències derivades del règim general de previsió, pensions de funcionaris, atencions de caràcter benefico-assistencial i a grups amb necessitats especials i foment de l'ocupació.

Àrea de despesa 3. Producció de béns públics de caràcter preferent

Despesa en sanitat, educació, cultura, lleure i esport.

Àrea de despesa 4. Actuacions de caràcter econòmic

Despeses en activitats, serveis i transferències per desenvolupar el potencial dels diferents sectors de l'activitat econòmica.

Àrea de despesa 9. Actuacions de caràcter general

Despeses en activitats per exercir funcions del govern o del suport administratiu, logístic i tècnic a tota l'organització. Despeses generals i transferències genèriques no imputades a cap altra àrea.

Àrea de despesa 0. Deute públic

Comprèn les despeses d'interessos i amortització del deute públic i la resta d'operacions financeres de naturalesa similar, amb exclusió de les despeses que derivin la formalització de la mateixa.

• Altres estructures pressupostàries d’un pressupost: La classificació orgànica:

Les entitats locals poden presentar els seus pressupostos amb estructures diferents de les derivades de les classificacions econòmiques i per programes, a través de l'anomenada classificació orgànica. Aquesta classificació orgànica s'haurà d'afegir a la classificació econòmica i per programes i en conjunt formen el que s'anomena aplicació pressupostària, també es pot anomenar partida pressupostària.

Adoptar la classificació orgànica és potestatiu, i reflecteix la unitat a la qual s’assigna la despesa, així com l’òrgan de gestió al qual s’atribueixen els crèdits consignats en cada aplicació pressupostària. En estar aquesta classificació sotmesa als reglaments o decrets d’organització, actualment les diferents normatives no estableixen regles sobre els criteris als quals s’ha de sotmetre la classificació, o sobre els nivells de desagregació d’aquesta, i permeten que cada entitat disposi el que consideri oportú en funció del seu desenvolupament organitzatiu. S’haurà d’establir en les bases d’execució del pressupost o en els reglaments de caràcter general que actuïn en substitució, quan les disposicions hagin de regir amb un caràcter més durador que la vigència d’aquestes.

• L’aplicació pressupostària:

L’aplicació pressupostària és la conjunció de les classificacions per programes i econòmica, en l’àmbit de grups de programes i concepte, respectivament. En cas que l’entitat local opti per utilitzar la classificació orgànica, l’aplicació pressupostària és definida per la conjunció de les classificacions orgànica, per programes i econòmica. Aquest concepte és rellevant, atès que el control comptable de les despeses s’ha de fer, com a mínim, sobre l’aplicació pressupostària definida.

• El crèdit pressupostari:

El crèdit pressupostari es defineix com l’expressió xifrada de l’aplicació pressupostària. S’entén per crèdit inicial l’assignat a cada aplicació pressupostària en el pressupost de l’entitat aprovat definitivament. El crèdit definitiu vigent en cada moment està determinat pel crèdit inicial augmentat o disminuït a conseqüència de modificacions pressupostàries.

• Les fases d’execució de la despesa d’un pressupost:

Les fases de gestió i execució del pressupost són l’autorització de la despesa (A), la disposició de la despesa (D), el reconeixement de l’obligació (O) i finalment l’ordenació del pagament (P).

L’autorització de la despesa (A) és l’acte d’acord de la realització d’una despesa determinada, per una quantia certa o aproximada. Inicia el procediment d’execució de la despesa i no suposa relació amb tercers.

La disposició de la despesa (D) és l’acte d’acord de la realització d’una despesa, prèviament autoritzada, per un import exactament determinat. Té rellevància jurídica davant de tercers i vincula a l’entitat a la realització de la despesa concreta, en quantia i condicions.

El reconeixement de l’obligació (O) és l’acte on es declara l’existència d’un crèdit exigible contra l’entitat. Ha de derivar d’una despesa autoritzada i compromesa i s’ha d’acreditar documentalment la realització de la prestació, o el dret del creditor.

L’ordenació del pagament (P) és l’acte on, en base a una obligació reconeguda, s’expedeix l’ordre de pagament contra la Tresoreria de l’entitat.

Les dades del que anomenem pressupost executat són les de la fase ADO. Els percentatges que figuren corresponen al pressupost executat respecte el pressupost definitiu i són sempre dades acumulades.

• L’execució pressupostària:

Al llarg de l'any sorgeixen imprevistos que canvien la quantitat o la finalitat de les despeses. Aquests canvis són els que s’anomenen l’execució pressupostària.