T'agradaria saber més detalls sobre la història del municipi? No els busquis més. Des d'aquí pots accedir a un recorregut pel passat de la localitat.
La etimologia de Sant Julià de Ramis és poc clara. Sant Julià, fa referència al sant al qual està dedicada la parròquia, no així Ramis, que segons sembla podria tenir relació amb algun personatge establert al lloc en temps de la Reconquesta
La riquesa arqueològica
Com a lloc de pas des de temps llunyans, el nostre municipi té l'empremta de moltes cultures. La situació del loc, amb abundància d'aigua i boscatge, era excel.lent per la caça i òptim per a l'establiment de l'hàbitat huimà prehistòric, com ho demostren els jaciments descoberts. Les troballes de ceràmica ièrica i grega i altres restes arqueològiques arreu del municipi i en els termes limítrofes de Celrà i Sarrià de Ter han determinat la certesa de l'existència de diverses cultures d'èpoques remotes per a tota aquesta zona. Fruit de les diverses excavacions efectuades, ha estat la descoberta d'alguns fons d'habitacles tallats a la roca calcària, que constitueixen la característica viva del jaciment indígena de Sant Julià de Ramis.
La muntanya dels Sants Metges
El nom de lamuntanya prové dels sans als quals està dedicada l'antiga església de Sant Julià de Ramis, que eren Sant Cosme i Sant Damià, els anomenats Sants Meges. A més aquesta muntanyaper la seva posició estratègica entre la plana de Girona i la plana de l'Empordà i dominant el congost del riu Ter, ha estat ocupada pels humans des de l'antiguitat. Així hi podem trobar coves prehistòriques excavades a la partbaixa a prop el riu Ter: el cau de les gogesi la cova de Can Sant Vicenç, tot i que no hi han restes humanes. També hi han les restes ibèriques del Castellum Fractum, l'església romànica dels Sants Metges i la fortificació militar del Castell de Sant Julià.
Castellum Fractum
El jaciment és d'època ibèrica des del segle V ac fins el I ac, amb vetigis del segle VI ac. Es tracta d'un poblat tipus "Oppidum" amb un tram de muralla i cabanes retallades a la roca resseguint el relleu de la muntanya. Posteriorment els romans hi establiren un castell, aprofintant l'estructura ibèrica, ja que des d'allà es domina perfectament el recorregut de la Via Augusta. S'hi han trobat abundants restes de l'època baix-imperial compresa entre el segle IV i VII. S'hi treballa de forma sistemàtica des de l'any 1996, anualment la UDG hi realitza una campanya d'excavacions, la de l'any 2009 ha aportat restes de ceràmicagrega, probablement provinents d'Empúries. Com a conseqüència de les excavacions s'ha traslladat el cementiri de Sant Julià de Ramis, ja que tot indica que s'assenta damunt de part d'aquestes restes. El jaciment està adequat per fer-lo visitable, i està inclòs dins del circuit arqueològic de Girona, ja que serveis per interpretar l'origen de Kerunta abans de Girona, ja que els primers pobladors de Girona varen sortir d'aquest Castellum. Cada any durant l'estiu s'hi fan visites teatralitzades. Des del cim hi han unes bones vistes de les planes d Girona i de l'Empordà, i del Pirineu.
L'església de Sant Cosme i Sant Damià
L'edific està datat a l'inici del segle XI, ha tingut força transformacions, tot i això l'edifici actualment restaurat conserva els trets bàsics de les esglésies romàniques. Al fons de la capella nord s'hi pot veure un sarcòfagmedieval de pedra, adossat a la paret, que reposa sobre dues columnes. Actualment serveis de culte religiós per la festa major, l'aplec del Roser i alguns casaments. També s'hi fan alguns concerts musicals.
El castell de Sant Julià
La construcció d'aquest edifici militar es va iniciar l'any 1893 i es va acabar el 1912, sempre ha tingut aquest tipus d'utilitat fins que l'any 1989 va ser venut a un grup d'inversors privats. Avui en dia s'hi estant fent obres per adequar-lo com a centre d'art, amb un hotel, un centre de convencions i un auditori.
El Priorat de Can Sant Vicenç
Des de la Plaça de la Font Picant, s'inicia un camí que tot vorejant el riu Ter, condueix al que fou antic priorat agustinià, fundat el 1187, per l'ardiaca de Girona, Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall.
L'església de Sant Julià i Santa Basilissa
A l'entorn de la Plaça de la Font Picant hi podem trobar alguns elements característics del poble com l'edifici de l'Ajuntament, el mural de ceràmica vitrificada de l'artista Emília Xargay, realitzat l'any 1982 on hi són representats els Sants Metges, l'obra de l'escultor local Agustí Vila, realitzat l'any 2009, i l'edifici de l'església parroquial de Sant Julià i Santa Bassilissa. És a on habitualmetn s'hi realitzaen els oficis religiosos. Aquest edifici fou construït després de la guerra civil, hi va quedar pendent de realitzar el campanar, que finalment s'ha acabat i inaugurant l'any 2011 pel bisbe de Girona, Francesc Pardo.
El molí de Can Bram
Està situat al veïnat de Montagut al marge esquerra de la reiera de la Rasa. El seu origen data de finals del segle XIX i la finalitat era la d'extreure aigua del subsòl per el consum humà i el reg. Va ser restaurat l'any 2007 i l'entorn adequat com a zona de passeig i descans.
El camp de Golf
Està situat a l'extrem oest del municipi, entre el castell de Montagut i el voscà de Can Guilana. Inaugurat l'any 1992 és propietat de l'empresa Golf Girona, SA, tècnicament està considerat un dels millors camps de Catalunya, mostra d'això és que ha estat seu del campionat Open Catalunya 2009. Té 18 forats amb un par 72.
El camí de Sant Jaume/Ruta del Ter
Tot seguin el recorregut que feien el pelegrins de l'època medieval, a Catalunya s'ha adequat un recorregut que des de Sant Pere de Rodes porta a Santiago de Compostela. Aquest camí ressegueix els marges del riu Ter fins arribar a Girona. A Medinyà enllaça amb el ramal que prové de l'ermita de Sant Mer. Tot el recorregut està senyalitzat amb la típica petxina de Sant Jaume. Aquest traçat al seu pas per Sant Julià també coincideix amb la Ruta del Ter, a peu i en bicicleta, dissenyat pel Consorci del Ter, que va des del naixement del riu (Ull de Ter) fins a la desembocadura (Gola del Ter a l'Estartit).
Festes i aplecs
Festa de Sant Juià i Santa Bassilissa (2n cap de setmana de gener). Dedicada als patrons del poble, cosiderada la Festa Petita. Festa del Roser de Sant Julià de Ramis: 2n diumenge després de Pasqua de Resurrecció. Es celebren els actes a l'entorn de l'esg´lesia dels Sants Metges i s'hi fa una arrossada popular. Festa Major de Sant Julià de Ramis: 4t diumenge de setembre. Els actes religiosos es celebren a l'església dels Sants Metges. Els actes lúdics es realitzen al Centre Cívic i al Pavelló municipal de Sant Julià. Diada del boletde Sant Juilà de Ramis: Es realitza el segon cap de setmana de novembre a l'entorn del Centre Cívic.
