T'agradaria saber més detalls sobre la història del municipi? No els busquis més. Des d'aquí pots accedir a un recorregut pel passat de la localitat.
Pujalt era l'extrem de la marca o frontera del comtat de Berga, que venia de Portell (Sant Ramon) i Guspí i arribava fins a Pujalt i Gàver. Aquesta marca es va fundar entre el 1001 i el 1035 i era propietat directa de la casa comtal de Cerdanya-Berga. Aquesta tenia el castell de Pujalt infeudat als Cervera, igual que el veí castell de Sant Esteve o de Castellfollit i els de Gàver i Estaràs, que també formaven part d'aquella marca del comtat berguedà. Sota els Cervera hi havia uns tercers senyors, que en tenien la castlania i la defensa directa; eren els cavallers cognomenats Pujalt, els quals tenien també dominis vers Montmaneu i la Panadella i la castlania de l'Espelt (Òdena). La família Pujalt és coneguda i documentada entre el 1135 i el 1310.
El 1251 el rei Jaume I, que tenia l'alt domini de Pujalt, com a successor dels antics comtes de Cerdanya, va obtenir per permuta de Sibil·la de Cervera, casada amb Guillem Ramon de Montcada, el domini que fins aleshores hi havien tingut els Cervera. El rei tingué des d'aleshores el domini directe del castell, com es veu per un privilegi del 1314 concedit als habitants de Pujalt.
Vers el 1360 el rei empenyorà el lloc a Francesc Bertran, ciutadà de Barcelona i entorn del 1375, el castell ja havia passat als Cardona, que així l'unien als grans dominis que posseïen a la contrada des de la Molsosa, Calaf, Calonge, Conill i Mirambell, fins a Pujalt i Castellfollit de Riubregós. El 1376 Hug (I) de Cardona, primer comte de Cardona, concedí als seus súbdits de Pujalt un mercat setmanal el dimarts i la promesa que mai no separaria Pujalt del comtat de Cardona, erigí la vila en capital de la vegueria cardonenca de la Segarra i hi creà una cúria per a l'exercici de la jurisdicció. El 1399 Hug (II) de Cardona-Anglesola, de la branca dels Cardona-Anglesola, concedí als habitants de Pujalt de poder edificar dins els murs de la vila la capella encara existent de la Concepció i el 1402 Joan Ramon Folc I de Cardona, segon comte de Cardona, confirmà tots els privilegis anteriors dels homes de Pujalt i ratificà l'adscripció de Pujalt a la branca directa de la casa de Cardona. El castell de Pujalt i el seu terme foren del domini dels Cardona fins a l'extinció dels dominis senyorials.
El terme de la Guàrdia Pilosa, unit al segle xix a Pujalt, seguí uns altres camins històrics. El lloc és esmentat des del 1022 com la “turre de ipsa Guardia” i des del 1039 com la Guàrdia Pelosa. El lloc fou dels Cervera, que el cediren al rei en la permuta del 1251, i tenia com a castlà els cavallers cognomenats Gàver. Pere el Cerimoniós va vendre el terme el 1379, a carta de gràcia, a Joan de Montbui, junt amb Veciana i Sant Martí Sesgueioles, i el 1392 el rei Joan I en feia venda perpètua amb els termes anteriors, a Mateu de Calders. Des d'aleshores el lloc i terme de la Guàrdia, on solament es conserva un mur del vell castell, formà part dels dominis dels Calders, barons de Segur.
El castell de Conill, documentat des del 1037, pertanyia a la família Cardona, que feu donacions de terres del seu terme als monestirs de Sant Pere de Casserres i de Sant Vicenç de Cardona. La seva història va molt unida a la del castell de Mirambell, i ambdós, sovint amb un sol batlle, foren una de les administracions de la casa de Cardona, que integraven la batllia de Torà.
També forma part del municipi de Pujalt l'antic terme del castell de Montesquiu, situat a prop de l'Astor (Pujalt), que es constituí en municipi propi fins pels volts del 1845. El castell de Montesquiu, del qual es conserven importants ruïnes que demostren que era una edificació notable, formava un nucli de poblament i tenia una església, que antigament fou parròquia, dedicada a sant Pere. Sembla que el castell, el poble i l'església van desaparèixer en la guerra contra Joan el Sense Fe, quan fou atacat per les forces de mossèn Lluc Ferrer, rector i capità del castell de Jorba, perquè era un refugi de partidaris del rei. El 1360 el lloc de Montesquiu era de domini de Pere de Gàver i tenia 7 focs. En desaparèixer Montesquiu, la parròquia i la vida del lloc passaren al poblet veí de l'Astor (Pujalt), situat vers el SW de Montesquiu, que sembla haver format amb la veïna sufragània de Vilamajor un domini independent de Montesquiu. El 1360 l'Astor (Pujalt) era de Berenguer de Guàrdia
