Informació històrica sobre el municipi

El nom de Santa Eulàlia apareix en un document de l’any 915, en el qual s’esmenta la venda d’uns terrenys al comtat d’Empúries, fent referència a la villa que dicitur Sancta Eulalia. Per altra banda, una butlla papal de Benet VIII, de l’any 1017, atribueix diverses possessions del territori, llavors anomenat Sancta Eularia, al monestir de Sant Pere de Camprodon.

Posteriorment, el 1281, queda documentat que Santa Eulàlia pertanyia al terme de Palau Sa Ardiaca, del que en va sorgir Palau Sardiaca, nom històric del municipi. Els ardiaques de la diòcesi de Girona foren els senyors del castell, les restes del qual encara es conserven juntament amb l'església de Sant Esteve.

L'Església de Santa Eulàlia, per la seva banda, és l'edifici principal del municipi, un temple d'estil romànic tardà (segle XIII) que conserva una interessant pila baptismal.

Durant el període de la Guerra Civil Catalana (segle XV) el nucli palauenc va quedar pràcticament abandonat, desplaçant el centre administratiu al de Santa Eulàlia. No fou fins als segles XVI i XVIII, quan la població es va anar recuperant i consolidant al voltant dels seus dos nuclis, deixant com a llegat les mostres d'arquitectura tradicional de pedra que es conserven avui dia.

Cal esmentar que, durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), el municipi va canviar temporalment el nom pel de Puigflorit del Fluvià.

Avui dia, el municipi està integrat per dos nuclis diferenciats, el de Santa Eulàlia, que conserva habitatges dels segles XVI al XVIII envoltant l'església parroquial, i el de Palau Sardiaca, la capital històrica de la vila, amb les restes de l'antic castell gòtic i l'església de Sant Esteve. Algunes façanes conserven llindes gravades amb inscripcions i escuts familiars dels segles XV al XVII.

Si voleu conèixer més detalls de la història del municipi, els trobareu aquí:
Revista Palau de Santa Eulàlia - Web Oficial de l'Ajuntament de Palau de Santa Eulàlia