Retribucions, indemnitzacions i dietes dels empleats públics

Aprovació de la relació i valoració dels llocs de treball aprovats pel Ple  de a 27 de juliol de 2022

Segons l'Acord comú de condicions per als empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants (2015-2017) (codi de conveni núm. 79100015072015):

Títol III

El règimen retributiu

Article 41. El règim retributiu

1. L’increment retributiu dels empleats públics als quals se’ls apliqui aquest Acord serà el fixat anualment per les respectives lleis de pressupostos generals de l’Estat.

2. Mentre no es desenvolupi la legislació bàsica recollida al Capítol III –dels drets retributius- del Títol III de la Llei 7/2007 de 12, d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, l’estructura i el règim de les retribucions seran els establerts per la normativa aplicable a la funció pública local i, en particular, els que resulten del Reial decret 861/1986, de retribucions dels funcionaris de l’Administració local i del Decret 214/1990, pel qual s’aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals. En el cas que, durant la vigència d’aquest Acord, es modifiqui el sistema de retribucions, es duran a terme les adaptacions necessàries al nou marc normatiu vigent.

3. Es reconeix el dret dels empleats públics locals a no ser discriminats retributivament per raó de sexe.

Article 42. L’estructura de la retribució

1. Les retribucions dels empleats públics tindran l’estructura legalment establerta, amb caràcter bàsic, per a la funció pública, classificant-se en retribucions bàsiques i retribucions complementàries.

2. Retribucions bàsiques: són retribucions bàsiques el sou, els triennis i les pagues extraordinàries:

a) Sou: és la quantitat que es correspon amb el grup o subgrup de classificació professional (A1, A2, B, C1, C2 i, si escau, les diferents agrupacions professionals sense requisit de titulació que puguin crear-se) i la seva quantia serà la que es fixi anualment a la Llei de pressupostos generals de l’Estat de cada any.

b) Triennis: consistents en una quantitat que es fixa a la Llei de pressupostos generals de l’Estat de cada any per a cada grup o subgrup de classificació professional per cada tres anys de servei.

c) Pagues extraordinàries: seran dues a l’any, per un import mínim, cadascuna d’elles, d’una mensualitat sencera: sou, triennis i complement de destinació. Es meritaran en els mesos de juny i desembre, i se'n reduirà la part proporcional que correspongui si el temps efectivament treballat fos inferior al període de meritació. El període de meritació coincidirà amb el que estableixen les normes vigents d’aplicació al règim retributiu dels funcionaris de l’Administració local i el pagament es farà efectiu amb les nòmines de juny i desembre.

3. Retribucions complementàries: són retribucions complementàries el complement de destinació, el complement específic, el complement de productivitat i les gratificacions per serveis extraordinaris o les hores extraordinàries:

1. Complement de destinació: retribueix el nivell del lloc de treball que es desenvolupa i consisteix en una quantia fixa per a cada nivell en què es classifiquen els llocs de treball (dels trenta existents a la normativa sobre funció pública). La seva quantia vindrà fixada, per a cada grup de classificació professional, a la llei de pressupostos generals de l’Estat de cada any. L’assignació a cada lloc de treball del nivell de destinació es realitzarà d’acord amb els intervals màxims i mínims establerts per a cada grup de titulació que fixa els requisits del lloc de treball, d’acord amb la taula següent:

Grup A1:  22 a 30
Grup A2:  18 a 26
Grup C1: 14 a 22
Grup C2: 12 a 18
Agrupació professional: 10 a 14

Aquests intervals comprenen tota l’escala possible entre el nivell inicial o de partida corresponent al lloc base de cada grup professional i el nivell màxim factible d’assolir en funció de les característiques concretes i exigències peculiars de cada lloc.

2. Complement específic: està destinat a retribuir les condicions particulars d’algun lloc de treball atenent l’especial dificultat tècnica, el grau de dedicació, la responsabilitat, la incompatibilitat o les condicions en què es desenvolupa el treball (perillositat i/o penositat). Aquest complement ve determinat per la valoració de llocs de treball que acompanya la relació de llocs de treball i ha de figurar a la relació de llocs de treball en el moment de la creació del lloc de treball. Aquest complement és de caire funcional i la seva percepció dependrà exclusivament de l’exercici de l’activitat professional en funció del lloc de treball assignat i que es produeixin efectivament les condicions de treball peculiars que comporten l’assignació del subfactor corresponent (prolongació de jornada, nocturnitat, bossa horària, etc.), per la qual cosa no tindrà en cap cas el caràcter de
consolidable.

Aquest complement es detallarà en la nòmina de forma individualitzada i podrà desagregar-se en subfactors corresponents a condicions de treball específiques de cada lloc de treball, formant la suma de tots aquests el concepte únic de complement específic del lloc de treball.

3. Complement de productivitat: té com a finalitat retribuir l’especial rendiment, l’activitat extraordinària, l’interès o la iniciativa amb què l’empleat públic desenvolupa la seva feina. La quantia global la fixa el Ple municipal i la distribució individual la realitza l’Alcaldia anualment.
Un cop l’any, abans que finalitzi la vigència de l’acord del Ple respecte al complement de productivitat, prèvia negociació amb la part social, les entitats definides a l’article 1 d’aquest Acord podran plantejar la introducció d’una nova regulació respecte d’aquest complement i en els seus imports, sempre que ho permeti el marc normatiu vigent i hi hagi disponibilitat pressupostària.

4. Hores extraordinàries i serveis extraordinaris: tenen per objecte retribuir els serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball. Té la consideració d’hora extraordinària cada hora de treball, degudament autoritzada, que es porti a terme de més, respecte de la durada màxima de la jornada ordinària de treball pactada en aquest Acord, realitzada de manera voluntària amb caràcter excepcional i sempre per a la realització de treballs urgents i imprevistos. Aquestes hores es compensaran conforme es determina a l’article 18.7 d’aquest mateix Acord.

Article 43

Les indemnitzacions per raons de servei

1. Són els imports que s’estableixen en cas que l’empleat públic hagi de desplaçar-se per motius relacionats amb el seu lloc de treball.

2. Les quantitats que s’abonaran per aquest concepte (dietes i desplaçaments) s'abonaran d'acord amb allò establert en cada moment en la normativa vigent sobre funció pública, amb el criteri ordinari que tot desplaçament s’haurà de fer, sempre que sigui possible, amb transport públic i fent ús de la tarifa més econòmica.

3. En els desplaçaments que, per raó del servei, excepcionalment es realitzin en cotxe o motocicleta propietat de l’empleat públic que es trasllada, s’abonarà l’import del quilometratge realitzat segons la normativa vigent o del bitllet o passatge utilitzat, així com l’abonament d’estacionaments i peatge d’autopistes si fossin necessaris.

4. Per percebre l’import de la indemnització, l’empleat públic ha de justificar la despesa realitzada presentant els justificants dels pagaments signats pel seu responsable directe.

Article 44

Les retribucions en situació de malaltia

1. En la situació d'incapacitat temporal derivada de contingències comunes, la retribució mensual serà la següent: del primer fins al tercer dia, ambdós inclosos, el cinquanta per cent de les retribucions fixes i periòdiques que es percebien el mes anterior a aquell en què va tenir lloc la  incapacitat; des del dia quart fins al vintè, ambdós inclosos, un complement que, sumat a la prestació econòmica reconeguda per la Seguretat Social, sigui equivalent al setanta-cinc per cent de les retribucions fixes i periòdiques que es percebien el mes anterior a aquell en què va tenir lloc la incapacitat; a partir del dia vint-i-unè, inclusivament, fins al cent per cent de les retribucions fixes i periòdiques que es percebien el mes anterior a aquell en què va tenir lloc l’inici de la incapacitat.

2. En la situació d'incapacitat temporal derivada de contingències professionals, la retribució  mensual serà la següent: la prestació reconeguda per la Seguretat Social es complementarà, durant tot el període de durada d'aquesta incapacitat, fins al cent per cent de les retribucions fixes i periòdiques que es percebien el mes anterior a aquell en què va tenir lloc l’inici de la incapacitat.

3. Les persones que es trobin en una incapacitat temporal a causa d’una situació derivada de risc durant l’embaràs, hospitalització o intervenció quirúrgica, siguin víctimes de violència de gènere o pateixin algunes de les malalties greus que es descriuen a l’annex del Reial decret 1148/2011, de 29 de juliol, per a l’aplicació i el desenvolupament, en el sistema de la Seguretat Social, de la prestació econòmica per cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu o la  normativa que en el futur la complementi o substitueixi, percebran, des del primer dia, un complement de la prestació econòmica de la Seguretat Social, fins al cent per cent de les
retribucions fixes i periòdiques que es percebien el mes anterior a aquell en què va tenir lloc l’inici de la incapacitat.

4. Les absències per motius de salut dels empleats públics generaran l’obligació de lliurar un justificant mèdic de baixa emès pel facultatiu del Servei Públic de Salut a partir del tercer dia de l’absència, des d’aquella data si no ha estat possible preveure que la indisposició per motius de salut seria superior a 48 hores. La tercera i següents absències justificades per motius de salut que es produeixin en el període d'un mes seran objecte de recuperació horària en el mateix mes natural en que s'hagi produït I‘absència o bé en el següent. No obstant, no són objecte de recuperació horària les absències derivades de malalties de caràcter crònic degudament
justificades.

5. Les absències que no siguin justificades documentalment o la justificació de les quals es consideri insuficient o inadequada comporten la deducció proporcional d'havers, sens perjudici que puguin ésser constitutives de falta disciplinaria.