T'agradaria saber més detalls sobre la història del municipi? No els busquis més. Des d'aquí pots accedir a un recorregut pel passat de la localitat.
Si cerquem documentació contrastada dels orígens històrics dels primers poblaments de Garriguella hi trobem diverses versions . Totes elles amb poques referències verídiques i gens comprovables . Curiosament , en el nostre terme municipal , no s’hi troben resta de monuments prehistòrics com dòlmens, taules etc. , molt abundants en els municipis veïns de l’entorn del nostre terme municipal .
Hi ha tradició oral , no contrastada , que afirma que els primer habitants del terme de Garriguella van ésser unes tribus o poblats Ìbero-Celta . L’antiga GERISENA , amb referència inicial , els s. IV – V a. de C.
L’historiador Jeroni Pujades afirma que l’assentament emmurallat de Garriguella de Baix ja existia en època Romana , sota el nom de GERISENA . Diu “que la poblaven gent de raça CELTA anomenats ” INDICETS ” .
El garriguellenc Antoni Sucarrat – en el llibre “De Port de la Selva a Garriguella”- Vol demostrar , que la tipologia de les restes del recinte emmurallat de Garriguella de Baix són construccions d’origen romà .
Ptholomeu Alexandrí – autor àrab – diu que el ” Gerisena romà ” pot procedir del nom “Gerigenta ” , però invertides en l’ús ordinari les dues lletres fortes . Si així fos , GERISENA , significaria o voldria dir : zona productora de sucs , humors ,… i sigui vi.
Seguint amb l’evolució etimològica del nom de la població , que en definitiva explicaria la seva trajectòria històrica, en trobem referències els segles III – IV , que és quan es deixa d’anomenar-se GERISENA per passar i prendre el nom actual de GARRIGUELLA. S’entreveu que la influència del canvi de nom pot ésser d’origen goda. D’aquesta època també en són altre noms de pobles empordanesos com Garrigàs.
Botet i Sissó diu que el nom de Garriguella pot venir -” fins hi tot de l’Hebreu “.Sucarrat, comentant i analitzant el segell municipal , explica que el nom de Garriguella prové de la radical ” garrig” o sigui pellofa de gla .
Hem de dir que moltes d’aquestes referències històriques no han pogut ésser contrastades feacienment amb documents , restes o monuments autèntics fins avui.
Cal anar al segle IX , per trobar-hi referències fidedignes de la fundació o l’inici del nou nucli de NOVES – Garriguella de Noves – (el nou poblament de les cases NOVES de GARRIGUELLA. Aquest emplaçament anirà adquirint importància en el temps. Més tard s’hi construeix, en aquest nou emplaçament l’església de Sta. Maria de Noves, el segle XI. Sembla, que en aquest moment, la nova parròquia depenia de l’Abadia de Rodes .
Una altra referència històrica de prestigi la trobem en uns documents de Pella i Forgas, datada l’any 1.100. L’autor ens comenta que Garriguella i Ciurana formaven “un Municipi o Consell Municipal ”
Dos segles més tard es construeix la Capella – que després fou Priorat de monjos amb refugi per als vianants – de Sta. MARIA del CAMP , fundada , segons tradició oral , per a commemorar un fet d’armes sota la invocació de Sant Andreu .
Sembla que durant el regnat de Pere III, s’establiren, en aquest entorn de Garriguella, el darrers cossos de l’exercit francès que venien de conquerir terres empordaneses.
L’any 1400 aquest terme municipal formava part del Comtat d’Empúries, que mantenia una forta rivalitat amb els comtats veïns de Peralada i Besalú .
L’any 1698 , l’exercit francès guanyava la Batalla del Ter, apoderant-se de Roses i Palamós. Segons Mn. Anticó – Història de Garriguella – ” la victòria es va celebrar en el poble de Garriguella amb tots els honor ” sic.
A partir del 1778 el nucli de Garriguella de Noves creix constantment. D’aquest temps són la majoria dels habitatges de Noves i es delimita el traçat dels principals carrers entre l’Església Parroquial i la plaça de Noves.
A finals del segle XIX, s’escampa a l’Empordà la Fil·loxera (Phylloxera vastratix), insecte que parasita les arrels i les fulles de la vinya (Vitis vinifera). Aquesta plaga provoca la desolació dels conreus de vinya de la muntanya i posteriorment dels de la plana, sense trobar, de moment, cap remei eficaç.
En aquest moment hi ha un despoblament general de totes aquelles famílies que vivien de la vinya , directe o indirectament . Moltes famílies del poble emigren a Barcelona, França i Amèrica . En pocs anys el poblament es redueix dràsticament. Dels 1950 habitant de finals del segle XIX el padró de veïns passa a 920 , durant la primera dècada del segle XX.
A principis del s. XX, s’assaja la plantació de vinya amb ceps americans resistents al mildium. Lentament creixen les plantacions de vinyes noves, sobretot a la plana, cosa que afavoreix molt la malmesa economia local. S’abandonen els conreus de muntanya.
Aviat arriba la Guerra Civil de la que, també, Garriguella en fou víctima en ser bombardejat el Camp d’Aviació republicà que hi havia a les afores del poble. Una làpida en recorda la mort d’un aviador, però no n’esmenta res de molts altres que probablement hi moriren.
El retorn de la democràcia a Espanya permeté la celebració d’eleccions municipals lliures el 1979, data, des de la qual, el Consistori d’ aquesta vila, n’ha tingut representants de gairebé totes les formacions polítiques més importants .
Historial de Garriguella
Anticó i Compta, Salvador
Figueres
Editora Empordanesa
Any 1986 – 135 pàgines
