T'agradaria saber més detalls sobre la història del municipi? No els busquis més. Des d'aquí pots accedir a un recorregut pel passat de la localitat.
FONOLLOSA, TERRA D'OLORS
El municipi de Fonollosa està format per quatre nuclis urbans - Camps, Canet de Fals, Fals i Fonollosa - situats al sector occidental de la comarca del Bages, en els altiplans de contacte amb la comarca de l'Anoia i entre 10-20 km de Manresa, capital de la seva comarca.
Fonollosa
Actualment Fonollosa té una població de 275 habitants, els quals habiten al nucli, en masies disseminades i ravals.
El seu nom té origen botànic i és documentat des de la primeria del SXI. Fou senyoria de la casa comtal, i després ducal, de Cardona, com també ho foren Camps i Fals.
El 1029, el vescomte de Cardona fa una donació a Santa Cecilia de Montserrat d'unes terres del terme del castell de Montedon, i en l'acte s'especifica que són situades als llocs de "Cancis" i "Fenuculosa", avui Camps i Fonollosa.
Les terres del terme foren repoblades en el segle IX, juntament amb les altres del comtat de Manresa i es posaren sota la jusrisdicció dels castells de Castelltallat i de Fals, del domini de Cardona.
Durant els segles XVI i XVII es consoliden un seguit de masos benestants com el Querol, la Vall i Cal Closa.
Després de la Guerra de Successió, hi hagué una nova divisó territorial i els tres pobles de Fonollosa, Camps i Fals foren inclosos en el de Cervera i no pas en el de Manresa. El mateix succeí amb les demarcacions religioses. Fonollosa i Camps pasaren a dependre del deganat de Prats del Rei, mentre que Fals va passar a dependre de Manresa, dins del Bisbat de VIc.
La documentació de l'època parla d'una zona amb problemes de comunicació i amb pocs camins i amb mal estat.
La població es dedicava exclusivament a l'agricultura, tot i que el terreny era de mala qualitat, aspre i pedregós. El cereal, amb traces de vinya, l'olivera i el cànem eren els seus principals conreus.
El bosc s'explotava per al consum propi i per la fabricació de carbó vegetal.
La ramaderia també fou present pels voltants de la zona amb ramats d'ovelles.
Fonollosa fou l'únic nucli que històricament va comptar amb la presència d'activitat industrial, que en el seu moment fou la industria tèxtil.
Al llarg del segle XX hi hagué un fort moviment migratori en aquesta zona. Nuclis com Camps van perdre 2 de cada tres habitants. La població marxava a zones amb més possibilitats econòmiques que oferien treball a les fàbriques del Pla de Bages. Sant Joan de Vilatorrada és un dels nuclis que més població va rebre provinent de Fonollosa, Camps i Fals.
Als anys setanta aquesta tendència canvia. Les millores de les telecomunicacion permeten que molts habitants puguin anar a treballar cada dia al Pla de Bages. En aquesta época és quan neix Canet de Fals.
Exemple de la industria téxtil catalana del S.XIX
Camps
Camps és el nucli més petit del municipi de Fonollosa, no arribant al centenar d'habitants, format per l'església parroquial, algunes cases, les antigues escoles i el local de l'Associació Cultural de Veïns de Camps.
L'any 950, el Comte Borrell dóna a Santa Cecília de Montserrat un alou ( concepte relatiu al règim de propietat de bén immobles, generalment terres i que es va donar durant la edat mitjana). Aquest alou ( terres) tenia les esglésies de Santa Maria, Sant Pere i la capella de Sant Mamet de Bacardit i fou donat a un lloc que es deia Cancis i Fenuculosa ( avui Camps i Fonollosa) i que pertenyia a Castelltallat, del comtat de Manresa.
Imatge del Compte Borrell
Al segle XVI i XVII es consoliden masos benestants com el Bastardes, el Junyent, el Sampere o el Bacardit de les Olles.
El nucli de Camps pateix una forta despoblació al llarg del segle XX.
Fals
La història d'aquest nucli urbà del municipi de Fonollosa remunta a l'edat mitjana. Un bon exemple són les dues torres o les restes de l'antic castell.
Quan la frontera dels comtats cristians va avançar cap a occident, les torres van perdre la seva funció defensiva. Aquest fet va permetre que els masos poguessin prosperar i expandir-se. Una part dels boscos de la zona es van artigar per poder destinar-los al conrreu i a la vinya.
Algunes de cases com Jaumeandreu ( turre cabrera), Montconill (monte conilo) o Torreblanca ( turre blancha) ja existien en el segle XIV.
El terme de Falchs (Fals) era del ducat de Cardona i els seus pobladors eren vassalls del senyor. Aquests podien disposar lliurement de les terres i a canvi havien de pagar delmes, censos, entre d'altres drets.
La pesta i la guerra civil catalana, del segle XV, va despoblar la zona. Després va tornar a ser poblada amb gent del nord que van ocupar els masos desocupats.
Fins el segle XIX Fals tenia ajuntament. Fou en aquest segle quan el Govern va dur a terme una reorganització administrativa, va decidir suprimir-lo i ajuntar-lo als pobles de Fonollosa i Camps i fer-ne un únic municipi.
Les tensions socials que van provocar la Guerra Civil espanyola també van afectar a Fals, tot i que no van tenir la virulència d'altres llocs. Tot i així, tres persones van ser assassinades i l'església fou incendiada. La destrucció per l'incendi de la totalitat de l'arxiu de la rectoria dificulta molt la recerca de la historia del poble.
Torres de Fals, castell i rectoria
Canet de Fals
És el nucli urbà que es troba a la zona més oriental del terme municipal de Fonollosa.
A la dècada dels seixanta va renèixer entre la classe treballadora l'antic anhel de la "caseta i l'hortet". La història de la urbanització o nucli de població de Canet de Fals arrenca el 7 de maig de1963 quan el senyor Miquel Massana Bach es va vendre un tros important de terra del seu mas, el qual no era interessant des del punt de vista productiu. El comprador fou en Lluís Canet Foix, un constructor d'obres, natural de Castellar però resident a Barcelona.
La urbanització va anar agafant forma i el mateix Canet va batejar els noms del carrers amb els noms que li van semblar més adients. Els noms triats per les places i carrers de la urtbanització diu molt del seu promotor. Un bon exemple són els carrers que porten noms de la cavalleria catalana com Bernat d'Anglesola o Guillem de Cervera. D'altres noms fan referència a amics propis o coneguts que els va volguer retre homenatge. Aquests noms perduren fins avui, com també el nom de la urbanització, que fa referència al seu promotor.
Canet de Fals ha canviat molt amb el pas del temps. Les parcel·les s'han omplert de cases i s'ha incrementat el nombre de residents permanents. Ha passat de ser una urbanització de cap de setrmana a convertir-se en una població.
Plaça de la Vila de Canet de Fals, centre neuràlgic del nucli
Per més informació seguiu aquest enllaç
http://www.fonollosaturisme.cat/
http://www.acrfals.com/acrfal.htm
http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08084/memoria.pdf
