T'agradaria saber més detalls sobre la història del municipi? No els busquis més. Des d'aquí pots accedir a un recorregut pel passat de la localitat.
La primera evidència d’activitat humana al municipi de l'Esquirol la trobem al dolmen de Puigsespedres, just al costat del camí ral de Vic a Olot en el tram que uneix l’Esquirol i Cantonigròs. Es tracta d’un dels sepulcres més antics del període megalític (2100-
Les primeres referències documentals de la zona s'inicien a finals del segle IX i durant el segle X trobem documentades les esglésies de Sant Martí Sescorts i Santa Maria de Corcó, el castell de Cabrera i alguns vilars.
Durant l'època medieval es produeix un augment de població i es formen els masos en la jurisdicció del castell de Cabrera que han estructurat el territori durant els últims segles. Aquest terme, que pren el nom de Cabrerès, és el nucli primigeni del municipi actual. Els senyors del terme, els Cabrera, donen nom també a la família que ostentà el vescomtat de Girona. També hi havia el castell de Barrés, prop de l'actual mas de Carboneres, que fou demolit pel rei Jaume II a principis del segle XIV.
A partir del segle XIV l'augment demogràfic es veu truncat per la pesta negra i els terratrèmols, especialment en els episodis de 1427-1428 que derruïren, per exemple, l'església de Sant Julià de Cabrera.
A partir del segle XVI es reprèn el creixement de la zona. És en aquesta època quan comença a formar-se el nucli de l'Esquirol al costat del camí ral de Vic a Olot. Alguns menestrals comencen a construir-hi cases a la zona del Collsagorga, prop de l'hostal del Perai, també conegut com l'Esquirol, i que donà nom al carrer que s'hi formà. De manera semblant, trobem un procés similar a Cantonigròs, nucli format a partir de les cases construïdes al costat de l'hostal d'Antoni Prat, gascó conegut com a Toni Gros i documentat des de 1565.
Els segles XVII i XVIII estan marcats tant pel creixement econòmic i demogràfic com pel nombrós pas d'exèrcits pel camí ral en diferents guerres. És d'especial interès un llibre de notes de Joan de la Guàrdia, pagès de l'Esquirol del segle XVII, en què relata tot de fets bèl·lics, polítics i econòmics que succeïren en el seu temps. El nucli de l'Esquirol creix al segle XVII per l'actual carrer Major i al XVIII es formen també els actuals carrers Nou i del Pont. Aquest augment demogràfic justificà el trasllat de l'església parroquial de Santa Maria de Corcó, que fins aleshores es trobava al costat del mas de la Bertrana, a l'Esquirol.
Amb els canvis polítics del segle XVIII el municipi del Cabrerès sofreix alguns canvis importants. Trobem una separació a nivell municipal de la parròquia de Sant Julià de Cabrera, les Masies de Santa Maria de Corcó i el nucli de Santa Maria de Corcó. Cap al segon terç del segle XIX la nova administració municipal torna a agrupar les diferents parts excepte Sant Llorenç Dosmunts, que se'n segregà el 1787 i passà a formar part de Pruit.
A finals del segle XVIII es crea el municipi de Sant Martí Sescorts a partir de la segregació de tota la zona oriental de Manlleu que no formava part de la parròquia manlleuenca. A aquest nou municipi s'hi adhereix, el 1841, tota una altra part de la parròquia de Sescorts que fins aleshores formava part civilment de la Vola i Curull. El municipi de Sescorts es fusionà amb el de Santa Maria de Corcó el 1898.
Durant el segle XIX augmenta la indústria tèxtil a l'Esquirol. Alguns dels seus treballadors van ser els "esquirols", nom que a partir d'aleshores es popularitzà, que van anar a Manlleu a substituir els treballadors que feien vaga.
Al segle XX creix especialment el nucli de Cantonigròs. Des del 1854 hi havia la capella de Sant Roc, que a partir de 1945 es constitueix en parròquia a partir de dues parts segregades de Sant Julià de Cabrera i Santa Maria de Corcó. Cantonigròs s'erigí com a zona de segones residències especialment a partir de la segona meitat del segle XX.
El 2014 es canvià el nom oficial del municipi. Des l'extinció del municipi del Cabrerès havia pres el nom de la parròquia principal, Santa Maria de Corcó, excepte en el període de 1936-39, en què revolucionàriament s'imposà el nom de l'Esquirol. Després d'una consulta s'adoptà oficialment el nom del nucli principal i amb el qual és més conegut popularment: l'Esquirol.
