Per ajudar-nos a millorar, si vols ens pot traslladar els seus suggeriments al respecte, sense resposta de l'administració, en el següent camp de text
* El missatge no pot superar els 1000 caràcters
T'agradaria saber més detalls sobre la història del municipi? No els busquis més. Des d'aquí pots accedir a un recorregut pel passat de la localitat.
ANTECEDENTS HISTÒRICS
La comarca del Montsià consta actualment del dotze municipis: Amposta, Alcanar, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, la Sénia i Ulldecona. D’acord amb la divisió comarcal de Catalunya, la capitalitat del Montsià es fixa a la ciutat d’Amposta.
SITUACIÓ, EXTENSIÓ I LÍMITS
El Montsià, tot just en el punt de trobada del Principat de Catalunya amb el País Valencià, és la comarca més meridional de les quatre que conformen les anomenades Terres de l’Ebre. Potser rau aquí el seu tret més característic, fins al punt que de la resta de Catalunya estant sempre ha estat vista Ebre enllà. Aquest gran riu constitueix el límit nord de la comarca- amb la incorporació del municipi de Sant Jaume d’Enveja- i ha esdevingut alhora l’eix vertebrador del territori, l’element que ha aconseguit donar una unitat a totes les terres del sud de Catalunya. Amb una extensió de 708,73 km2 , el Montsià ocupa el quart lloc entre les deu comarques tarragonines darrera del Baix Ebre, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Aqueta superfície suposa l’11,3 % del total provincial i tan sols el 2,22% dels 31.895,29 km2 que conformen el total del Principat. El territori montsianenc queda emplaçat dins de les coordenades geogràfiques següents:
0º 10’ Long. E – 0º 53’ Long. E
40º 31’ Lat. N -40º Lat. N
El Montsià limita pel sud amb la comarca del Baix Maestrat. El curs del riu Sénia hi fa de línia limítrofa del de Sòl de Riu fins una mica més amunt de la localitat de la Sénia. A partir d’allí la línia divisòria s’endinsa cap a passant molt a prop de la mola de la Gotellera i seguint en direcció al tossal d’en Cervera i al tossal del Rei (o dels Tres Reis), on el Baix Maestrat i el Montsià es troben amb la comarca del Matarranya, que pertany administrativament a l’Aragó. A tocar d’aquesta comarca aragonesa destaquen la moleta del Boixet, la Coscollosa i la Font Mala, on comença el llindar amb la comarca del Baix Ebre.
Els límits septentrionals són gairebé rectilinis. La frontera passa per una punta de la Joca i els Curullons, davalla pel barranc de Lledó i arriba fins a la torre de la Carrova (Amposta). Allí es dirigeix cap al mar seguint el curs de l’Ebre; després de travessar la gola de Tramuntana, arriba al cap de Tortosa.
Per l’est cal distingir dues parts. La primera recorre la costa per l’illa de Buda, la Platjola, la platja de l’Aluet i l’istme del Trabucador, fins a la punta de la Banya. La segona comença al racó de l’Aluet i va per tot el litoral fins a la desembocadura del Sénia, a Sòl de Riu (Alcanar)
L’estudi del marc geològic de la comarca del Montsià, la més meridional de Catalunya, ha de tindre en compte que aquesta zona és el punt de contacte entre els últims estreps de la Serralada Prelitoral Catalana (amb una orientació NE-SO) i el Sistema Ibèric (amb una orientació NO-SE). Sense oblidar-hi una formació molt més recent com és la plana deltaica del riu Ebre –dita popularment la Ribera-, la més important de la Mediterrània occidental.
En el següent document es mostren els trets característics més destacats dels municipis que formen la comarca del Montsià així com s'enumeren i descriuen breument els principals actius turístics com la natura, la cultura, l'artesania o la gastronomia comarcal.