Informació històrica sobre el municipi

La presència humana en el territori de l’actual terme de Blanes possiblement es remunti a la Prehistòria. Però, de fet, les primeres notícies clares sobre els pobladors de la nostra contrada es refereixen a la societat ibèrica pre-romana. Alguns autors clàssics esmenten la seva existència abans del segle III aC i la situen entre Empúries i Barcelona al costat del riu Larnum.

El poblat iber possiblement estigué situat en el vessant sud de la muntanya de Sant Joan i, per les restes trobades, sembla que en el cim hi hagué un lloc de guaita que servia per comunicar-se amb els altres poblats de la zona com ara el de Mont Barbat.

A partir de la romanització del país, produïda des de l’any 218 aC, al poblat se l’anomenarà Blanda o Blandae, que és la forma romana del topònim indígena. Aquest plural podria fer referència a una duplicitat d’assentaments. Les excavacions arqueològiques situen un d’aquest assentaments en la penya dels Padrets, on varen aparèixer diverses cases datades durant el segle I dC. Fonts llatines la documenten, també, com a oppida –lloc emmurallat- i esmenten el seu caràcter de colònia regida pel dret romà.

Després de la crisi de l’imperi romà i l’advertiment visigot, la Vila va patir diverses incursions dels àrabs a finals del segle VIII. També el pas dels francs i la posterior dependència feudal.

El castell de Blanes o de Forcadell apareix citat ja l’any 1002 en un document del vescomte Sunifred de Girona, i cap a l’any 1050 seran els seus successors, els Cabrera, qui posseiran el castell en feu dels comtes de Barcelona. Per de sota dels Cabrera, el domini sobre els habitants de la Vila des del segle XII fins al XIV va ser exercit per la família de cavallers cognominada Blanes. Durant el segle XIII els senyors feudals, Guerau IV de Cabrera i el seu subfeudatari Guillem de Blanes concediran una sèrie de privilegis i llibertats al port i a la Vila de Blanes per tal d’afavorir el poblament i el creixement econòmic.

A partir de 1381 els Cabrera, en tant que senyors únics, propiciaran un seguit de canvis arquitectònics i urbanístics: el palau vescomtal, la nova església parroquial, es refà la muralla, s’obren nous portals (Verge Maria) i carrers (Nou) i a principis del segle XV es construeix la font gòtica del carrer Ample i l’hospital de pobres de Sant Jaume.

En aquest segle es consolida el sistema municipal i es redacten normatives per al bon govern de la Universitat o Comú de veïns, precedent dels actuals ajuntaments. En aquest moment s’incorpora al terme de Blanes el barri de s’Auguer i a principis del segle XVII el terme es farà arribar fins al riu Tordera.

A l’any 1583 per iniciativa dels Jurats de la Vila arribaran monjos caputxins i es funda el convent que encara es pot veure en el promontori de Santa Anna.

Les guerres del segle XVII també afectaren seriosament la Vila. Durant la guerra dels Segadors (1652) Blanes fou incendiat per les tropes castellanes, i prop de 300 defensors anaren a galeres. A l’any 1694, el poble fou incendiat i el palau vescomtal destruït. Després de la guerra de Successió (1714) l’economia experimenta un període de creixement i es constata una gran activitat en el comerç marítim, en la pesca, en les drassanes i en la indústria (puntes, cordes, suro, bótes …). En aquest segle es produeix un salt demogràfic molt important passant de 1.993 habitants a primers de segle a 3.783 al final.

L’any 1793 s’instituí l’aplec votiu de Sant Rafael en acció de gràcies a la Mare de Déu del Vilar per salvar la Vila de la Guerra Gran. Al cap d’uns anys, durant la guerra del francès (1808-14), Blanes féu de quarter general francès per preparar l’assalt a la fortalesa d’Hostalric. En aquest període, es constaten resistències a pagar els drets senyorials, tot un símbol dels nous temps i de la fi de l’Antic Règim. El darrer senyor de la Vila fou el Duc de Medinaceli.

La important activitat marítima afavorirà l’establiment d’una escola de nàutica per a pilots d’altura que coincidirà amb l’època d’or de les drassanes, les més importants de la costa nord catalana fins a finals del segle. Les innovacions tècniques com el pas del ferrocarril (1859), l’enllumenat a gas (1881) o la primera instal·lació elèctrica (1889) afavoreixen el creixement. Malgrat això, la fi de segle vindrà marcada per la crisi de les drassanes, del conreu de la vinya i les migracions a Amèrica.

El principi de segle ve marcat pel començament del moll (1914) i la fundació de la fàbrica SAFA (1923) –actualment Nylstar-, peces decisives del redreçament econòmic de la Vila. En el terreny social apareixeran múltiples societats recreatives i un important moviment obrer que arriba a l’actualitat. En aquest moment també s’inicia el projecte del jardí botànic Marimurtra i la modernització de la flota pesquera amb el motor d’explosió.

Durant la Guerra Civil (1936-39) la població va patir bombardejos i fam, a més es produí una profunda divisió entre vencedors i vençuts. Amb la postguerra continuarà el període de privacions i una forta repressió contra tot allò contrari al règim. Amb l’obertura política de la dècada dels 50 es produiran dos fenòmens importants: l’inici del turisme estranger en massa i un gran moviment migratori procedent de la resta de la Península que farà que es dobli la població entre 1955 i 1970. En aquest període experimentaran un gran creixement el sector de la construcció, els serveis i també el tèxtil.

Un dels fenòmens del desarrollismo franquista foren les urbanitzacions, que agreujaren la dispersió urbana i que amb el temps el municipi ha hagut de recepcionar.

A partir de 1979, l’urbanisme democràtic ha hagut de cosir totes aquestes discontinuïtats. El creixement de la ciutat, que no ha parat i que darrerament s’ha ampliat pel gran boom immobiliari d’abans de la crisi, ha tendit a donar continuïtat a tot aquest sòl urbà, primer amb el Pla General de 1982 i després amb el POUM actual. A més dels Pavos, Mont-Ferrant, Mas Florit, els Olivers, Mas Moixa, la Plantera Alta o Can Borell, els darrers anys ha sorgit el gran node industrial i terciari entre la carretera de l’estació i Mas Cremat, i s’han aprovat els plans parcials Costa Brava i del Racó Blau. Cal assenyalar que es vol que tot plegat quedi complementat per un sistema de parcs relligats, per la conservació de Pinya de Rosa i pel corredor natural de la Tordera.

En aquesta darrera etapa a cavall del segle XX i els primers anys del segle XXI hi ha hagut canvis importants en l’àmbit urbanístic, com la cohesió de barris, amb l’enllaç del passeig del Mar amb el passeig de s’Abanell; la construcció de l’Hospital Comarcal o de l’aparcament subterrani del passeig de Mar, inaugurats el 1993; la zona industrial; la instal·lació de la dessalinitzadora el 2003, i la Ciutat Esportiva, oberta al públic el 20 de febrer de 2011.

A partir de 1970 l’augment de població fou més lent i progressiu i no es tornà a doblar la població fins a finals de l’any 2000, quan es va arribar als 32.443 habitants. L’any 2011 es va superar la xifra dels 40.000 habitants, una xifra que s’ha mantingut amb pocs canvis fins al 2023.

Actualment Blanes destaca pel seu desenvolupament econòmic, polític i social, cosa que fa que sigui considerada com un dels municipis més importants de les comarques gironines.

El seu clima, el seu paisatge privilegiat, la seva petja literària (Ruyra, Maragall, Sagarra, Bolaño...) o la seva localització fan de Blanes un dels enclaus més atractius de la Costa Brava.