T'agradaria saber més detalls sobre la història del municipi? No els busquis més. Des d'aquí pots accedir a un recorregut pel passat de la localitat.
El municipi de Bellcaire d’Urgell és un municipi de la NOGUERA, situat a la seva zona sud limitant amb el Pla d’Urgell, regada pel canal d’Urgell i el canal del Sió o auxiliar d’Urgell, a 267 metres sobre el nivell del mar. El municipi comprèn, a més del poble de Bellcaire, que és el cap administratiu, el llogaret del Pedrís, i les partides de la Saida, Filella i el Penal. Els noms d’altres partides del terme són Morinyol, les Quadres, els Tossals, Canalada, Carrabina i el Pla de Sant Jaume.
Té un terme municipal de 31,4 km² que limita al Nord amb els termes municipals La Sentiu de Sió, Balaguer (enclavament de Flix) i Cubells; a l’Est, amb Montgai, Bellmunt d’Urgell i Penelles; al Sud, amb Linyola i Bellvís i a l’Oest amb Vallfogona de Balaguer .
Pel que fa a les vies de comunicació són òptimes donades les condicions del terreny. Una xarxa radial de camins, que comuniquen amb tots els pobles de la rodalia i es perllonguen fins altres més llunyans, fan molt assequible l’accés ràpid a Balaguer, Cubells, Lleida Tàrrega o Mollerussa, principalment a través la carretera C-53, que enllaça Tàrrega (capital de l’Urgell) amb Balaguer (capital de la Noguera), que passa pel mig de la població i la N-II (autovia de Barcelona-Lleida), sense oblidar el seu fàcil accés als Pirineus, tant de Lleida com l’andorrà.
Segons el cens oficial, a 1 de gener de 2008, el municipi de Bellcaire d’Urgell té una població de 1.289 habitants, però la realitat és que actualment existeixen 1.575 persones empadronades, la qual cosa dóna un ràtio de 50,15 hab./km².
L’agricultura és la base econòmica del terme. La major part de terres són conreades pel canal d’Urgell (sèquies Pomera, Segona i canal de Sió). Els conreus més importants són els cereals (panís, blat, ordi), el farratge (alfals), els conreus industrials, la fruita dolça (pomeres i perers). També es fan lleguminoses i hortalisses i, residualment, resten ametllers i oliveres.
La ramaderia és força important per a l’economia del municipi i s’hi destina una part de la producció agrícola. La més important és la porcina, seguida de la bovina i l’avícola.
La indústria és representada sobretot per empreses relacionades amb el sector agrícola, com la Cooperativa del Camp Sant Isidre, fundada l’any 1954 i indústries de transformació de farratges com l’empresa “Transalfals & La Vispesa, SCL”, que generen un important nombre de llocs de treball.
El poble té una llar d’infants municipal (Llar d’Infants “Sol Solet”), un centre públic d’ensenyament primari (CEIP Bonavista) i un institut d’ensenyament secundari (IES Ermengol IV), així com una biblioteca municipal i un consultori mèdic local. Pel que fa als equipaments esportius, Bellcaire d’Urgell disposa d’una zona esportiva que inclou un Poliesportiu municipal, una pista de tennis, un camp de futbol i tres piscines municipals, comptant amb un club de futbol, un club de futbol sala i un altre de patinatge. Finalment, respecte a les associacions són remarcables l’Associació de Dones Isabelina, l’Associació del Jovent, així com la Llar de Jubilats. Cal destacar la importància de l’edifici de l’Ajuntament a on hi són ubicats:
a la planta baixa, l’aula de música municipal, l’oficina de correus, les dependències de l’assistenta social i de la comunitat general de regants, una sala d’actes que és el lloc on es celebren els Plens i altres actes locals i socials, així com una sala polivalent a on s’hi celebren exposicions i cursets;
a la primera planta, les dependències municipals pròpiament dites, la biblioteca municipal Casimir Ribó, una cambra cedida al jovent del poble i la seu del Jutjat de Pau de Bellcaire i de l’Agrupació de Jutjats de Pau núm. 53 amb seu a Bellcaire d’Urgell i,
finalment, les golfes, on existeix l’arxiu municipal.
Finalment, altres construccions de relleu són la parròquia de l’Assumpció de Santa Maria i el cementiri municipal.
