Informació històrica sobre el municipi

ELS  ORÍGENS

Tot i els vestigis que indiquen un poblament previ de la vall del riu Amera i els seus turons, va ser l’establiment de l’església i de la petita comunitat benedictina del monestir de Santa Maria el que marcà l’inici i el desenvolupament del poble d’Amer, al segle X.

SEGLE X

LA «DOMUS SANCTE MARIE SITA SECUS FLUUIUM AMERA».- Si bé el gran impuls del monestir va tenir lloc al segle X, un document de l’any 844 ja cita la casa de Santa Maria, prop del riu Amer. Aquesta casa, possessió del monestir de Sant Medir, al Gironès, esdevingué més endavant el monestir de Santa Maria, a causa del trasllat d’aquesta comunitat al lloc d’Amer.

LA CONSAGRACIÓ DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA (NOVEMBRE DE 949).- El dia 9 de novembre del 949, Gotmar II, bisbe de Girona, consagrà l’església de Santa Maria d’Amer en presència dels comtes de Barcelona Borrell i Miró. En aquell moment hi vivien dos monjos, a la cel·la d’Amer. La consagració d’una església és un ritual llarg, molt cerimoniós; una part té lloc a fora de l’edifici, i la més important, a dins, amb l’altar com a lloc destacat

Durant els quatre segles posteriors, el patrimoni monacal es veié incrementat considerablement per donacions fetes per comptes, clergues i particulars.
 

SEGLE  XII

EL MERCAT, MOTOR DE CREIXEMENT.- En el context de relativa seguretat del segle XII, l’activitat agrícola es va veure complementada amb una petita indústria menestral artesana i Amer va esdevenir un centre de comerç important, amb l’establiment d’un mercat d’àmplia influència sobre la regió. Alhora, el treball de la terra es veié afavorit per l’organització d’una extensa xarxa de canals de reg i proliferaren els molins.

El mercat d’Amer va constituir un centre d’atracció per a la població.

SEGLE  XV

Al llarg dels segles XIV i XV diversos episodis de pesta afegiren noves calamitats a un període que, entre terratrèmols, guerres i epidèmies, deixà un saldo de gran mortaldat entre la població general i un paisatge sembrat de masos rònecs i terres ermes.

EL TERRATRÈMOL (1427).- A mitjans de març es van produir un seguit de forts terratrèmols, tots amb epicentre prop d’Amer, que van destruir tres quartes parts de la vila d’Amer, així com la nau central de l’església i el claustre del monestir i l’església de Sant Miquel (s. XII). Dos anys després, Alfons el Magnànim va donar permís per refer el poble i és aleshores que es fa la plaça del mercat, actual plaça de la Vila.

Malgrat la intensitat del terratrèmol, no hi ha registres d’una gran mortaldat a Amer, segurament a causa de la senzillesa dels habitatges.

EL SINDICAT REMENÇA.- El moviment remença per l’abolició dels mals usos va ser una organització inaudita per a aquella època que va agrupar prop de 10.500 pagesos de més de 900 parròquies catalanes. 

El 8 de novembre de 1485 es firmà a Amer el compromís d’arbitratge del rei Ferran el Catòlic en el conflicte remença que enfrontava pagesos i senyors. Aquest va ser el pas previ per a la resolució de la guerra que agitava el camp català, finalment closa amb la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486).

Prèviament, l’any 1335, l’abat d’Amer havia renunciat ala mals usos sobre la vila d’Amer. Des de la seva fundació el monestir havia anat incrementant el seu poder feudal sobre la vila. Entre els segles XIII i XIV l’abat exercia la jurisdicció civil i havia obtingut el privilegi de notaria.

AMER, UNA VILA AMB BATLLE PROPI.- El 3 de novembre de 1493, el rei Ferran el Catòlic va concedir a Antoni Conchs el privilegi d’alcalde d’Amer, amb bastó reial, assistit per un jutge, un escrivà i un agutzil. El batlle s’havia d’elegir el dia d’any nou o l’endemà, i el seu mandat començava el dia de carnestoltes. 

La ciutat de Girona, que es resistia a perdre els drets i la jurisdicció que tenia sobre la vila d’Amer, va començar un llarg plet que durà del 1493 al 1512 i que finalment va guanyar la gent d’Amer.

El privilegi de nomenar batlle propi era una concessió reial.

LA INSACULACIÓ.- És el sistema que es feia servir per escollir els membres del Consell de la Universitat durant el final de l’edat mitjana i els inicis de l’època moderna. S’escrivia el nom de cada candidat en un paperet que s’introduïa dins d’un rodolí de fusta o de cera i es col·locava dins d’una bossa. Una mà innocent extreia tants rodolins com persones calia escollir per al govern municipal. No tothom podia ser candidat, havien de tenir un cert estatus social; per això la majoria eren gent adinerada, nobles o comerciants.

SEGLE XVII

LA GUERRA DELS SEGADORS (1640-1659).- En el context de la primera Guerra dels Segadors, Amer va ser escenari de durs enfrontaments entre pagesos i soldats castellans. És en aquest període que l’església parroquial de Sant Miquel va ser destruïda definitivament (any 1657), motiu pel qual Santa Maria va esdevenir la nova església parroquial. El solar que ocupava l’església és avui la plaça de Sant Miquel.

A finals d’aquest segle, durant la Guerra dels Nou Anys (1688-1697), la vila va tornar a ser saquejada i incendiada.

Les tropes castellanes que havien entrat al Principat per lluitar contra els francesos agreujaren el malestar dels pagesos i foren nova font de conflicte.

SEGLE XVIII

TEMPS DE PROSPERITAT.- El segle XVIII va ser un període de prosperitat a tot el territori i a Amer també. En destaca l’obra de l’abat Gaspar de Queralt, que amplia el monestir i enriqueix l’ornamentació de l’església. Així mateix la plaça de la Vila adopta la forma actual.

La prosperitat que s’experimentà al llarg del segle XVIII va comportar que es tripliqués la població d’Amer, que va passar de 515 persones, l’any 1717, a gairebé 1500 a finals de segle. A la vila florien els comerços, els tallers artesans i multitud d’oficis.

LA SARDANA «EL SENYOR MESTRE D'AMER».- Existeix un manuscrit del s.XVIII on, entre d’altres partitures, hi ha 4 sardanes curtes, que són les més antigues que s’han trobat al país. Una d’elles porta per títol «La del senyor mestre d’Amer».

SEGLE XIX

LA DESAMORTITZACIÓ DELS BÉNS ECLESIÀSTICS.- L’any 1835 té lloc l’exclaustració forçosa del monestir i la incautació dels seus béns i documentació. L’últim abat fou Jaume de Llanza i de Valls. Tots els béns immobles del monestir van passar a mans laiques mitjançant subhasta pública.

L’ARRIBADA DEL TREN D'OLOT.- L’any 1894 es va inaugurar el tram Amer-Anglès de la via de tren projectada entre Olot i Girona. A més de l’estació, a Amer també es trobaven els tallers de reparació de màquines i vagons. La via va estar en servei durant 75 anys, fins al 1969, època en què es generalitzà l’ús de l’automòbil i van millorar molt les comunicacions per carretera. Durant la dècada dels noranta l’antic traçat del ferrocarril es va rehabilitar com a via verda.

SEGLE XX
LA GUERRA CIVIL (1936-1939).- L’esclat de la Guerra Civil va desencadenar una gran violència iconoclasta. L’església de Santa Maria va ser atacada i perdé l’orgue, les campanes i gairebé tots els retaules. Durant la guerra, el seu interior va esdevenir garatge, magatzem de carbó, vi i productes agrícoles, taller de cistelleria i quadra. Nombrosos amerencs van perdre la vida al front i d’altres van patir la dura repressió que va tenir lloc durant la postguerra.

LA CONSTRUCCIÓ DEL PANTÀ DE SUSQUEDA (1963-1968).- La construcció del pantà de Susqueda va provocar un moviment migratori cap a Amer i també la construcció de la Colònia, conjunt d’habitatges als afores del poble on vivien els tècnics i directius de les obres de l’embassament, a més d’altres llocs on vivien els operaris.

LA URBANITZACIÓ DE LA PLAÇA DE LA VILA (1982).- La urbanització de la plaça de la Vila d’Amer es va fer amb llambordes. Però atesa la dificultat de poder-ne trobar i comprar, es realitzà una crida als ajuntaments de Catalunya per si podien cedir-ne de les que retiraven dels carrers. A canvi, una placa recordaria la seva donació. Per això, a diversos punts de la plaça hi ha gravat en pedra el nom de cadascun d’aquests municipis.

SEGLE XXI

En l’actualitat Amer mira cap al futur sense oblidar la seva història.