Informació històrica sobre el municipi

  BREU RESUM HISTÒRIC DEL MUNICIPI D'ALCANAR

Alcanar és un municipi del Montsià, situat a l'extrem sud de la comarca, al bell mig dels Països Catalans. El nucli principal és eminentment agrícola, especialitzat en cítrics, mentre el nucli costaner de Les Cases ha estat dedicat tradicionalment a la pesca i la restauració.

Dintre del terme municipal d'Alcanar es poden trobar quatre nuclis de població, Alcanar, Les Cases d'Alcanar, Alcanar-Platja i la Selleta.

EDAT ANTIGA

Segons els treballs d'excavació realitzats al jaciment de Sant Jaume-Mas d'en Serrà i a la Moleta del Remei, es pot constatar indicis de nuclis poblacionals establerts dintre de l'actual terme municipal d'Alcanar a partir del s. VII aC, coincidint en una arribada de grups culturalment relacionables amb els Camps d'Urnes del ferro procedents possiblement dels territoris de més al Sud i Sud-Oest.

A la zona costanera del Nord del riu Sénia es pot constatar segons les diferents campanyes d'excavacions que s'han fet al jaciment de Sant Jaume-Mas d'en Serrà des de l'any 1997, que existia a la zona una unitat politicoterritorial fonamentada almenys en quatre assentaments, dos al terme municipal d'Alcanar, Sant Jaume-Mas d'en Serrà i la Moleta del Remei, i dos al terme municipal d'Ulldecona, La Cogula i La Ferradura tots ells inscrits dins d'un radi màxim de 5km.

En època ibera destaca: el Poblat ibèric de la Moleta del Remei, que forma part de la Ruta dels Ibers, en un avançat estat de prospecció (iniciada al primer quart del segle XX) que va estar habitat en 3 fases diferenciades. La primera a la edat del ferro, del s. VII aC fins al primer terç del s. VI aC coincidint amb el poblament de Sant Jaumes-Mas d'en Serrà, després d'aquesta etapa restarà deshabitat uns 150 anys i es tornarà a ocupar cap al 450 aC aproximàdament i fins al s. II aC quan progressivament el poblament va minvant fins a desaparèixer.

EDAT MITJANA

Alcanar va ser habitat per població musulmana que va ser la que va consolidar el nucli, establint-hi un sistema econòmic basat en el cultiu de l'olivera. Hi van deixar empremta evident en el lèxic (garrama, marraixa, aixumara, jagaloies), l'economia (almassara), l'arquitectura (carrers tortuosos), dues necròpolis trobades i dues alqueries.

Les darreres setmanes de 1237, quan Vinaròs, Cervera i altres pobles meridionals ja havien capitulat davant l'Orde de Sant Joan de l'Hospital, Alcanar era un petit poble que encara quedava per conquerir i Hug de Folcalquer, comanador d'Amposta, es va presentar amb els seus homes per repoblar-lo. El 28 de febrer de 1239, havent portat unes poques desenes de pobladors, els va atorgar Carta pobla, integrant el nucli a la batllia d'Ulldecona, de manera que va quedar posteriorment integrat a Catalunya, a diferència dels altre pobles conquerits en temps de Jaume I. Va quedar prompte despoblat, degut a la seua condició de massa proper a la frontera amb el món islàmic per ser un llogarret. L'11 de maig de 1252 Bernat de Salanova va atorgar nova carta de població, amb unes condicions més exigents, com l'obligació de tenir la casa coberta abans de nadal, sota multa de 50 sous per incompliment. Aquesta nova carta va donar el seu fruit, ja que els nous pobladors vinguts del Solsonès, Berguedà, Osona, Rosselló, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Pallars i la Ribagorça van romandre amb fidelitat a l'orde de Sant Joan de l'Hospital.

EDAT MODERNA

El poble, d'uns 150 habitants, emergia econòmicament però la seva proximitat al mar va forçar les autoritats a aixecar torres de protecció i vigilància de la costa. La inseguretat, juntament amb les males collites, les pestes i les fams van limitar el creixement del poble. Un definitiu atac el 30 de juliol de 1504 va impulsar a construir una muralla amb vall al voltant del poble. Uns anys abans, el 1449, el comanador d'Amposta havia atorgat batllia pròpia a Alcanar, segregant-se per tant, d'Ulldecona.

L'any 1709 algunes autoritats del moment van aprofitar la Guerra de Successió per negociar certs privilegis, de manera que es van alinear amb el bàndol filipista. A partir d'aquí el poble va obtenir el títol de "Fidelísima villa de Alcanar" i al seu escut hi aparegueren el lleó, els castells (de Lleó i Castella) i la flor de lis borbònica, al costat de les canyes i la creu de l'orde. El 1740, amb el perill de les invasions per mar esvaït, es fundà el nucli de pescadors de les Cases d'Alcanar, poblat per canareus.

Durant les Guerres Carlistes Alcanar estava envoltat per importants bastions oposats: Ulldecona (carlí) i Vinaròs (isabelí) i era un poble pretès per ambdós, fins al punt que encara ara és popular la dita : "Ulldecona la bacona, Vinaròs lo Capità, Peníscola la bandera i Alcanar nostre serà", on els isabelins expliquen l'estat de la guerra. Però el 17 d'octubre de 1835 Cabrera va assetjar, atacar i conquerir el poble i hi provocà incendis i saquejos.

ÈPOCA CONTEMPORÀNIA

L'any 1915 li va ser concedit el títol de ciutat. L'expansió urbana del veí poble de Sant Carles de la Ràpita i la població de l'anomenat Barri Español (una extensa finca a l'extrem septentrional d'Alcanar, propietat de Candelària Español que aquesta va vendre en petites parcel·les) per part de rapitencs, va impulsar la segregació d'una part del terme d'Alcanar, que en aquell moment arribava a dintre del poble i va passar a arribar al Barranc de la Granja, proper també al nucli i que és on abasta avui en dia.

COSTUMS, FOLKLORE I FESTIVITATS

Al llarg de tot l’any, les festes populars inviten a veïns i visitants a gaudir de la tradició i folklore popular diferenciant els dos nuclis urbans d’Alcanar i Les Cases d’Alcanar.

Així, la ciutat d’Alcanar, de caràcter eminenment pagès, celebra al gener, St. Antoni amb el colorista ball de mantons,variant de la jota, dansa declarada d’interés nacional a Catalunya pel Dpt. de Cultura de la Generalitat, i St.Isidre pel 15 de maig amb els típics correbous ebrencs, reconeguts com a festes tradicionals d’interés nacional.

Al barri marítim de Les Cases d’Alcanar, les festes se celebren a l’estiu amb motiu dels patrons dels pescadors, St. Pere el 29 de juny amb la típica processó marinera en barca i la Mare de Déu del Carme el 16 de juliol amb el recital d’havaneres i degustació de cremat de rom al port. A mès pel 15 d’agost, les festes majors omplint de gom a gom el recinte portuari amb les revetlles nocturnes diàries i els bous a l’aigua que tanta gent atrauen.

Per dinamitzar la temporada estival, la regidoria de turisme programa anualment un calendari d’activitats, de juny a octubre, amb propostes d’oci pels estiuejants com el cinema a la fresca, la diada del musclo, la diada del turisme, el concurs de pesca esportiva, la festa mediterrànea, la trobada de cotxes antics….

I a l’octubre, les esperades festes del Remei, celebrades a l’unisono per canareus i casencs, per la gran devoció envers la patrona d’Alcanar i que cada 5 anys, els acabats en 4 i 9, mereixen una menció rellevant en les denominades Quinquennals, festes declarades d’interés nacional que formen part del patrimoni festiu de Catalunya.