Informació històrica sobre el municipi

El municipi de Vilada, dins de la comarca del Berguedà, ocupa un total de 22’49 quilòmetres quadrats. Limita al nord amb Castell de l’Areny, al nord-oest amb la Nou, a l’est amb Borredà i al sud amb Cercs i la Quar. 7 El terme municipal és vertebrat per dos eixos fluvials: el riu Merdançol (d’est a oest) i la riera de Vilada o de can Rubí (de nord a sud), que conflueixen l’un amb l’altre just sota el nucli urbà de Vilada. Al nord, la serra de Picamill, de 1.631 metres d’altitud, separa el terme de Vilada del de la Nou. El sector meridional, és molt accidentat per l’orografia que conformen la serra de Picancel i les Canals de Sant Miquel, que cauen amb bastant pendent sobre de la riba del Merdançol. Les vessants septentrionals del terme municipal són majoritàriament encrespades i de roca calcària, mentre que les situades més al sud solen ser conglomerats arrodonits de caràcter montserratí.

La vegetació del terme de Vilada és típica d’un espai pre-pirinenc i, per tant, molt homogènia: des de la plenament subalpina a la mediterrània, car l’alçada i la irregularitat orogràfica també és molt diversa. Moltes de les arbredes són mixtes, amb arbres com el pi roig, l’alzina, el roure martinenc, el faig, algun til·ler, l’auró blanc, l’avellaner i, prop de l’aigua, el pollancre i el vern. Entre els arbusts i vegetals inferiors hi podem trobar el boix, el grèvol, l’arboç, el ginebre, la rosella, el trèvol de prat, el trèvol blanc, l’esbarzer, els cards comuns, etc. També és necessari no oblidar la gran varietat de fongs i bolets que afloren als boscos de Vilada, sobretot a la tardor. Alguns d’ells, com el rovelló, el rossinyol o la llenega, són apreciats per la seva utilització alimentària i gastronòmica.

La fauna també és molt variada. El grup més nombrós sembla ser el de l’ornitofauna, compost sobretot per aus de mitja muntanya: la merla, el corb, les gralles, el pinsà comú, la cadernera, el verdum, el sit negre, la cotxa fumada, el gaig, etc. D’entre aquestes sobresurten, per la seva singularitat, el duc, el cucut reial, l’enganyapastors, la merla d’aigua i el pigot garser. Del grup dels mamífers, n’hi ha de fàcil observació, com és el cas de l’eriçó, l’esquirol comú, el conill, l’ermini, la mustela, la guineu, el 8 cérvol, la daina i, sobretot, exemplars de senglar, a banda de molts altres petits mamífers. Els rèptils, els amfibis i els peixos (sobretot a l’embassament de la Baells) són els propis de l’estatge pre-pirinenc i, lògicament, també presenten una gran diversitat.

Les zones muntanyoses són cobertes per pedregars, boscos de pins i pasturatges i, per tant, s'hi fa difícil la pràctica de qualsevol activitat agrària. En canvi, als terrenys més plans, s’hi localitzen la major part de la població, dispersa i concentrada; els conreus, de cereals, farratges, hortalisses, blat de moro, etc.; i els espais industrials, bàsicament tèxtils.

El municipi de Vilada ha estat tradicionalment un municipi de caràcter agrari, amb algunes explotacions ramaderes. Tanmateix, l’incipient grup de teixidors de lli i llana i els pocs paraires del terme de finals de l’època moderna, han estat substituïts progressivament per petites empreses tèxtils. A l’actualitat es manté una certa activitat industrial i comercial, que dóna feina a gent del poble i també a gent de municipis veïns. Es compta amb diverses explotacions d’aprofitament forestal; dues fàbriques tèxtils; una fàbrica de galetes; una indústria de construcció de mobles metàl·lics; diverses empreses de construcció; una farmàcia; alguns establiments artesans i comercials; una oficina bancària, etc.

El municipi també disposa d’alguns equipaments i infrastructures públiques. Cal fer esment del dispensari mèdic, actualment situat a les dependències de la casa de l’Ajuntament; també del centre d’ensenyament primari (Col·legi Públic Picamill), que alberga alumnes de parvulari i també de cursos més avançats; el camp de futbol, la pista de tennis i la pista poliesportiva; el centre cívic (Casal Pirinenc); el cine-teatre (Local Cultural); etc. 9 La major part d’aquests edificis i infrastructures es localitzen al nucli urbà del municipi, que s’esglaona a redós de l’església parroquial i que té la carretera BV-4654 com el seu principal eix organitzatiu. Aquesta és la principal entitat de població del municipi. Antigament tenia un pes important el veïnat de la Ribera i la parròquia de Gardilans, constituïda bàsicament per masies disseminades. El 1998 el municipi comptava amb 540 habitants, 277 homes i 263 dones. La major proporció de la població corresponia a gent de mitjana a edat i d’edat avançada, mentre que el nombre de gent jove era bastant reduït.

Darrerament, el sector turístic també ha experimentat un creixement remarcable al municipi. L’afluència turística que arriba a Vilada és, gairebé sempre, fruït de les activitats que es porten a terme a l’entorn de l’embassament de la Baells; de la tranquil·litat que ofereix l’indret, reflectida en la qualitat de les cases d’agroturisme, i, també, de les possibilitats que ofereixen les nombroses rutes a peu. Recentment, la Diputació de Barcelona s’ha esforçat en marcar i senyalitzar un sender de petit recorregut (PR- C-147), que volteja per bona part del terme municipal. També es pot comptar amb altres camins tradicionals, que han estat reaprofitats pels afeccionats al senderisme. Un bon exemple són els diversos itineraris de gran recorregut que travessen el terme (especialment el GR-241) i els Camins de la Portella, en els quals ha col·laborat el Consell Comarcal del Berguedà, netejant-los, senyalitzant-los i editant-ne tríptics informatius. En aquest mateix sentit, cal fer esment també de l’èxit que ha tingut la publicació de Lluís Casals, Caminades pels voltants de Vilada. Es tracta d’un petit opuscle que ressenya un total de 14 rutes. La major part d’elles se solen iniciar al nucli urbà de Vilada i s’estenen per tot el terme i, 10 fins i tot, per termes municipals veïns. En alguns indrets també s’han obert vies d’escalada i es practiquen altres esports d’aventura.

Pel que fa a les comunicacions, cal destacar la carretera BV-4654, antigament anomenada carretera de Montesquiu a Berga, que discorre de forma paral·lela al riu Merdançol. Aquesta carretera és l’eix principal de comunicació del terme i la via més transitada. Des d’aquesta se’n obren d’altres. Una d’elles és la carretera que mena a la Nou des del Molí de la Sala i que també permet anar a trobar la carretera C-16, al seu pas per Cercs; va ser asfaltada ara fa una desena d’anys i es troba en bon estat de conservació. Des de prop del nucli urbà de Vilada parteix una carretera asfaltada que permet arribar al poble de Castell de l’Areny, que també es troba en bon estat. També és molt concorreguda la pista forestal que permet arribar a Sant Romà de la Clusa, malgrat que en alguns indrets està força deteriorada. Val a dir que des d’aquests eixos viaris esmentats suara parteixen multitud de petites pistes, camins i corriols, que permeten arribar a tots els nuclis de poblament dispers i a indrets d’especial interès i significació.

Text: Albert Rumbo i Isaac Soca (Memòria Inventari del Patrimoni Local)