Competències i funcions

Competències i calendari de treball de la Junta de Govern Local: BOPT 18/07/2023

Competències i funcions

Què és i què fa un ajuntament?

L’administració local, segons la tradició liberal en què s’inscriu la Constitució espanyola (1978) i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1980), s’inclou dins del poder executiu, amb potestat executiva de gestió i de reglamentació. Les lleis solen definir els municipis com entitats bàsiques de l'organització territorial de l'Estat (article 137 de la Constitució Espanyola) i de la Generalitat de Catalunya (article 5 de l'estatut d'Autonomia de Catalunya), i com a nivells i institucions de participació dels ciutadans en els afers públics. El municipi és l'instrument d'autogovern i autoadministració de les comunitats humanes instal·lades en el territori. Els municipis serveixen per a assegurar a cada indret del territori la gestió dels serveis i de les funcions públiques que l'Estat no pot prestar directament amb els seus funcionaris, i per promoure i gestionar els interessos de les diferents comunitats.

Però mentre el govern estatal i autonòmic constitueixen poders executius depenents d’una cambra de representació, amb càrrecs electes, els representants municipals assumeixen també funcions representatives d’una col·lectivitat o territori, a més de la funció administrativa i executiva. Així, a diferència de la resta d’administracions, que depenen de governs designats pels respectius parlaments, les entitats locals representen directament, i en aplicació de mecanismes d’elecció democràtica directa, als ciutadans. Això suposa que no hi ha cap subordinació política del govern municipal a cap altre poder públic, que té autonomia. En aquest sentit la Constitució espanyola proclama que els municipis 'gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius' (Article 137) i que 'garanteix l’autonomia dels municipis' (article 140).

Òbviament, un element bàsic de l’autonomia municipal és la suficiència financera que proclama l’article 142: 'les hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per a l’exercici de les funcions que la Llei els atribueixi.

Totes aquestes qüestions formen part de la legislació municipal espanyola que té com a base la Llei de Bases del Règim Local, de l'any 1985, altres disposicions (Real Decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel que s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de Règim Local) relatives al govern municipal i la Llei reguladora de les Hisendes Locals.

Com s’elegeixen els representants municipals?

Els representants municipals o regidors, com diu la Constitució, en el seu article 140, que 'seran elegits pels veïns del municipi mitjançant sufragi universal igual, lliure, directe i secret'.

El nombre de regidors per elegir a cada municipi bé determinat pel nombre d’habitants. Ulldecona, com que té entre 5.001 i 10.000 habitants, s’elegeixen 13 regidors.

L’alcaldessa és elegida per majoria absoluta de vots dels regidors entre els caps de llista de les candidatures que hagin obtingut regidors, per un mandat de quatre anys. En cas de no obtenir-se la majoria absoluta dels vots, és proclamat alcaldessa el candidat capdavanter de la llista més votada.

Les competències municipals

1. El municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l'àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns.

2. Els ens locals tenen competències en els àmbits de la participació ciutadana, de l'autoorganització, de la identitat i la representació locals, de la sostenibilitat ambiental i la gestió territorial, de la cohesió social, de les infraestructures de mobilitat, de la connectivitat, de la tecnologia de la informació i de la comunicació, dels abastaments energètics i de la gestió de recursos econòmics, amb l'abast que fixen aquesta Llei i la legislació sectorial respectiva.

3. El municipi té competències pròpies en les matèries següents:

a) La seguretat en llocs públics.

b) L'ordenació del trànsit de vehicles i de persones en les vies urbanes.

c) La protecció civil, la prevenció i l'extinció d'incendis.

d) L'ordenació, la gestió, l'execució i la disciplina urbanístiques; la promoció i la gestió d'habitatges; els parcs i els jardins, la pavimentació de vies públiques urbanes i la conservació de camins i vies rurals.

e) El patrimoni historicoartístic.

f) La protecció del medi.

g) Els abastaments, els escorxadors, les fires, els mercats i la defensa d'usuaris i de consumidors.

h) La protecció de la salubritat pública.

i) La participació en la gestió de l'atenció primària de la salut.

j) Els cementiris i els serveis funeraris.

k) La prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció socials.

l) El subministrament d'aigua i l'enllumenat públic, els serveis de neteja viària, de recollida i tractament de residus, les clavegueres i el tractament d'aigües residuals.

m) El transport públic de viatgers.

n) Les activitats i les instal·lacions culturals i esportives, l'ocupació del lleure, el turisme.

o) La participació en la programació de l'ensenyament i la cooperació amb l'administració educativa en la creació, la construcció i el manteniment dels centres docents públics; la intervenció en els òrgans de gestió dels centres docents i la participació en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria.

4. En els àmbits materials a què es refereix l'apartat 2, les lleis han de determinar les competències dels municipis, segons:

a) Els principis de descentralització, autonomia, subsidiarietat i de màxima proximitat de la gestió administrativa als ciutadans.

b) La capacitat de gestió dels municipis, amb una consideració especial a llur demografia i als sotmesos a règim municipal especial.

c) Les característiques pròpies de cada activitat pública.

d) El principi d'igualtat dels ciutadans en l'accés als serveis públics.

Serveis mínims

Els municipis, independentment o associats, han de prestar, com a mínim, els serveis següents:

a) En tots els municipis: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastament domiciliari d'aigua potable, clavegueres, accés als nuclis de població, pavimentació i conservació de les vies públiques i control d'aliments i begudes.

b) En els municipis amb una població superior als cinc mil habitants, com és Ulldecona, a més: parc públic, biblioteca pública, mercat i tractament de residus.

En el cas d'Ulldecona, en el marc de l’àrea del Montsià, alguns d’aquests serveis es realitzen mancomunadament. Per exemple, el tractament d’aigües residuals o la prevenció i extinció d’incendis.

Així doncs, els capítols d’urbanisme (planejament, gestió i disciplina urbanística, habitatge) obres i serveis locals (neteja viària, recollida, transport i eliminació de brossa, enllumenat públic, abastament d’aigua potable i depuració d’aigües residuals) són l’objecte fonamental de l’activitat dels ajuntaments.

En el cas d'Ulldecona té també molta importància el treball de promoció econòmica local, estimulant la creació de treball i augmentant la competitivitat del teixit industrial i comercial i la promoció esportiva, la gestió d’equipaments i instal·lacions municipals esportives.

L’Ajuntament també exerceix funcions de dinamització i difusió cultural, mantenint diferents equipaments culturals i procurant pel manteniment del patrimoni històric i artístic. En aquest terreny col·labora a la normalització lingüística.

Hi ha un seguit d'activitats on el municipi pot exercir activitats complementàries a les competències pròpies d’altres administracions públiques. Entre les activitats municipals concurrents hi ha:

-Educació

-Cultura

-Joventut

-Esports

-Igualtat

-Habitatge

-Sanitat

-Protecció del medi

-Ocupació i lluita contra l’atur

-Arxius, biblioteques, museus

-Escola Municipal de Música

-Foment de les estructures agràries i la prestació de serveis d’interès públic agrari.