Ubicat al bell mig de les Guilleries, Sant Hilari és el municipi més muntanyós de la comarca de La Selva, envoltat pel Pla de les Arenes (1.086 m), la serra de la Gavarra (1.182 m), la muntanya de Sant Miquel (1.204 m), i la serra del Pedró (929 m). La seva situació fa que bona part del terme sigui bosc, de manera que l’entorn de Sant Hilari és un dels bens més preuats pels seus vilatans.
El nom del poble es va posar en motiu d’un bisbe i escriptor francès que va viure durant el segle IV, Sant Hilari de Poitiers. L’any 879, l’actual població selvatana va ser repoblada per francs i aquests, en honor a Sant Hilari de Poitiers, van posar aquest nom al poble. Pel que fa a “Sacalm”, el fet que la població estigui en una plana, li dóna aquest distintiu.
El poble es va formar entorn de l'església de Sant Hilari, coneguda des del 922 i pertanyent al bisbat de Vic. La parròquia formava part del gran terme del castell de Solterra, ubicat al cim de la muntanya de Sant Miquel.
A la segona meitat del segle XIX, Sant Hilari es va convertir en un gran centre balneari, després que les aigües de la font Picant – propietat particular de la família De Ribot – fossin declarades d’utilitat pública el 1880 gràcies al descobriment del doctor Gravalosa. Aquest fet va comportar una gran prosperitat pel poble. Anys després, l’embotellament de les aigües minerals del municipi va suposar un gran creixement econòmic.
L’actual escut del poble té més de 300 anys. Es tracta d’un escut format per quatre quadrats, tots relacionats amb personatges i amb la història de Sant Hilari, i aquests requadres estan adornats pels voltants, a més de la corona comtal que es troba al cim.
Més informació a viquipèdia