Informació històrica sobre el municipi

Santa Bàrbara és una jove però dinàmica població de la comarca del Montsià, situada en un terreny molt pla, creuada pels barrancs de La Galera, Lledó i Pelós, i limitant amb els municipis de Tortosa al nord, Mas de Barberans a l'oest, La Galera al sud, i Masdenverge a l'est. El terme municipal és de 28,19 km2. La vila, a 79 m. d'altitud, es troba a llevant del terme, i és creuada pel barranc de la Martinenca, que passa pel mig del poble. La població compta amb serveis de tot tipus, esportius, culturals, sanitaris,... a banda d'estar ben comunicada, situada entre el binomi Tortosa- Amposta.

Tot i que es tracta d’un municipi jove, dins del terme de Santa Bàrbara hi ha vestigis prehistòrics, concretament a la partida de Mianes on es van trobar restes d'una Necròpolis del segle VI a.C.

Malgrat aquests indicis, l'origen de l'actual vila és posterior a la Guerra de Successió. Anteriorment només hi havia l'Hostal dels Frares, de l'ordre de la Mercè, dedicats a l'assistència de malalts i viatgers que feien el camí de Tortosa a Benifassà. Els primers colonitzadors provenien de Tortosa i s'establiren tot expandint-se per l’actual terme. L'any 1762 ja hi havia  39 famílies, el lloc s'anomenava aleshores Les Planes de la Galera, que aviat passà a ser conegut com Les Planes de Santa Bàrbara, per l'ermita que hi havia dedicada a aquesta santa propera a l’emplaçament de l’actual església, dedicada a la mateixa.

La població augmentà ràpidament, l'any 1784 hi havia 70 famílies, i el creixement s'intensificà a partir de la Guerra del Francès, guerra que la població no patí, degut al fet de ser una població oberta no emmurallada, ni susceptible d'oferir resistència. El 1812 hi vivien 143 famílies i el 1824, 979 habitants.

En plena expansió demogràfica, la població inicià el procés per obtenir la seva independència de La Galera, la qual es resistí fortament a la segregació. El contenciós judicial entre ambdues poblacions, s'inicià l'any 1817 i es resolgué, el 9 de maig de 1828, quan Ferran VII, signà el Reial Decret, que conferia a la nova població plena autonomia municipal i delimitava el seu terme.

Els anys següents foren de fort increment econòmic i demogràfic. La població assoleix a les primeries de l'actual segle la xifra de 4.000 habitants, que es mantingué fins després de la guerra civil, quan l'economia agrícola tradicional del municipi entrà en crisi. En l’actualitat, la població ha recuperat aquest creixement demogràfic, assolint la xifra de 3.777 persones que hi ha actualment.

Santa Bàrbara és un poble tradicionalment agrícola, dedicat majoritàriament a la producció d'oli. El conreu de les oliveres tingué la seva millor època des de finals del segle passat fins els anys trenta del segle XX, quan aquest conreu ocupava un 92% de la superfície conreada. Després de la Guerra Civil, per diferents motius, es reduí molt, però així i tot continua essent el cultiu més estès, compartint protagonisme amb el conreu dels cítrics, ametllers o hortalisses. Una quarta part del terme però, són terres de regadiu, fet que ha estat clau en el desenvolupament de l'agricultura al poble. En aquest sentit, cal destacar el paper important de les cooperatives locals (Societat Agrària de Transformació SAT Montsià i Cooperativa Agrícola Sant Gregori). També són presents, dins del sector ramader, granges de diferent tipologia, com aviram o bestiar oví. 

La indústria, dins del terme de Santa Bàrbara fa molts anys que hi és amb més o menys importància , encara que ha esdevingut de major incidència a partir dels anys seixanta. En general, es pot dir, que no ha estat negativa, ja que ha estat un complement bàsic per l'economia agrària tradicional. Durant molts anys, el protagonisme industrial local el va tenir la indústria del nàcar i del moble. Actualment, si bé s'han superat moments de crisi, la indústria a Santa Bàrbara ha tornat a experimentar un important creixement, gràcies al paper que està jugant el polígon industrial "Barranc de Lledó", centre industrial del municipi.

Pel que fa al comerç, Santa Bàrbara disposa d'un important teixit comercial que actua com a nexe secundari del paper primari que desenvolupen Tortosa i Amposta. Tot i el pes d'aquests, Santa Bàrbara ha apostat sempre per l'activitat comercial, amb la celebració d'activitats comercials o fomentar la cooperació entre establiments. Actualment, el municipi disposa d'una bona dotació de comerços que permeten trobar un ventall ampli de productes.

De manera especial, trobarem una magnífica relació qualitat-preu amb els productes tradicionals de la zona: en els mobles (hi ha moltes botigues amb exposicions importants), l'oli d'oliva (d'una qualitat excel·lenti contrastada), els cítrics (tant les taronges com les mandarines) i els productes gastronòmics més típics (la baldana o botifarra negra, el pastisset, el panoli, la coca de maçanes, etc.), sense oblidar la resta de comerços que també ofereixen una important gamma de productes de diferent tipologia.

En quant als serveis que ofereix la població, destacar la gran varietat de serveis que s'hi poden trobar. Principalment, destacar l'oferta de restauració que té el poble, amb una cuina tradicional, basada en els productes típics de la zona, tant de mar com de muntanya, on l'oli d'oliva és el protagonista principal. 
També, en els darrers temps, està augmentant els serveis d'allotjament, amb hotels, hostals i cases de turisme rural.

En definitiva, hom pot trobar a Santa Bàrbara tot allò que busca. No es tracta d'un municipi gran, però sí d'un gran municipi, on l'harmonia del territori contrasta amb la dinàmica i inquietud dels seus habitants, que han portat a Santa Bàrbara a ésser el que és avui dia.

Benvinguts a Santa Bàrbara, un mar d'oliveres.