Quina superfície té el terme municipal? A quina altitud sobre el nivell del mar està? Quants habitants té? Aquestes són algunes de les dades que pots descobrir en aquest apartat.
Informació relativa a dades generals sobre ens els locals disponibles a la font MUNICAT del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Història:
Apareix citat per primera vegada com vila de Orreos en documents de 974. Aquest topònim, que procedeix del llatí horrea, significa graners. Va formar part dels territoris dels senyors del castell de Burriac fins que en 1357 el rei Pere IV d'Aragó va concedir la jurisdicció del lloc als senyors de la Roca del Vallés.
Cultura:
El poble està organitzat al voltant de l'església de Sant Andrés. Es tracta d'un edifici del segle XVI d'estil gòtic tardà. És de nau única amb planta de creu llatina i té capelles adossades que van ser afegides amb posterioritat. Es conserva una petita ermita romànica en la zona del baptisteri. El campanar de l'església és de construcció posterior i data de 1826. En 1981 es van trobar dins de l'església un tresor de monedes de l'època de Berenguer Ramón II.
Dins del terme municipal es troba la Sant Bartolomé de Cabanyes, documentada en 1191. És un edifici romànic de nau única amb un absis semicircular. La coberta és de volta de canó i té un campanar d'espadanya.
Orrius celebra la seva festa major el 30 de novembre, festivitat de Sant Andrés. Durant aquesta festa es reparteixen els peixos, un pastelito en forma de peix típic de la població. També és coneguda la Festa de la Plantada del Maig, el segon dissabte de maig, en la qual es planta un arbre molt alt transportat per la gent del poble fins a la plaça de la localitat.
Geografia:
És un poble del Maresme interior localitzat entre els municipis de Cabrils, Vilassar de Dalt, Argentona i la comarca del Vallès Oriental i situat a uns nou quilòmetres de Mataró, capital de la comarca.
Patrimoni:
La localitat compta amb un màgic bosc en el qual es troba el dolmen de Céllecs i ha estat escenari de passats a al fet que en el S.XV, el bandoler Perot Rocaguinarda deixava una marca en la Roca de les Creus kelarres. En els anys 1950's, un anònim escultor va tallar diferents roques del bosc, creant la imatge d'un elefant, d'un moai i d'un indi. El paratge ofereix alguna "ruta prehistòrica". Hi ha històries apòcrifes que apuntendel bosc cada vegada que executava a alguna de les seves víctimes.
Demografia:
Economia:
Tradicionalment, la principal activitat econòmica ha estat l'agricultura, especialment els cultius de secà. No obstant això, la proximitat de la població amb Mataró va provocar que des de la dècada de 1970 el poble es convertís en lloc de residència d'habitants d'aquesta ciutat. Per això, la majoria dels residents treballa fora del terme municipal.
Hi ha poca activitat industrial. Una petita pedrera de granit es continua explotant.
