Informació històrica sobre el municipi Disponible a: Web municipal
T'agradaria saber més detalls sobre la història del municipi? No els busquis més. Des d'aquí pots accedir a un recorregut pel passat de la localitat.
MONTGAI
El castell de Montgai és un castell al nucli urbà del poble de Montgai, del municipi homònim de la Noguera, declarat bé cultural d'interès nacional.
És un edifici situat a la cantonada entre la plaça del Castell i el carrer Reverend Bernola. Actualment es poden observar les restes del mateix, impregnades per les façanes dels carrerons.
El castell de Montgai fou lliurat a Ramon Berenguer I comte de Barcelona pel rei de Lleida al-Muzaffar el 1050. Posteriorment, el castell i el poble foren incorporats a la batalla reial de Camarasa. El castlà del castell, entre el 1290 i el 1299, fou Arnau de Montgai. Els seus antecessors foren Bernat Ramon de Montgai (segle XI), Ramon Bernat (1172) i els seus descendents. El 1222 Montgai, Cubells i Camarasa es vincularen amb la casa del senescal Guillem Ramon de Montcada perquè Constança, germanastra del Conqueridor, s’hi emmaridà. El comtat de Camarasa fou venut per l’Infant Martí a la ciutat de Lleida el 1396. El 1414, Jofre de la Becerola, secretari de la reina, rebé de Ferran el d’Antequera els llocs de Montgai, Cubells i Camarasa, que havien pertangut a Ramon Berenguer de Fluvià, fidel lloctinent de Jaume el Dissortat. En rebé, a més, la jurisdicció civil i criminal dels dits llocs. El 1424 els diputats de Catalunya retornaren el comtat a la corona.
Segons Monsalvatje, Alfons el Magnànim (1418-58) vengué a Francesc d’Arinyo els castells de Montgai i Cubelles per 5 000 florins. El 1462, en iniciar-se la guerra contra Joan II la senyoria de Montgai era d’Angelina de Luna, la qual, contra la voluntat de la Generalitat de Catalunya, ordenà als seus vassalls que es retessin al rei. Després de la guerra de Successió la senyoria del lloc era detinguda per Nicolau Antic. Fins el 1716 la Universitat de Montgai era de la vegueria de Lleida, des d’aleshores fins al 1721 depengué del corregiment de la dita ciutat i en aquesta data el lloc fou vinculat a l’alcaldia major de Balaguer.
Les restes dels castell formen part dels baixos de dues cases de la vila; una part sembla seguir uns models repetits al llarg de tota la ribera del Sió i que es poden adscriure a les construccions castrals d'època andalusina relacionades amb el centre de Balaguer. Són les sis primeres filades del cos inferior de la casa més a ponent. Sembla que configuren la cara nord d'una torre que feia en aquest punt 5,20 m. L'aparell constructiu, fet a base de gres del país, és aparellat de carreus ben escairats, disposats majoritàriament de través i col·locats en sec (actualment les juntes s'han resseguit amb guix i formigó). Segurament era dotada de sabata; se'n veu la filada superior. Es pot donar una datació del final del segle IX i primera meitat del segle X. No es pot precisar si era una torre aïllada o formava part d'una fortalesa més complexa.
La resta de murs, construïts amb carreus més petits no es poden adscriure a una època determinada però potser es podrien datar immediatament després de la conquesta feudal, és a dir, segona meitat del segle XI.
Lloc recuperat per dedicar-lo a la creació i convertir-lo en espai de referència artística.
L’actual església de la Mare de Déu de L’Assumpció de Montgai va ser bastida a finals del segle XVIII sobre un temple anterior, amb restes visibles a la base del campanar.
L’església va ser reformada recreixent el campanar al voltant de 1893. En els anys posteriors hi va haver petites restauracions. A dalt del campanar es troben balustres restaurats els anys 80. L’Església és un gran edifici de tres naus, amb diverses capelles laterals i la façana principal barroca, orientada a Ponent, destacant la porta entre la columna del capitell compost i al capdamunt el frontó curvilini trencat amb el nínxol de la Mare de Déu.
A continuació us mostrem algunes imatges de les restes de trinxeres que havien estat ocupades per l’exèrcit republicà. Situades a la serra de Montgai, en un monticle proper a una font natural (“La Font Amarga”). Formen part del PLEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural).
Boca trinxera 1: Molt ben construïda, l’interior està recobert de maons. S’hi pot accedir alguns metres i observar les restes d’aquell temps. Està situada a uns 500 metres de la línea de front.
Boca trinxera 2: trinxera recoberta amb mons com es podia observar a la trinxera 1. Conserva les escales en molt bon estat i es pot accedir amb comoditat i a més profunditat que l’anterior.
Boca trinxera 3: Excavada a la roca viva. De difícil localització al estar coberta de matolls i excavada sota terra. Es pot accedir a l’interior imaginant la situació i les sensacions en aquells temps.
Observant, atentament, les petjades del passat històric d’aquest lloc, es pot trobar un niu de metralladores, amb clars signes de degradació pel temps, cobert de sorra i test de matolls i vegetació en l’actualitat.
Passejant pel mateix camí que duia a les trinxeres, es troba aquesta cova-refugi. Situada a la rereguarda, era el lloc des de on divisaven la cota dominada pel bàndol nacional.
Informació extreta de ; Llibertat Blanes i Servei d’Història.
Imatge: Llibertat Blanes.
Podeu consultar altra informació a:
http://www.espaisdememoria.udl.cat/?q=taxonomy/term/135
Seguiu la ruta proposada al enllaç per conèixer el lloc. Enllaçant les trinxeres de la Pleta i la Font Amarga, a les afores de Montgai.
