Informació històrica sobre el municipi

DADES DEL MUNICIPI:

Llorenç és un petit municipi de la comarca del Baix Penedès. Es troba envoltat pels termes de La Bisbal del Penedès, Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès.

Té 465 ha., és a dir 4'64 Km2 d'extensió. Es troba a 150 m. sobre el nivell del mar.

L’escut municipal conté un llorer (per ser zona de llorers) arrencat, de colors naturals sobre fons d’argent.

HISTÒRIA:

La vila és a la vora de l’antic castell de Llorenç, del qual troben les primeres referències datades a l’inici del S. VIII (710-712). El Castell ha sofert diverses transformacions al llarg dels temps. Al segle XIV va passar a mans dels prelats de Tarragona, els quals van ordenar la construcció de l’església. A partir de l’edificació de l’església es quan el poble comença a créixer i es formen nous carrers.

En el transcurs del mateix segle, el castell va passar a ser propietat del senyor Bernat de Tous, que adquirí la seva jurisdicció, juntament amb la del castell de Lleger, nucli que va estar unit a Llorenç del Penedès fins al s. XIX.

En el segle XVII a Llorenç encara pervivia el règim feudal. El volum de rendes pagades per la població humil a l’església era considerable. Altres propietaris del castell de Llorenç van ser la família Ponç, els Desbosc (s. XVII), els Foixà (s. XVIII) i els barons de Maldà.

Durant els anys del canvi de segle es produïren dos fets que provocaren l’empobriment de l’economia de la zona: d’una banda, l’enduriment de les condicions dels contractes agraris i, de l’altra, la invasió de la fil·loxera a la comarca.

Des del punt de vista polític, el poble estava dominat pels propietaris o cacics locals, dividits en dos partits diferents aglutinats en dos locals privats: Can Marçal i la Sala de Baix.

Quan Llorenç, a mitjan del segle passat, inicià l’arrencada econòmica, augmentà la població i aparegué un fenomen que s’aniria reproduint amb una certa regularitat: l’associacionisme.

L’any 1889 es fundà el Centre Moral i Instructiu, el 1918, el Sindicat Agrícola i Caixa rural, actual Societat Cultural i Recreativa, ambdues entitats amb inquietuds culturals i d’esbarjo similars, tot i que amb diferències polítiques i religioses. Aquestes dues entitats van fer possible la fundació el 1920 del Sindicat Agrícola de Llorenç, actual Cooperativa  Agrícola i Caixa Rural.

LLOCS D’INTERÈS:

EL CASTELL

Està situat en un extrem de la localitat, vorejat per darrera pel Torrent de Llorenç. La seva entrada principal és per la Plaça del Castell. Es tracta d'una construcció d'estil romànic desfigurat. Presenta un baluard amb porta d'arc de mig punt adovellat, damunt del qual hi ha la data 1848 i una pedra que té uns relleus amb castells de tres torres dins d'uns arcs gòtics. Tant al costat dret com a l'esquerre del baluard hi trobem unes torres cilíndriques. A l'interior hi ha un gran pati de forma quadrada. Les dues ales de l'edifici presenten una sèrie de portalades i són rematades per una barana de pedra que descriuen motius gòtics, exceptuant la de l'esquerra que té, a més, un porxo d'arcs en forma de flama. El cos central de l'edifici presenta dues portalades d'arc de mig punt. Damunt trobem un balcó de ferro forjar amb una porta balconera i trencaaigües i a l'esquerra un balcó amb dues portes balconeres. A l'interior es poden observar una sèrie d'arcs de mig punt de caire molt antic. També hi ha, al pati del darrere, una gran torre cilíndrica emmerletada.

Referència històrica:

El lloc de Llorenç era situat dins el terme de Castellví de la Marca. Hi ha qui afirma que pels anys 1027-37 Mir Llop Sanç, que tenia el castell de Banyeres, es titulava senyor del castell i de les terres de Llorenç. Al segle XII hi ha certes persones que es diuen Llorenç, però el castell no té notícies documentals concretes fins el segle XIV. El 1371 el rei Pere el Cerimoniós va vendre la jurisdicció dels castells de Llorenç i Lletger a Bernat de Tous. Els Tous van tenir el castell fins que Beatriu de Tous en fou la darrera posseïdora, per manca de successió masculina directa. Després el castell passà a mans de la vídua de Llàtzer Desbosc i la Vilagaia fins a l'any 1671, que moria Frederic Desbosc i de Sant Vicenç. Al Segle XVIII fou propietat dels Cuixà i després dels barons de Maldà. Actualment el castell està molt restaurat, i encara que té la data 1848, hom pensa que la restauració és posterior.

L'ESGLÉSIA PARROQUIAL

L'Església està situada al bell mig del poble, immediata al nucli antic, i a un costat de la plaça Immaculada, a la confluència dels carrers Francesc Macià i Pompeu Fabra.

Compta amb una escalinata a la façana principal, que és rodejada per una balustrada de pedra. La façana és dividida en tres cossos. El central presenta una gran rosassa i una estructura de dues vessants adossada, on es troba l'arquivolta d'arcs de mig punt que forma la porta d'accés. El cos dret presenta la mateixa estructura, però a sobre hi ha el campanar. És una torre quadrada de tres plantes separades per cornises de diferents diàmetres. El segon pis consta de quatre obertures d'arc de mig punt on es veuen les campanes. És rematat per una estructura piramidal. L'interior, molt il·luminat a causa dels nombrosos vitralls que expliquen la vida de Sant Llorenç, presenta una sola nau amb capelles laterals. La façana és d'estil neoromànic de construcció relativament moderna (1951-1963). La Parròquia està dedicada a Sant Llorenç i pertany a l'Arxiprestat del Vendrell.

Referència històrica:

L'Església de Llorenç té una llarga història. Durant anys els llorencencs s'han aplegat al seu voltant i, per tant, la seva vida ha estat afectada pels canvis i transformacions que ha sofert al llarg dels anys. Dels seus orígens no se'n sap res, però se'n comença a fer esment l'any 1309. Entre els documents relatius a l'Església es troba un datat de 1607 que és un contracte amb un mestre d'obres per tal de construir el campanar. L'any 1672 el consell ordinari determinà de fer la nau del Sant Crist i del Roser. El 1777 el bisbe ordenà construir un cementiri nou. El 1789 s’instal·là el rellotge al campanar. L'any 1888 es construí la rectoria. Als voltants de 1951 es va construir la nova església, ja que la que hi havia era massa petita. Aquella s'enderrocà, aprofitant algunes parets, i al seu lloc s'aixecà l'actual. Amb l'enderrocament es va recuperar l'actual pica baptismal, que era encastada dins d'una paret. El 10 d'agost de 1963, va ser inaugurada l'actual església parroquial.

LA PICA BAPTISMAL

Es troba al baptisteri, a l'entrada de l'església a mà esquerra. Es tracta d'una pica baptismal d'immersió, d'estil pre-romànic que té una forma de copa amb base d'origen recent. És decorada amb un fris i un llibant prop de la boca. La part central presenta altres motius d'ornamentació: xarxa, arcs, fulles de palma, au, rostre allargat i dibuixos més o menys geomètrics. La part de baix té un senzill fris. El basament és tot nou. La decoració és feta mitjançant relleus.

Referència històrica:

Data del segle VIII segons el Sr. Trenchs, antic director del Museu Diocesà de Barcelona. L'any 1952, en fer caure la paret que separava l'església de l'antic cementiri fins l'any 1777, es trobà la pica incrustada dins del mur. Fou enviada
a Barcelona per restaurar-la i un cop fet això es col·locà al mig del baptisteri.

L'ÀLIGA DE L'ESTRELLA
És una escultura feta de pedra d'Alcover i tallada en forma d'ocell. L'au mitològica presenta un coll molt estirat i la boca oberta volent agafar una estrella de nombroses puntes. L'escultura té una alçada d'uns 20 metres.

Referència històrica:

L'Àliga de l'Estrella és part d'un projecte de l'escultor Carles Rodó i Mampel, nascut a Badalona el 1889 i mort a Llorenç el 1975. El projecte contemplava un control a l'entrada de la masia "L'Estrella", basant-se en el funcionament de contrapès hidràulic. El projecte, però, va quedar aturat en urbanitzar-se la zona i l'escultura quedà arraconada al capdavall del passeig que porta a la masia "L'Estrella". Els propietaris de la masia, Srs. Cortades van fer donació de l'Àliga al municipi l'any 1996, i ara és al bell mig de la rotonda, on llueix com a entrada al poble per la carretera de la Bisbal del Penedès.

CELLER COOPERATIU

Sindicat Agrícola, celler, molí d’oli i magatzem (1920). Dissenyat per César Martinell, amb una capacitat de 18.000 hl de vi i un molí d’oli amb 2 premses. Compost de dues naus rectangulars, les quals tenen unes finestres rectangulars col·locades dins d'una estructura de rombe. La decoració alterna maó i pedra.

Té la particularitat dels trulls, que són veritables tines fetes al sistema de voltes tabicades amb unes separacions que permeten els pas dels operaris. Actualment és propietat de la Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària.

ESPAI D’ART LES QUINTANES (MASIA DEL MAS)

“Les Quintanes” és una galeria d’art de recent creació que ofereix història, patrimoni, cultura i art. Ubicat en un lloc acollidor, a l’antic celler de la masia El Mas, a la qual pertany. Les Quintanes acull al llarg de l’any diferents exposicions de tots els estils i tècniques i també s’hi duen a terme presentacions de llibres, conferències, concerts,...

A més, de manera permanent, podem trobar una variada oferta d’obres d’art de la pintora llorencenca Maria Teresa Baltasar Marcé.

Altres llocs d’interès:

CAL MORGADES
CAL GARCIA
MASIA DE L’ESTRELLA - ERMITA DE LA MASIA DE L’ESTRELLA

TURISME:

Llorenç és un poblet molt petit en extensió i molt ben cuidat. Té molts jardins i zones verdes a cada barri. A nivell turístic, és un indret que es pot visitar tot passejant, gairebé en un dia es veu tot. El lloc més emblemàtic potser és
l’Església, que té una pica baptismal que data del s. VIII pre-romànica, i el campanar, caracteritzat per la seva teulada verda. El Sindicat Agrícola és del prestigiós arquitecte César Martinell. També es poden visitar llocs característics
com el nucli antic del poble, la rambla Marinada o els Jardins d’Oriol Martorell, indret ple d’encant per a perdre una mica l’estona tot observant la seva vegetació. Altres lloc d’interès, en ser de propietat privada no poden ser visitats:
La Masia de l’Estrella, El Mas, el mateix castell,…

ACTIVITAT ECONÒMICA:

El poble de Llorenç ha estat, fins fa poques dècades, un municipi imminentment agrícola, amb el 92% de la seva extensió destinat al conreu, bàsicament de la vinya, -no oblidem que la nostra és una comarca del Penedès-, però per motius òbviament econòmics, actualment són pocs els veïns que viuen de la pagesia, que es continua pel consum familiar. També es dóna la combinació del cultiu de la terra amb altres feines (fàbriques, granges, etc.), però cada cop menys. El municipi, a banda de les grans indústries que l’envolten, està desenvolupant una economia de petita i mitjana empresa, amb un grup nombrós d’indústries i comerços locals de producció diversa. El dilluns ve un mercat ambulant al carrer Mestre Gonzàlez, al costat dels jardins d’Oriol Martorell.

ACTES DESTACABLES

Bàsicament Llorenç es caracteritza per l’important moviment social. Al llarg de l’any hi ha unes programacions col·lectives de totes les entitats. Us fem un resum de les més emblemàtiques.

LA CANDELERA

El diumenge més proper al dia 2 de febrer (Mare de déu de la Candela), la parròquia organitza una activitat anomenada “L’encantament dels rotllos”. En sortir de missa, hi ha una subhasta pública d’uns rotlles entre la gent assistent. Cada any un barri del poble organitza aquest esdeveniment. La recaptació obtinguda va a la parròquia de Sant Llorenç.

JULIOL A LA FRESCA

Cada divendres de juliol, té lloc als Jardins d’Oriol Martorell, lloc ple d’encant, un concert musical de petit format i a vegades adreçat a minories. S’intenta oferir cada setmana un concert ben variat per arribar a tot tipus de públic
(clàssic, jazz, líric, coral, tradicional,...)

CASTELLS DE LLORENÇ DEL PENEDÈS

Els castells que fan els afeccionats de Llorenç del Penedès el dia 9 d’agost són un dels elements més identificatius de la Festa Major d’aquest municipi.

Aquesta exhibició castellera és una activitat única en tot Catalunya. Els castells es fan només durant la vigília de la Festa Major, amb la participació d’afeccionats que només assagen uns dies abans de l’exhibició. Després, nombrós públic col·labora a fer pinya i a aconseguir que els castells surtin bé. L’època d’abans de la guerra civil està força marcada per castells molt destacats: el pilar de cinc (com a fita més important) i diversos castells de sis. Llavors hi participava un grup d’afeccionats de Les Masies de Sant Miquel. Passada la guerra civil comencen les col·laboracions d’un nombrós grup de persones amb els castells del Vendrell. Aquesta relació entre Llorenç-Les Masies-El Vendrell va durar molts anys.

Més endavant hi va haver uns anys en els quals l’activitat castellera a Llorenç té un caràcter més discontinu. A principis dels 40, té lloc l’aparició dels Falcons. Aquest grup sempre ha tingut gran relació amb els castells de Llorenç.

Els anys 50 són de represa de l’afecció pels castells. Molts dels castellers que anaven amb la colla dels Nens del Vendrell van utilitzar la seva experiència per tornar a impulsar l’exhibició de la vigília.

Després d’uns anys de recés a la dècada dels 70, es torna a reprendre aquesta celebració fins els nostres dies.

Actualment el lligam entre els afeccionats de Llorenç, els Nens del Vendrell que viuen a Llorenç, els falcons i altres persones atretes pel món dels castells, fan possible que es facin castells el dia 9 d’agost.

Els castellers de Llorenç no porten uniforme, només, des de fa uns anys, porten un mocador que unifica el grup.

Assagen només unes setmanes abans, en una plaça del poble. Normalment el dia de l’exhibició hi ha molt de públic espontani que fa pinya.

Castells que fan: Torre de sis, Tres de sis aixecat per sota, Quatre de sis i pilars de Cinc.

SINDRIADA POPULAR

També la sindriada popular del 9 d’agost és molt coneguda a tota la comarca. És una altra de les activitats més representatives del poble. Es fa en acabar els castells, amb el repartiment gratuït de 2000 kg. de síndria entre tota la gent.

CALENDARI DE FESTES I ACTIVITATS:

-“L’Encantament dels rotlles”, que organitza la parròquia amb motiu de la celebració de festa de la Candelera, el diu menge més proper al 2 de febrer.

-Tres Tombs. Un diumenge de primavera. Organitzats per l’Associació local Els Tres Tombs.

-Sant Jordi. L’ajuntament organitza algunes activitats populars al voltant del patró de Catalunya, com són exposicions, xerrades, ballada de sardanes,...

-Festes de maig a La Cumprativa. Durant tot el mes aquesta entitat organitza activitats de tot caire, culturals i recreatives.

-24 de juny, Sant Joan. Festa Major petita. Les dues entitats culturals del poble i l’ajuntament organitzen diferents activitats culturals. Com a acte més emblemàtic esmentarem l’arribada de la Flama del Canigó al municipi, que es fa envoltada de les actuacions dels grups folklòrics locals.

-Juliol a la fresca. Durant els divendres de juliol a la nit s’organitzen concerts de tot tipus i de petit format als Jardins d’Oriol Martorell.

-10 d'agost, Sant Llorenç. Festa Major. Com a actes característics destaquen tots els que s’organitzen durant la vigília, el dia 9 d’agost: Cercavila, Pregó, correfoc, castells d’afeccionats locals, sindriada i ball d’empalmada. La Festa Major es celebra del 9 al 12 d’agost.

-11 de setembre. Celebració de la Diada Nacional de Catalunya als Jardins d’Oriol Martorell.

CULTURA:

La Casa de Cultura és l’edifici que aglutina la Biblioteca, el Punt d’informació juvenil, la Sala d’Actes i exposicions, i també és la seu d’algunes entitats del poble. A la Casa de Cultura al llarg de l’any es fan activitats culturals de tot tipus: exposicions, xerrades, taules rodones, actuacions de petit format, …

En l’apartat cultural cal destacar la gran riquesa de Llorenç, que és el seu important moviment associatiu. Les dues entitats principals de Llorenç són El Centre i La Cumprativa, que compten amb unes programacions molt completes i variades.