L’estudi d’impacte i Integració paisatgística (EIIP) és un document tècnic encaminat a preveure les conseqüències sobre el paisatge de l’execució d’una proposta, sigui un projecte constructiu o de planejament, i a exposar els criteris adoptats per a la seva integració paisatgística. El procés d’integració paisatgística de la proposta en el seu entorn ha de ser inherent al procés d’elaboració de la mateixa proposta. Per tant, l’objectiu principal de l’EIIP no és establir mesures correctores sinó demostrar que els criteris i les mesures previstes són les més adequades i suficients per garantir una correcta integració de les actuacions en el paisatge.
L’EIIP ha de servir de base perquè l’administració pugui determinar la seva compatibilitat amb els requeriments que estableix la legislació vigent i avaluar la seva idoneïtat i la seva suficiència des del punt de vista d’integració paisatgística. L’EIIP té una orientació eminentment pràctica i per aquesta raó ha de presentar un caràcter concís i alhora complet.
El Decret 343/2006, de 19 de setembre, que desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, regula el contingut dels estudis i informes d’impacte i integració paisatgística. Estableix que aquests documents són l’instrument que ha de garantir la consideració dels l’impactes en el paisatge de certes actuacions, projectes d’obres o activitats.
Per la seva banda, el DLUC que desenvolupa la Llei d’urbanisme, i les normatives dels Plans directors urbanístics del sistema costaner i dels Plans territorials parcials, estableixen el seguit de supòsits en que determinades actuacions d’interès públic i d’iniciativa privada -que previsiblement poden comportar canvis en el paisatge- incorporin en el seu procés de tramitació un Estudi d’impacte i integració paisatgística (EIIP).
El Departament competent en matèria d’urbanisme ha d’emetre els Informes preceptius dels EIIP, en tots aquells casos previstos normativament, amb la finalitat de verificar la idoneïtat i la suficiència dels criteris i mesures adoptades.
L’estudi d’impacte i integració paisatgística requereix la concurrència de professionals competents en la lectura i interpretació del paisatge (paisatgistes, ambientòlegs, arquitectes, historiadors, enginyers, geògrafs, etc.) Segons l’abast i la naturalesa específica de cada projecte es requerirà de la participació conjunta d’especialistes de diversos àmbits. En aquest cas, els estudis d’integració paisatgística seran coordinats per un director del treball a qui correspondrà signar l’estudi.
També és d’interès tenir coneixement de dos figures que, a vegades, poden tenir relacions amb els estudis d’impacte i integració paisatgística: les avaluacions d’impacte ambiental i les autoritzacions ambientals.
L’avaluació d’impacte ambiental:
L'avaluació d'impacte ambiental és el conjunt d'estudis i anàlisis tècnics que permeten valorar els efectes que l'execució d'un determinat projecte pot causar sobre el medi ambient. En el cas de les infraestructures, aquests efectes acostumen a afectar extenses parts d’un territori que tenia usos diferents.
L'avaluació d'impacte ambiental de projectes constitueix l'instrument més adequat per preservar els recursos naturals i defensar el medi ambient. Aquesta tècnica introdueix la variable ambiental en la presa de decisions sobre els projectes amb una incidència important en el medi ambient i s'ha manifestat com la forma més eficaç per evitar les agressions contra la natura.
A Catalunya el marc jurídic actual respecte l’avaluació d’impacte ambiental de projectes és el regulat mitjançant la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, que reuneix en un únic cos legal l’anterior normativa relativa a l’avaluació ambiental de plans i programes i a l’avaluació ambiental de projectes .