En aquest apartat trobaràs la descripció dels òrgans de govern de l’ens, quines competències tenen cadascun d'ells i qui en forma part.

  Ple de la corporació

Òrgan de govern principal
Funcions:

Correspon al ple les funcions següents:

  • Controlar i fiscalitzar els òrgans de govern
  • Prendre acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals; l’alteració del terme municipal, la creació o la supressió de municipis i entitats d’administració centralitzada; la creació d’òrgans desconcertats; l’alteració de la capitalitat del municipi, el canvi de nom del municipi o de les entitats esmentades, i l’adopció o la modificació de la bandera, ensenya o escut.
  • L’aprovació inicial del planejament general del municipi i l’aprovació que posi a la tramitació municipal dels plans i altres instruments d’ordenació urbanístics.
  • Aprovar el reglament orgànic i les ordenances.
  • Crear i regular òrgans complementaris.
  • Determinar els recursos propis de caràcter tributari.
  • Aprova i modificar els pressupostos, disposar despesa en els assumpte de la seva competència i aprovar els comptes.
  • Aprovar les formes de gestió dels serveis públics i els expedients de municipalització.
  • Acceptar la delegació de competències fetes per altres administracions públiques.
  • Plantejar conflictes de competència a altres entitats locals i les restants administracions públiques.
  • Aprovar la plantilla de personal i la relació del llocs de treball, fixar la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris i el número i el règim del personal eventual, tot això en el termes establerts per la legislació sobre funció pública local.
  • Exercir les accions administratives i judicials i també declarar la lesivitat dels actes administratius emanats dels òrgans de l’ajuntament, en matèries de competència respectiva.
  • Alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic.
  • La concertació de les operacions de crèdit i les operacions la quantia acumulada de les quals, en cada exercici econòmic, excedeixi del 10% dels recursos ordinaris del pressupost .llevat de les de tresoreria,que li correspondran quan l'import acumulat de les operacions vives en cada moment superi el 15% dels ingressos corrents liquidats en l'exercici anterior., tot això de conformitat amb el que disposa la Llei reguladora de les hisendes locals.
  • Les contractacions i les concessions de tota mena quan el seu import superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost i, en qualsevol cas, els 6.010.121,04 euros, i també els contractes i les concessions plurianuals quan la seva durada sigui superior a quatre anys i els plurianuals de menor durada quan l'import acumulat de totes les seves anualitats superi el percentatge indicat, referit als recursos ordinaris del pressupost del primer exercici i, en tot cas, quan sigui superior a la quantia assenyalada en aquesta lletra.
  • L'aprovació dels projectes d'obres i serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió, i quan encara no estiguin previstos en els pressupostos.
  • L'adquisició de béns i drets quan el seu valor superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost i, en tot cas, quan sigui superior a 3.005.060,52 euros, i també les alienacions patrimonials en els supòsits següents:
    • Quan es tracti de béns immobles o de béns mobles que estiguin declarats de valor històrico artístic, i no estiguin previstes en el pressupost.
    • Quan estant previstes en el pressupost superin els mateixos percentatges i quanties indicats per ales adquisicions de béns.
    • Les altres que han de correspondre al ple, pel fet que llur aprovació exigeix una majoria qualificada.
    • Les altres que expressament li atribueixin les lleis.
  • Correspon igualment al ple la votació sobre la moció de censura a l'alcalde i sobre la qüestió de confiança plantejada per aquest mateix, tot el qual es regeix pel que disposa la legislació electoral general.

Legislació de referència

Acord de ple data 13 de juliol de 2023.

Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local.

Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i del règim local de Catalunya.

Membres de l'òrgan de govern:

  Comissió especial de comptes

Funcions:

Aquesta comissió està formada per tots els grups polítics que integren la corporació. Igualment, ha d’estar formada per un mínim de tres membres en tant que es tracta d’un òrgan col·legiat.

Les funcions de la comissió especial de comptes són l'examen, l'estudi i l'informe dels comptes anuals de la corporació. Aquests queden integrats pel compte general del pressupost, el compte d'administració del patrimoni, el compte de valors independents i auxiliars de pressupost i els comptes d'entitats o organismes municipals de gestió. Per a l'exercici adequat de les seves funcions, la comissió pot requerir, per mitjà de l'alcalde o alcaldessa, la documentació complementària que consideri necessària i la presencia dels membres i els funcionaris de la corporació especialment relacionats amb els comptes que s'analitzin.La comissió és integrada per membres de tots els grups polítics integrants de la corporació. El nombre de membres és proporcional a la seva representativitat en l'ajuntament o igual per a cada grup. En aquest últim cas s'aplica el sistema de vot ponderat.

Les competències de la comissió especial de comptes s'entenen sens perjudici de les que corresponen al Tribunal de Cuentas i a la Sindicatura de Comptes, d'acord amb llur legislació específica.

Membres de l'òrgan de govern:

Singularitats

L'organització municipal de Granera correspon segons un Consell Obert. Aquest és un règim especial d’organització municipal basat en la democràcia directa on tots els electors del municipi formen part d’una assemblea o consell que escull directament l’Alcalde. Aquest sistema de govern assembleari de llarga tradició històrica ha persistit fins l’actualitat en municipis d’Espanya i Catalunya, configurant-se com una de les poques institucions de democràcia directa que romanen en vigor en el nostre ordenament jurídic.

Òrgans de govern

La Presidència és l’òrgan que dirigeix el govern i l’administració de la institució, a més de ser-ne el seu representant legal. En cas que la Presidència hagi de ser substituïda puntualment per causes com vacant, absència o impossibilitat, són les vicepresidències, per ordre de nomenament, les encarregades de substituir-la.

La Junta de Govern és un òrgan d’assistència, integrat per la Presidència i per un màxim de 17 diputades i diputats, i li correspon l'assistència a la Presidència en l'exercici de les seves atribucions, així com les competències que li deleguin la Presidència, el Ple o les lleis li atribueixin. 

El Ple és el màxim òrgan col·legiat de govern amb caràcter obligatori. Està constituït per 51 membres -la Presidència i 50 diputats i diputades- representants de tot el territori de la província i dels diferents grups polítics sorgits de les eleccions municipals, de conformitat amb les certificacions emeses per les 14 juntes electorals de zona i lliurades a la Diputació de Barcelona. Exerceix les competències que les lleis li atribueixen.

Pel que fa als òrgans complementaris, la Comissió Executiva assessora la Presidència en els aspectes relatius al govern de la Diputació de Barcelona, col·labora en l’elaboració de l’ordre del dia de la Junta de Govern i estableix criteris de coordinació de les diferents àrees, entre d’altres. Mentre que, en les decisions de caràcter corporatiu, la Presidència rep l’assessorament de la Junta de Portaveus, formada pels portaveus dels grups polítics amb representació a la corporació.

Finalment, les comissions informatives i de seguiment són òrgans que tenen per objecte l’estudi, l'informe i la consulta sobre els assumptes que han de ser sotmesos al Ple, així com el seguiment de la gestió dels òrgans de la Diputació; i la Comissió Especial de Comptes és l’encarregada d’emetre informe sobre els comptes anuals de la Diputació de Barcelona i està constituïda per membres dels diferents grups polítics integrants de la corporació, la seva composició coincideix amb la Comissió Informativa i de Seguiment de Presidència, Serveis Interns i Innovació.

Organització dels municipis

En el règim comú, el model d’organització actualment vigent no s'ha pogut apartar finalment de l'uniformisme originalment plasmat pel legislador estatal, i en aquests moments la configuració orgànica dels municipis catalans acollits a aquest règim, segons el que disposa l'article 21 de la LRBRL i l'article 48 del TRLMC, descansa en l'estructura següent:

  • L'existència obligatòria de l’alcalde o l'alcaldessa, els tinents d'alcalde, el ple i la comissió especial de comptes en tots els ajuntaments de règim comú.
  • La necessària existència de la junta de govern local i d'òrgans que tinguin per objecte l'estudi, l'informe o la consulta dels assumptes que hagin de ser sotmesos a la decisió del ple o al seguiment de la gestió de l’alcalde o l'alcaldessa, de la junta de govern o dels regidors delegats, en tots els municipis del règim comú amb una població de dret superior a 5.000 habitants o que siguin capital de comarca, i el caràcter potestatiu d'aquests òrgans a la resta de municipis, que els poden establir o no en exercici de la seva potestat d'autoorganització, ja sigui mitjançant acord plenari o mitjançant les corresponents disposicions en el reglament orgànic.