Informació històrica sobre el municipi

Informació històrica de La Segarra

La Segarra està conformada encara avui en dia per un pes manifest de les herències pretèrites que han forjat el seu caràcter al llarg dels segles i que encara tenen un impacte en la seva realitat actual i en el fer ordinari, vital, dels seus habitants. A La Segarra, el pes de la història es nota, pesa, s’endevina en cada poble i contrada, en cada edifici emblemàtic. La Segarra no és un territori construït de bell nou, de pressa, com ho poden ser els territoris metropolitans. Tampoc ho és el caràcter encara predominant dels segarrencs i segarrenques.

La Segarra està emplaçada en un tros d’altiplà, a la capçalera de les terres interiors catalanes, dels grans territoris planers i elevats que conformen la terra ferma. És, per tant, un territori alt i planer que li confereix una unitat geogràfica però que alhora es troba fendit per profundes capçaleres de valls i rieres -que baixen sense aigua la major part de l’any- que posen en qüestió la seva identitat territorial: són les capçaleres de les valls del Riubregós, del Sió i de l’Ondara.

Inevitablement, La Segarra és un territori de secà amb tot el que això implica: poblament concentrat en petits pobles costeruts i elevats, camps llaurats amb penes i treballs per dotzenes de generacions per obtenir-ne un rendiment que situa a la majoria en nivells de subsistència, la consolidació d’unes comunitats avesades a confiar únicament en els seus recursos i amb un recel natural vers tot el que vingui de fora i pugui trencar el seu precari equilibri vital.

Cal tenir en compte, també, el naixement de La Segarra ara fa un milers d’anys, quan era terra de frontera -de castells, torres de defensa, ermites i viles closes- i ja va conformar unes estructures de poblament, zones d’explotació agropecuària i xarxes de camins que ha romàs inalterada durant centúries fins arribar als nostres dies. La Segarra ja va néixer sota una amenaça exterior, la dels sarraïns propers que encara resistien forts a Balaguer i Lleida.

Tota aquesta herència conforma un paisatge determinat, de relleus suaus i tabulars modelats per l’acció de la pagesia, que marca un caràcter essencial lligat a un mode de subsistència que depèn de la riquesa que emana de la terra. Així, relleu i medi físic, mode subsistència i paisatge, junt amb el bagatge històric es conjuguen per forjar una territori i caràcter humà determinat.

També cal tenir en compte que si bé el territori segarrenc s’ha definit pel seu aïllament, també ha estat sempre lloc de pas: el camí ral de Barcelona cap a l’interior de la península ibèrica també conforma aquest caràcter dual, de preservació en l’aïllament i de connexió cap a noves terres i influències. No és una mera casualitat que al segle XVIII la Segarra fos el lloc escollit per emplaçar-hi l’única universitat de Catalunya.

Aïllament i lloc de pas, supervivència marcada per l’economia de secà, ruralitat...aquests són els trets que han dibuixat el territori i el caràcter segarrenc de les persones que hi viuen: aquesta ha estat la forja secular d’un territori, d’un caràcter, d’una manera de fer i d’una manera de ser que encara perviu avui en dia.

La modernització

A les dècades centrals del segle XX, La Segarra -i tot el país- van conèixer un procés de transformació essencial, radical, que comportà unes transformacions econòmiques, socials i culturals que van marcar un abans i un després.

Per citar-ne només alguns, els vectors d’aquest canvi van ser la industrialització de l’activitat productiva agrícola i ramadera, la motorització i l’accés gairebé universal als vehicles privats, l’accés a les comunicacions i l’arribada de la cultura de masses a través dels mitjans de comunicació. Així, malgrat mantenir-se dins d’una economia de base agrària on el regadiu no ha arribat mai, amb la introducció de la maquinària agrícola els increments de productivitat van ser notables i hagué la necessitat d’organitzar-se col·lectivament per donar-los una sortida. De la mateixa manera, la mobilitat de les persones incrementà exponencialment ara ja desvinculada de la tracció animal o del fet d’haver-se de desplaçar a peu. També s’inicià un procés d’industrialització, lligat tant als derivats de la indústria agroalimentària com als factors de localització en l’eix de la principal via de comunicació, és a dir, la característica Carretera Nacional II.

Aquests canvis profunds van tenir unes notables conseqüències per a la idiosincràsia dels segarrencs i de les segarrenques i per al seu territori. En primer lloc, la transformació de la xarxa viària, que va tenir molt més impacte que no pas l’arribada de la xarxa ferroviària el 1860. Aquest fet junt amb els increments de productivitat en l’espai agropecuari va provocar un procés de despoblament notable que encara avui en dia no sembla tenir aturador. En paral·lel, també es va produir un procés de concentració de la població en els dos nuclis de Cervera i Guissona, que també concentraven l’activitat industrial.

El paradigma dels efectes de la modernització a La Segarra és la creació, a partir de 1959, de la Corporació Alimentària de Guissona, empresa inicialment cooperativa que va saber trobar en l’aplicació dels principis de la producció industrial a l’activitat agrícola i ramadera, sent avui un referent internacional en producció i distribució alimentària i que ha transformat la fesomia de Guissona i també de la comarca.

Tots aquests canvis no són exclusius de la Segarra però han de ser ressenyats perquè van trencar amb la dinàmica tradicional i van assentar els reptes que actualment la comarca encara té plantejats. Per exemple, com generar oportunitats per retenir el talent de les persones joves altament qualificades? Com evitar el despoblament de petits pobles habitats des de fa mil anys i on només hi viuen ben poques persones i la majoria són d’avançada edat? Com preservar el paisatge secular i el patrimoni material i immaterial ancestral i combinar-ho amb noves activitats econòmiques? Els reptes de la Segarra actual són el resultat d’un procés de modernització que encara no ha trobat el seu assentament i harmonització a La Segarra.

La comarca i la globalització

A finals del segle passat, els efectes de la globalització comencen a impactar a La Segarra, en un moment històric en el que -precisament- també es crea oficialment la comarca de La Segarra (1987) com a espai de treball conjunt i coordinació pública en l’àmbit dels governs locals.

D’aquesta manera, La Segarra i el seu territori rep els mateixos impactes que qualsevol territori rural.

Entre aquests efectes, val la pena posar en relleu els següents:

• Els escassos resultats en l’articulació col·lectiva de voluntats a través del Consell Comarcal. Les tendències positives derivades del procés de globalització no han sabut ser potenciades, per exemple, generar un model turístic propi generador d’oportunitats i preservador de les herències seculars rebudes, així com tampoc les tendències negatives han sabut ser revertides, per exemple, el despoblament o la provisió de serveis públics bàsics.

• Les dificultats per consolidar un teixit industrial divers i que situï a la comarca els processos productius de més valor afegit, com per exemple el cas de Lear, empresa del sector de l’automoció que va arribar a La Segarra el 1999 i que el 2002 es va deslocalitzar. La implantació industrial continua sent fràgil i només hi ha una gran empresa alimentària sòlidament posicionada en el mercat. Tanmateix, però, la comarca compta amb empreses industrials exitoses en els seu sector a les que caldria fer més atenció.

• La societat segarrenca avança decididament cap a la convivència de diferents cultures fruit de l’arribada de persones, conjuntament amb la seva família, per treballar a la indústria agroalimentària. Això planteja reptes que demanden un abordatge comú per fomentar una bona cohesió social i territorial, reconeixement de la diversitat i generació d’igualtats d’oportunitats.

• L’entrada de ple en la necessitat de retenir el talent local i de ser atractius per atraure’n de forà. El factor humà és clau en la societat del coneixement, i cap territori pot restar al marge d’aquesta realitat si és que desitja un futur digne. En aquesta “guerra pel talent”, la comarca pot lluitar amb armes pròpies de les que no disposen les grans àrees metropolitanes en les que el talent acostuma a aterrar, però en cap cas és una qüestió de la que no calgui preocupar-se’n. La qualificació professional de les persones és, també, un aspecte que forma part del mateix repte, i a La Segarra hi ha feina a fer en aquest sentit

• La consolidació vers la comarca d’un flux turístic de qualitat, que posi en valor els recursos materials i immaterials presents al territori i doni sortida als emprenedors i emprenedores locals que aposten per productes autòctons de qualitat.

• La preservació de l’equilibri entre activitat productiva lligada a la terra, el paisatge heretat que per ell mateix és un reclam i un valor, la projecció del patrimoni natural, material i immaterial i les noves fonts de producció d’energies renovables: una qüestió que només pot ser assolida des d’un abordatge comarcal

En definitiva, la comarca actual no s’explica sense mirar els processos de globalització que atenyen tots els territoris i que a La Segarra prenen el seu accent determinat en funció del propi bagatge històric, cultural i territorial. La comarca, com a ens de govern i gestió i d’articulació de voluntats col·lectives té encara un potencial no explotat en la seva totalitat i aquest és, precisament, el factor que aporta sentit i coherència al fet comarcal en un món global, en el que l’aïllament secular no té cap sentit com a projecte col·lectiu de futur però que alhora proporciona i defineix la possibilitat d’articular una resposta amb perfil propi, diferenciada de la resta i que ha de ser el que ha de seguir

navegant amb èxit en un món global.

Informació extreta del Pla Estratègic de la Segarra 2025.

http://www.ccsegarra.cat/treballar-a-la-comarca/pla-estrategic-de-la-segarra