T'agradaria saber més detalls sobre la història del municipi? No els busquis més. Des d'aquí pots accedir a un recorregut pel passat de la localitat.

Breument i de manera concisa, oferim un repàs dels esdeveniments més significatius de la història de la Cerdanya, la qual a grans trets, passa per una identitat pròpia dels antics ceretans reconeguda pel món romà, així com pel d’una administració conjunta a tot el territori en l’antiguitat, l’edat mitjana i part de la moderna; per continuar a partir de 1659 amb el Tractat dels Pirineus , en un procés de fragmentació política del territori entre dos estats i, posteriorment, administrativa al costat espanyol amb la divisió provincial, no tan traumàtica al costat francès amb la cantonal.

En qualsevol cas, la Cerdanya amb la Comunitat Europea en marxa aspira com cap altra comarca a un retrobament progressiu de serveis i d’una administració conjunta.

 

  • Fi del Terciari. Es constitueix la vall cerdana, conca enfonsada per falles - que uneixen la Seu d'Urgell amb Perpinyà (miocè superior i pliocè - fa uns 8 milions d’anys-) i es forma un important llac en l'actual Batllia, envoltat d'una zona d'aiguamolls. Progressivament, s’omplí amb argiles i dipòsits d'origen vegetal, els quals donaren lloc a jaciments de lignit com els de Sansor, Sanavastre i Estavar, explotats en l’antigor.

 

  • Vers el 120000-50000 aC. Coves d’Olopte, hi ha indicis d’ocupació  humana durant la fi del paleolític inferior o en el paleolític mitjà. Estudis de la Universitat de Barcelona semblen determinar que el coll de la Perxa podria haver estat l’únic pas lliure de gel del Pirineu durant les glaciacions.

 

  • 13000 aC. Al turó de Montlleó s’estableix un campament de caçadors i recol·lectors a finals del Paleolític Superior

 

  • 4000-3500 aC. Primers indicis d’ocupació humana en coves i campaments a l’aire lliure i de la domesticació de vegetals -blat- i animals - ovella, cabra, bou….: pla del Bac -Eina-, Sant Feliu de Llo, les Tarteres de Vilanova, Sanavastre, fou de Bor, coves d’Olopte.

 

  • 2200-1800 aC. Primeres mostres de ritual funerari: enterrament col·lectiu en coves i dòlmens (fou de Bor, cova de les Encantades –Toloriu -, cambres simples de la cova del Camp de la Marunya -  Brangolí - i de ca n'Aurèn I  - Orèn, municipi de Prullans -, cofres d’Eina, cista de Ca n’Aurèn II – Orèn -…).

 

  • Vers el 1500-1000 aC. Augment del nombre de poblats a l’aire lliure i continuïtat d’altres d'existents, situats en turons (Llo), en vessants i colls de mitjana muntanya (la Tarterola de Dorres) o a la plana (Sanavastre). Les coves s’empren per enterrar i com a lloc d’emmagatzematge o hàbitat temporal (Olopte, Anes…). Arriben objectes de bronze des de l’àrea circumalpina.

 

  • Fi del s. III - s. II aC.  Arribada dels ibers, els quals aixequen poblats de nova planta segons un urbanisme preconcebut (Bolvir, Gallisà), i fan conèixer l’escriptura i el torn de terrissaire. Inscripció d’una gran quantitat de gravats rupestres.

 

  • 83 aC. Els ceretans imposen un peatge al pretor romà Sertori per deixar-li travessar el seu territori cap a Ilerda.

 

  • 39 aC. Revolta del poble ceretà contra el domini de Roma, sotmesa per Domici Calví.

 

  • S. I aC. Iulia Lybica (Llívia), municipi romà i capital del territori. Concessió del dret llatí als seus habitants. Reorganització de l'espai rural i de les vies de pas (Strata Ceretana).

 

  • S. I-V. Existència de nombrosos assentaments rurals (villae), necròpolis i altres elements romans a Llívia, Talló, Prats, Alp, Angostrina, Bolvir, Urtx.

 

  • S. VII-VIII. Les fonts visigòtiques i àrabs continuen citant Llívia com a capital i n'esmenten per primera vegada el castell.

 

  • 673. Rebel·lió del duc Pau (Paulus), arran de la qual el rei Wamba s’apoderà del castell de Llívia.

 

  • S. IX. Es crea el Comtat de Cerdanya. Organització del territori en castells i parròquies. Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred o Riufred (vall de la Molina, Alp), primer monestir cerdà.

 

  • S. X. El monestir de Sant Miquel de Cuixà rep una gran quantitat de propietats a Cerdanya (Bolquera, Eina, Enveig, Estavar, Urtx, Bolvir…) i, en menor grau, Sant Martí del Canigó.

 

  • S. X-XI. Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell en el qual apareixen citades totes les esglésies cerdanes, sent la de Talló l’única esmentada amb el seu titular. Se citen els pagi o divisions administrativo-territorials: pagus liviensis (Llívia), pagus ollorbiensis (Olopte), pagus tolonensis (Talló) i pagus baritensis (Bar).

 

  • 1083. Presumible existència de moneda comtal cerdana.

 

  • 1170-1177. Alfons I funda la vila de Puigcerdà i li confereix la capitalitat cerdana.

 

  • 1182. Establiment de la fira de Puigcerdà, que serà a partir d’aquest moment un important element centralitzador de l’economia d’aquesta zona del Pirineu.

 

  • 1190. El rei Pere I confirma l’Hospital Major de Puigcerdà, el qual, tenint els enormes canvis conceptuals del món hospitalari, esdevindrà l’actual hospital.

 

  • 1198. Principal invasió albigesa, que malmet moltes esglésies i les seves pertinences (Coborriu de Talló, Bor, Pedra, Urús, Beders, Baltarga, Sansor, Mosoll, Estoll, Queixans, Vilallobent, Age, Osseja, Naüja, Santa Llocaia, Er, Sallagosa, Vallsabollera…), així com alguns masos d’Alp, Càldegues o Urtx, entre d’altres.

 

  • S. XIII. Es crea la vegueria de Cerdanya, la qual hauria de perdurar fins al 1716.

 

 

  • 1225. Nunó Sanç funda la vila de Bellver.

 

  • 1276. El comtat de Cerdanya queda unit al Regne de Mallorca.

 

  • 1290. Establiment dels dominics a Puigcerdà.

 

  • 1292. El comtat de Cerdanya es reintegra a la Corona catalana.

 

  • S. XIV. Els mendicants i els jueus es consoliden com a comunitats amb un  gran pes específic dins de la població puigcerdanesa.

Puigcerdà és el principal mercat del Pirineu i es troba entre les set poblacions catalanes amb més població.

 

  •  Vers el 1345. Puigcerdà es troba entre les set poblacions catalanes més habitades.

 

  • 1348. Primer brot de la Pesta Negra.

 

  • 1428. Un fort terratrèmol afecta greument la Cerdanya i motiva una gran destrucció de Puigcerdà.

 

  • 1462. Joan II empenyora els comtats de Cerdanya i Rosselló a canvi de l’ajut de Lluís XI, rei de França en la lluita per la corona catalana.

 

  • 1479. Setge i enderrocament del castell de Llívia per Lluís XI, davant de l’oposició a sotmetre’s a França per part del castlar de Llívia, Damià Descatllar.

 

  • 1493. Carles VIII de França retorna els comtats de Cerdanya i Rosselló.

 

  • 1514. Puigcerdà obté llicència reial per encunyar moneda.

 

  • 1575. Es crea la Unió entre Puigcerdà i la Terra (resta de poblacions cerdanes) per fer front al nombrós bandolerisme existent.

 

  • S. XVI-XVII. Continus enfrontaments amb França.

 

  • 1659-60. Té lloc el Tractat dels Pirineus. Es crea la frontera estable entre Espanya i França. La Cerdanya queda partida en dos i la Vila de Llívia passa a ser enclavament espanyol en territori francès per decisió pròpia.

 

  • 1679. Lluís XIV de França encarrega la construcció de la fortalesa de Montlluís.

 

  • 1708-1714. Construcció a Puigcerdà del Fort Adrià sota l’ocupació francesa del duc de Noailles.

 

  • 1716-1833. S’imposa l’administració castellana amb la creació del corregiment de Puigcerdà, el qual comprenia, a més de la Cerdanya, la vall de Ribes i l’actual Alt Urgell. 

 

  • 1789. La Revolució Francesa suposa  la fi d'unes estructures seculars al costat francès.

 

  • 1790. Creació del departament dels Pirineus Orientals i establiment de la divisió cantonal  entre Montlluís i Sallagosa.

 

  • 1803. Les parròquies cerdanes del costat francès deixen de dependre del bisbat d’Urgell.

 

  • 1812-1814. La Cerdanya sota administració espanyola és ocupada per les tropes napoleòniques i converteixen Puigcerdà en capital del departament del Segre. Algunes poblacions són massacrades per l’exèrcit francès.

 

  • 1815. El duc d’Angoulême (Angulema), a instància dels habitants de les Guinguetes d’Ix, concedeix canviar el nom de la població pel de Bourg-Madame.

 

  • 1833. La creació de les diputacions i la divisió provincial espanyola motiven una nova partió de la Cerdanya entre la província de Lleida i la de Girona, que continua actualment en vigor.

 

  • 1837, 1873 i 1874. Puigcerdà sofreix els setges carlins. En surt victoriosa en totes les ocasions.

 

  • 1853. La Cerdanya d’administració francesa s’uneix a la plana rossellonesa mitjançant una carretera pavimentada.

 

  • 1875. Edició del primer setmanari: El Puigerdanès.

 

  • 1886. El govern dóna permís per enderrocar les muralles puigcerdanenques.

 

  • 1908-1910. Inici de la pràctica dels esports de neu a Font-romeu i la Molina.

 

  • 1911. S’inaugura el tram comprès entre Montlluís i la Guingueta d'Ix (Bourg-Madame) del tren Groc.

 

  • 1913. Visita de la infanta Isabel.

 

  • 1914-1919. Moren 233 cerdans francesos a la Primera Guerra Mundial.

 

  • 1914. Queda enllestida la carretera N-152, que unia Barcelona i Puigcerdà per Ribes de Freser, i a l’any següent, la de la Seu d’Urgell a Puigcerdà. Són dos dels principals eixos comarcals de comunicació.

         

  • 1922. El tren de Barcelona arriba a Puigcerdà.

 

  • 1924. Visita del monarca Alfons XIII.

 

  • 1929. Inauguració de la línia fèrria entre Puigcerdà i Ax-les-Thermes.

 

  • 1934. Entra en funcionament l’aeròdrom de la Cerdanya.

 

  • 1936. Un fort grup de la CNT-FAI, encapçalat per Antonio Martín -el Cojo de Málaga-, mort poc després a Bellver, aconsegueix el control de Puigcerdà i de gran part de la Cerdanya. Portarà a terme 33 assassinats, així com nombroses incautacions.

 

  • 1936. La Generalitat de Catalunya reestructura el país en comarques. Gran destrucció del patrimoni artístic de les esglésies de la                                  Cerdanya sota administració espanyola.

 

  • 1937. Emeten paper moneda els municipis d’Alp, Bellver de Cerdanya, Llívia, Montellà-Martinet, Puigcerdà i Urtx.

 

  • 1939. Entrada de les tropes franquistes a Cerdanya.

La frontera veu l’allau de gent en direcció nord.

 

  • 1945-1947. Nombroses baixes de cerdans de França. La frontera filtra els que fugen del nazisme cap al sud i posteriorment aquells que fugen dels aliats.

Construcció de la Línia P (PIRINEUS) de defensa coneguda també com la Línia Gutiérrez, davant una possible invasió dels aliats.

 

  • 1952. Ràdio Puigcerdà – La Voz de la Cerdanya comença les seves emissions que finalitzaran deu anys després.

         

  • 1956. Puigcerdà inicia la pràctica de l’hoquei gel en un nucli urbà, en l’àmbit estatal.

 

  • 1960. Es crea la Cooperativa Agropecuària de la Cerdanya

 

  • 1969. El forn solar d’Odelló esdevé operatiu.

Inici del Festival De Música d’Ix

 

  • 1981. Se celebra la primera Diada de la Cerdanya.

         

  • 1982. La comarca pateix forts aiguats que provoquen greus inundacions. Afecten molt directament Martinet i el Pont de Bar.

S’inicia el Festival de Música de Llívia.

 

  • 1983. Ràdio Pirineus comença les seves emisions.

 

  • 1984. S’obre al trànsit el túnel del Cadí, que comunica les comarques del Berguedà i de la Cerdanya. L’accessibilitat des de Barcelona provocarà importants i irreversibles canvis en la comarca.

 

  • 1987. Creació del Consell Comarcal de Muntanya. Constitució del Consell Comarcal de la Cerdanya.

 

  • 1991.  Adhesió de l’estat espanyol a l’Acord de Schengen. Suposa la supressió dels controls de persones i les restriccions de circulació a les fronteres entre els països signants, l’adhesió d’Espanya, suavitza la frontera amb França.

 

  • 7 de febrer de 1992. Tractat de la  Unió Europea o Tractat de Maastricht. Naixement d’importants projectes transfronterers entre la Cerdanya sota administració francesa i l’espanyola per solucionar problemes i deficiències comunes subvencionats per Europa

 

  • 1994. Obertura del túnel de Pimorent i es connecta la Cerdanya amb l’Arièja.

 

  • 1 de gener del 2002. Entra en vigor la moneda única: l’Euro. Facilita la mobilitat  i l’intercanvi entre els cerdans.

 

  • 2014. Entra en funcionament, el setembre,  l’Hospital Transfronterer de Cerdanya.

 

BIBLIOGRAFIA:

 

Blanchon, J-L; Bosom, S; Mercadal, O; Soler, M: LA GUIA DE TOTA LA CERDANYA I EL CAPCIR. Sinopsis Edicions.