T'agradaria saber més detalls sobre la història del municipi? No els busquis més, des d'aquí pots accedir a un recorregut pel passat de la localitat.

Comarca situada estratègicament, la qual facilita l'apropament a punts de la geografia muntanyenca catalana, aragonesa i francesa: la Vall de Boí, la Vall de Barravés, la Vall de Llevata, la Vall Fosca, la Val d'Aran, la Vall de Benasc i la d'Isàvena.

La comarca de l’Alta Ribagorça es va crear per la llei de 28 de març de 1988 de la Generalitat de Catalunya, i el 27 de juliol de 1988 es constitueix el Consell Comarcal. Són tres els municipis que conformen la comarca, els quals, anteriorment, formaven part de la comarca del Pallars Jussà, i la seva segregació i constitució com a comarca pròpia responen al desig dels seus habitants de veure reconeguda la seva personalitat pròpia, més propera a la regió de la Ribagorça.

La indústria hidroelèctrica (en especial, la construcció de centrals preses i centrals hidroelèctriques per part de la companyia Enher), ha estat des de mitjans del segle XX, el factor que ha tingut històricament una especial rellevància, significant un important desenvolupament econòmic i augment de la població, i un transvasament de llocs de treball del sector agrari a l’industrial.

La població ocupada per grans sectors d’activitat mostra una especialització clara en el sector dels serveis, en especial el turisme, el qual coneix la seva crescuda més important des de finals dels anys vuitanta, amb la construcció de les pistes d’esquí.

EL PONT DE SUERT

Capital de l'Alta Ribagorça és rica en patrimoni cultural, etnològic i natural. El Pont de Suert vol dir “Pont de Pont” i això és el que ens trobem dins del municipi, un seguit de ponts que us faran gaudir de diferents itineraris de passeig al llarg del pas del Noguera Ribagorçana.

El passeig pel barri històric descriu l'empremta del pas del temps. D'època medieval el formen la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l'Escú, el d'Avall, El Palau Abacial i l'Església Vella dedicada a l'Assumpció i que, avui per avui, alberga la Col·lecció d'Art Sacre de la Ribagorça.

L'Església Nova dedicada a l'Assumpció data de l'any 1955, és la parada obligada per la seva característica estructura diferent i impactant en el nostre Pirineu. Els esports de muntanya, d'aigua dolça, els espais d'interès natural, el Centre de Fauna, la ruta de la fauna de Montiberri, els miradors i el romànic del s. XI-XIII, entre d’altres, fan del Pont de Suert un bon lloc de visita.

VILALLER

Vilaller (Villa-llar primera llar de les Altes Valls). Segon nucli de la comarca i la capital de la Vall de Barravés, vall d’origen glacial. La vila disposa d’un barri antic que compta amb molts elements d’interès, com les restes de muralla amb arcades (s. XI) i torre medieval, restes de la presó més antiga de Lleida (s. XVII), una arcada  del pont vell de pedra (s. XVII), l’església neoclàssica (s. XVIII) i la torre campanar, ermites de la Mare de Déu de Riupedrós i de St. Mamés, la casa pairal del poeta Mn. Antón Navarro i “l’Orm” del Trinquet, (om centenari). Destaca el campanar octogonal d’estil barroc de l’església de Sant Climent de la darreria del s.XVIII.

A l’entorn de Vilaller, es troben monuments megalítics  i necròpolis antropomorfes medievals i les antigues mines a la zona de Cierco.

LA VALL DE BOÍ

La Vall de Boí, no és, geogràficament, una vall, sinó un conjunt de valls i serralades que han estat agrupades per uns fets comuns.

El nuclis de la Vall de Boí constitueixen, com la major part dels territoris de muntanya, un valor afegit en la percepció del paisatge, ja que a les característiques de la seva ubicació, s’afegeix la presència d’elements patrimonials de gran valor històric i artístic (esglésies, edificis, etc.) que, per la dimensió dels nuclis, sobresurten en la visió del conjunt. La tipologia de l’edificació pròpies i diferenciades, que responen tant a les necessitats climàtiques, com a la utilització dels materials locals disponibles, així com la configuració de l’habitatge rural del Pirineu, atorguen als conjunts edificats un elevat valor patrimonial.

En l'àmbit del patrimoni cultural, la Vall de Boí, conserva en els seus pobles, encara, l'estructura arquitectònica i les construccions domèstiques tradicionals que s'han anat preservant al llarg del temps, essent el punt més important les esglésies romàniques, testimoni present del període romànic a Catalunya.

La diversitat de produccions agrícoles i ramaderes que caracteritzava les explotacions tradicionals ha desaparegut totalment, donant pas a una progressiva especialització productiva que en el cas de la Vall de Boí es materialitza en la ramaderia de caràcter extensiu.