T'agradaria saber més detalls sobre la història del municipi? No els busquis més. Des d'aquí pots accedir a un recorregut pel passat de la localitat.
Origens de Castellterçol
La primera referència de Castellterçol procedeix de St. Mateu de Bages i es guarda a l'Arxiu de Montserrat. Es tracta d'una venda de tres porcions de terra que fa una parella de propietaris. D'una declaren que l'obtingueren per aprisió d'una terra règia que es troba en el territori d'Osona, en el terme del Castell d'un tal Terçol. La data d'aquest document és l'any 898, que indica que llavors ja existia el lloc i el terme de Castell de Terçol o Castellterçol.
Amb un territori ben constituït, amb la terra repartida entre diversos propietaris, bé que encara poc poblada i amb notables extensions ermes, i un nom ben definit de terme de Castell de Terçol o Castellterçol, aquest bocí de terra osonenca o bagenca entrava a la història l'any 898, ara fa, per tant, quasi 1100 anys.
El Castell
El castell de Castellterçol es troba situat a les afores de la vila en direcció sud-est, damunt un turonet que si bé no és un dels punts més elevats del poble, si és apropiat per a la defensa. Actualment se'n conserven el fossar, una part de les muralles de defensa, amb les corresponents sageteres (probablement dels S.XIII i XIV), i les restes de l'antiga residència dels senyors, datada del S.XII. Després de la primera referència del tal Terçol com a senyor del castell, són els Xetmar o Xammar els seus propietaris, el segle XI. El primer Xetmar va anar en peregrinació a Terra Santa havent fet testament i en ell demanà (1110) que s'il.luminés i consagrés l'església que havia fet construir en honor de St. Miquel prop del Castell. Els Xetmar sempre varen tenir una especial inclinació per ajudar al Monestir de Sta. Maria de l'Estany, i així, el 1259, Ramon de Xetmar els vengué la propietat del Castell que aleshores s'extenia des de La Fàbrega fins a Les Pujades i St. Julià d'Úixols.
En el S. XVI es començà a construir una masia en el costat sud del recinte aprofitant en part les muralles i edificacions anteriors. La construcció que actualment és més alta data del segle passat. Sembla que la seva base era d'una torre anterior i els estudis tècnics actuals indiquen la possible existència inicial de dues torres.
A partir del S. XVI, la propietat del Castell va anar passant a mans de diverses famílies com els Guardia, Tost, Maresch i, més recentment, Barraquer, Oller i Anzizu.
Amb el recolzament de la Generalitat, de l'Ajuntament i del grup local "Amics del Castell Terçol", els actuals propietaris han endegat, des de 1990, la tasca de consolidar les parts històriques del recinte i destinar-les a activitats de tipus cultural obertes al públic, tot i respectant l'ús privat de les vivendes.
Cada any, per l'estiu, s'hi celebren concerts i actes culturals de diversos tipus. Des de 1993 cada any es fan treballs d'excavació arqueològica en el recinte de la torre principal.
El recinte històric i el Museu es poden visitar els dissabtes per la tarda o prèvia trucada als Srs. Carbonés (93 866 83 55).
Són unes construccions excavades d'uns 9 a 12 m de fondària per 10 m de diàmetre, amb parets i voltes de maçoneria, perfilades, la majoria fetes amb pedra, on es guardava i conservava el glaç o la neu glaçada per al bon temps. Per això estan construïdes la majoria a les voreres del riu.
La construcció és molt sòlida (algunes parets arran de base tenen fins a 3 metres de gruix) i a la paret orientada a la riera s'hi deixava un portell d'un metre d'alçada per 30 cm d'amplada per tal de facilitar l'evacuació de les aig¸es quan la bonança de l'estiu fonia el gel sobrer.
Són un exemple típic de l'arquitectura catalana, emprant els coneixements i aplicacions de la volta romànica, creus d'aresta i contraforts medievals.
Conegueren el seu moment de brillantor en el decurs dels segles XVII, XVIII i part del XIX, quan el comerç del glaç comportà una de les principals fonts d'ingressos de la vila, junt amb el sector tèxtil. La principal consumidora de gel era Barcelona.
Com a testimoni d'aquell període, resten al llarg de la geografia del terme una dotzena de poues, algunes en molt bon estat i d'altres ja mig enrunades.
Són conegudes les poues del Molí Nou, de la Fàbrega, de Cal Carabrut, de Cal Revitllat, del Vapor.
Masies històriques
Totes aquestes masies o cases de pagès es poden visitar per fer bones caminades i, si s'escau i hi fem parada hi serem ben trobats. Podrem comprar-hi els bons productes alimentaris que hi sol haver a pagès: ous, mel, pollastres, ànecs, conills, llet, llegums,...
Podeu trobar més informació en el llibre "Caminen per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme".
A tocar el poble tenim les cases pairals de Salavert, Les Comes, Can Fruns (avui restaurant), El Casuc i El Castell.
Al nord del terme tenim les masies de La Fàbrega, el Pedrós, Les Basses i Les Canals. Seguint la riera de Fonts Calentes trobem La Serradora on hom s'hi pot aturar a contemplar els finestrals de pedra treballada i els marcs i motllures a les entrades del menjador i cambres. Una petita torre domina el paisatge obert dels voltants. Si baixem a la riera hi trobem el Molí Nou, el Molí Xic, el Mas St. Jaume i Les Comes.
També tenim la Ginebreda i l'Oller: la primera és una de les cases més antigues del poble, ja que hi ha documents del S. XVI que la citen. La segona és una casa senyorial.
Si des de la serradora volem continuar cap a les obagues de Fonts Calentes, trobarem Esplugues (Castellcir), masia original situada sota una bauma de 15 m d'alçada i 50 m d'amplada. Solament té façana al migdia i la xemeneia de la casa és protegida per la volta massissa. Damunt la riera hi ha un pont de pedra en arcada romànica.
Si anem cap a llevant trobem les masies de La Vall, Vall Llosana i Brugaroles. Més avall hi ha l'Horta i La Noguera, aquesta última plantada damunt una roca, amb una torre de guaita supèrbia. Al sud del terme trobem Cal Peranton, Cal Revitllat, El Ricart, l'Era de les Cases, El Munt, Les Pujades,...
A la zona de ponent, el Solà del Sot, el Pererol, Pla Gaià, El Pujolet, l'Argimira, La Codina, El Vilet, El Criach, Vilanova, Vilarrúbia, La Sala,...
La Casa-Museu Prat de la Riba
La casa Prat de la Riba (o antiga casa Padrós, amb traces del S.XVII) es troba al centre del poble. En el seu estat actual fou arranjada l'any 1800 pel Dr. Padrós i ha estat declarada monument històric-artístic pel fet d'haver-hi nascut i mort Enric Prat de la Riba i Sarrà (1870-1917), eminent jurista, president de la Diputació de Barcelona i creador de la Mancomunitat Catalana, de la qual fou primer president.
La família d'en Prat de la Riba va cedir la casa a la Generalitat i des de 1984 s'ha convertit en casa-museu on, a més de poder visitar les estances privades i records personals d'Enric Prat de la Riba, també s'utilitza com a sala d'exposicions i conferències.
Horari d'obertura:
Del 1-04 al 31-06 i del 1-09 al 31-12:
De dijous a dissabte: de 10 a 13h (+30) i de 15 a 17h (+30)
Diumenge: de 10 a 14'30h (+30)
Juliol i Agost:
De dimarts a diumenge: de 10 a 13h (+30) i de 15 a 18h (+30)
L'Espai Franc
L’Espai Franc es presenta des del seu naixement com un espai museístic sobre l’art derivat dels moviments d’exili, guerra i camps de concentració de la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial. Per aquest motiu obre les seves portes amb la il.lusió d’impulsar un projecte que va més enllà de les nostres fronteres i que vol integrar passat, present i futur, des de la particular perspectiva del pintor castellterçolenc Josep Franch Clapers.
L’artista ha mostrat a través d’olis, mosaics, aquarel.la, tinta xinesa, vitrall i escultura tots els ventalls de la peregrinació cap a l’exili i la vida als camps de concentració en una crònica traumàtica de gran valor artistístic però també històric.
L’Espai Franc està situat al carrer Racó 10-12, al mig de la població, al costat del futur equipament cultural El Centre i a prop de la Casa Museu Prat de la Riba amb la qual vol formar un tàndem museístic que generi un nou interès cultural pels que visiten Castellterçol.
Per tal de remodelar l’edifici i adequar-lo al seu nou ús, els tècnics municipals d'acord amb la seguretat de les obres, les condicions d’humitat adequades que necessiten tenint en compte els balanços tèrmics de Castellterçol en les diferents èpoques de l’any i la funcionalitat de l’espai per mostrar els diferents treballs amb la qualitat ambiental que es mereixen.
El museu és una iniciativa de l’Ajuntament que vol acostar la figura del pintor castellterçolenc a tots els públics amb la promoció de les seves obres com una experiència interactiva i sensorial a través d’una sala d’exposició i una de projeccions, una sèrie de litografies, diferents visites guiades i conferències periòdiques que impregnin el visitant de l’esperit i l’estimació que Franch Clapers té per Castellterçol, per Catalunya i per les llibertats dels homes.
El museu va obrir les seves portes el 30 de juliol de 2005 amb la presència del pintor, de les autoritats de la vila, d'autoritats de la conselleria de cultura i de directors de museus i escoles d'art de la zona.
