Quina superfície té el terme municipal? A quina altitud sobre el nivell del mar està? Quants habitants té? Aquestes són algunes de les dades que pots descobrir en aquest apartat.
Informació relativa a dades generals sobre ens els locals disponibles a la font MUNICAT del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Terme
Castellterçol es troba situat a la part més nord-occidental de la comarca del Vallés Oriental (Catalunya). Pertany a la comarca natural del Moianès (regió que en la divisió comarcal de 1936 va quedar repartida entre Osona, el Bages i el Vallès Oriental), que forma un altiplà a cavall de les depressions de la Plana de Vic i del Pla del Bages. La vila caraneja la línea que destria les aigües del Llobregat i del Besòs, a la part més alta de la Riera del Tenes, afluent del Besòs. El terme municipal té una extensió de 31,61 km2, amb una altitud mitjana de 726m sobre el nivell del mar.
Dos sectors ben diferenciats conformen la demarcació del terme: el llevantí és la part que confronta amb Castellcir i, en petita porció, amb St. Quirze de Safaja, i és travessada per la carretera de Mollet a Moià; i el sector ponentí que és el que termeja amb Granera i Monistrol de Calders, al NW amb l'enclavament de Marfà i Moià, i cap SW amb Gallifa i St. Feliu de Codines, que comprén els sectors més trencats, emboscats i menys poblats del terme.
Clima
La manca d'una pantalla o barrera important de muntanyes que empari el terme fa que les condensacions de vapor d'aigua no siguin freqüents i, per tant, que tampoc sigui un lloc de gaire pluviositat. Oscil.la entorn d'una mitjana anual de 580 mm. La relativa altitud, peró sobretot l'obertura del lloc, fa que les temperatures siguin baixes a l'hivern, però també força altes a l'estiu, amb uns valors que van de mínimes absolutes de 6 i 5 sota zero de desembre a febrer, a màximes de 30 i 32 de mig juny a inicis de setembre.
Medi físic
El terreny és format per solatges terciaris, especialment de gresos i calcàries de l'eocé i l'oligocé, i per tascons de conglomerats que es manifesten en un bon sector dels termes de Castellterçol i Granera amb una disposició bàsicament de capes horitzontals.
Les altituds més notables del terme es troben al sud, com per exemple el Puig Rosanes de 827 m. Però és en la petita serra trencada i feréstega que marca el límit meridional del Moianés on es troba un dels cims més notables: el Serrat de les Pedres, de 952 m.
Un important nombre de torrenteres que circulen pel terme són alhora resultat i causes agents dels accidents del terreny i, per això, en les parts més baixes, on els materials calcaris alternen amb margues impermeables, es produeixen fonts i petites deus d'aigua. Les rieres de l'Espluga i de St. Joan s'escolen al riu Llobregat per mitjà de la riera de Marfà, mentre que la riera de St. Quirze (capçalera del riu Tenes) desemboca al Besòs.
Antigament, el roure martinenc era l'arbre per excel.léncia dels boscos de Castellterçol, però ara només queden importants clapes al sector est del terme. També és molt important el pi, sobretot el pi roig, si bé és en els termes de Castellterçol i Granera que hi ha la zona de contacte entre el pi roig i el pi blanc amb el pi pinyer. És notable la pineda de la Fàbrega i altres del sector que mira Marfà. La superfície forestal del terme és de 22,85 km2.
Població
Castellterçol és una vila agermada amb la població italiana de Faedis (Friuli) de la zona d'Udine. La població estava dedicada tradicionalment a la parairia i a l'ofici de teixir, activitats que modernament es van convertir en empreses tèxtils. A finals del segle XVIII tenia molta importància la indústria llanera, amb més activitat que Sabadell i Terrassa. Avui és important la indústria téxtil amb la fabricació de teixits de poliester i cotó, i tints per a la indústria cotonera, que donen ocupació a un bon nombre de treballadors. També és molt important l'agricultura (gra, patates, llegums, farratges,...) i la ramaderia (boví, oví i porquí). Aquesta última dóna lloc a la fabricació d'embotits típics (botifarres, llonganisses,...), una activitat tradicional de la vila, que té molta artesania.
Del fet que la major part del terme de Castellterçol estigui cobert per boscos, s'obtenen altres produccions molt destacables económicament i molt tradicionals de la vila: bolets, tòfones i mel. Últimament s'està desenvolupant molt la indústria alimentària, amb la producció de conserves de tòfones i bolets, producció de torrons, neules, xocolata, "pa d'ametlles", i la producció de productes naturals (proteïna vegetal) i d'aliments ecològics. També és molt important la producció d'artesania popular com ceràmica, pintura, brodats,...
La vila té petits tallers (fusteria, construcció, manyeria, etc.) d'una alta qualitat, reconeguda arreu de Catalunya, i comerços que donen ocupació als seus habitants alhora que forneixen els estiuejants, per a molts dels quals Castellterçol ha esdevingut un lloc de segona residéncia per la seva altitud, el seu clima sec, la seva bellesa i la seva facilitat d'accés.
La població, ben conservada, es troba plena de boniques torres i cases residencials. Arreu del seu terme, hi ha també moltes masies antigues.
