Per ajudar-nos a millorar, si vols ens pot traslladar els seus suggeriments al respecte, sense resposta de l'administració, en el següent camp de text
* El missatge no pot superar els 1000 caràcters
Quina superfície té el terme municipal? A quina altitud sobre el nivell del mar està? Quants habitants té? Aquestes són algunes de les dades que pots descobrir en aquest apartat.
Informació relativa a dades generals sobre ens els locals disponibles a la font MUNICAT del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya.
| Codi | 80566 | |
| Comarca | Moianès | |
| Població ( Hab. padró 2023) | 785 | |
| Homes | 414 | |
| Dones | 371 | |
| Superfície (km2) | 34,18 | |
| Densitat (hab./km2) | 22,9 | |
| Altitud (m) | 773 | |
| Particularitat | El terme municipal esta dividit en dos. Entremig esta el terme municipal de Moià i el de Castellterçol. | |
Limita amb els municipis de Sant Quirze Safaja (S-SE) i Castellterçol (W), i els osonencs de Sant Martí de Centelles, Centelles, Balenyà (E) i, al N, amb els també moianesos de Collsuspina i Moià. Hi ha encara un altre sector del terme separat d’aquest nucli compacte, situat a l’extrem NW de la comarca, i que forma un enclavament entre els municipis de Moià (N), Monistrol de Calders (W) i Castellterçol (S-SE), que és el format per l’antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, unida a Castellcir el 1845.
La vall de la riera de Tenes o de Castellcir es forma al nord del terme amb el torrent de la Sauva Negra i els que vénen de sota Santa Coloma Sasserra i Mirambell, i ressegueix per la part de llevant tot el terme, de N a S. El sector W és travessat en gran part per la riera de Fontscalents, origen de la riera de Marfà o Golarda, que posteriorment drena, d’E a W, l’enclavament de Marfà.Tot el límit E del terme, que va del serrat de la Creueta, sobre Barnils (Sant Quirze Safaja), al pla de Bruga i la font de Sauva Negra, té les cotes més altes, amb altituds que superen els 900 m. El sector situat més al N del terme, constituït per l’antiga parròquia de Santa Coloma Sasserra, forma una plataforma que es troba entre els 870 i els 850 m; d’aquí cap a l’W i el S, el terme va perdent altitud, però mai no baixa dels 700 m, ni dels 650 en el tram inferior de la riera de Tenes.
El terreny de Castellcir, tot i que té amples sectors de conreus, és força accidentat i cobert per boscos de pins (sobretot al sector de Marfà i als pendents de la riera de Tenes), que es combinen amb nombroses hectàrees d’alzinars, rouredes i matollar. Informació extreta d'Enciclopèdia.cat