Per ajudar-nos a millorar, si vols ens pot traslladar els seus suggeriments al respecte, sense resposta de l'administració, en el següent camp de text
* El missatge no pot superar els 1000 caràcters
Quina superfície té el terme municipal? A quina altitud sobre el nivell del mar està? Quants habitants té? Aquestes són algunes de les dades que pots descobrir en aquest apartat.
Cànoves i Samalús és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, amb el cap de municipi a Cànoves[ que va donar nom al municipi fins al 1989. Forma part de la subcomarca natural del Baix Montseny.
El nom de Cànoves apareix per primer cop l'any 1002 en una discussió de confirmació de béns del monestir de Sant Cugat del Vallès, perquè aquest monestir tenia béns dins el terme i l'església parroquial de Sant Muç, documentada des del 1077.
Malgrat tot, s'han trobat moltes restes d'èpoques més antigues entre les quals mereixen esmentar les restes d'un poblat ibèric, habitat entre els segles IV i III aC a puig Castell, sobre can Flequer i can Pujades, del sector de Samalús; i un petit tresor de 40 monedes, la majoria de la seca Lauro, de bronze, que circulaven pel país entre els segles III i I aC. Aquestes varen ser trobades en bon estat de conservació el 1959 en arrancar un claper de pedres en terrenys del molí de can Ribes. També han aparegut tombes de lloses prop de cal Mestre de la capella de Santa Eugènia; i és igualment conegut el forn íbero-romà dit d'en Pega, en la mateixa zona de Samalús.
Més endavant consta com una de les parròquies del feu comtal del castell de Montbui, que posseïa el comte Gombau de Besora des del 992 com a mínim i que, un cop mort, els comtes Ramon i Almodis van confirmar al seu gendre Mir Geribert. El 1059 cita explícitament: la parròquia de "Sancto Andreo de Samalucio". Es tracta d'un monument d'estil romànic (Gallardo 1938) (Vall-Masvidal, 1983).
En aquesta zona de Samalús, dins la finca de can Torras i és a pocs metres de can Pujades, on existia la masia d'aquest nom, també s'hi ha trobat una vila romana de can Martí. (X. Aquilué i Abadies i Jordi Pardo i Rodriguez). És una peça clau per entendre el procés cultural i econòmic de la romanització i les seves relacions amb el substrat indígena.
Samalús es va unir a Cànoves, en l'aspecte administratiu, al segle XIV, però s'erigí en batllia o municipi independent des de mitjan segle XVII fins cap al 1840. El seu centre històric és la parròquia de Sant Andreu de Samalús. El lloc és àmpliament documentat, ja el 1002 hi tenia importants béns la canònica augustiniana de Santa Maria de Manlleu.