Per ajudar-nos a millorar, si vols ens pot traslladar els seus suggeriments al respecte, sense resposta de l'administració, en el següent camp de text
* El missatge no pot superar els 1000 caràcters
Si no saps quines són les accions pròpies d'aquesta administració, aquí trobaràs quines són les seves atribucions.
Segons els articles 25, 26 i 27 del Capítol III de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, les competències dels municipis són les següents:
Per coordinar l’esmentada prestació de serveis la diputació ha de proposar, amb la conformitat dels municipis afectats, al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques la forma de prestació, consistent en la prestació directa per la diputació o la implantació de fórmules de gestió compartida a través de consorcis, mancomunitats o altres fórmules. Per reduir els costos efectius dels serveis el Ministeri ha de decidir sobre la proposta formulada, que ha de tenir l’informe preceptiu de la comunitat autònoma si és l’Administració qui exerceix la tutela financera.
Quan el municipi justifiqui davant la diputació que pot prestar aquests serveis amb un cost efectiu inferior que el derivat de la forma de gestió proposada per la diputació provincial o entitat equivalent, el municipi pot assumir la prestació i coordinació d’aquests serveis si la diputació ho considera acreditat.
Quan la diputació o entitat equivalent assumeixi la prestació d’aquests serveis ha de repercutir als municipis el cost efectiu del servei en funció del seu ús. Si aquests serveis estan finançats per taxes i assumeix la seva prestació la diputació o entitat equivalent, ha de ser aquesta a qui vagi destinada la taxa per al finançament dels serveis.
1. L’Estat i les comunitats autònomes, en l’exercici de les seves competències respectives, poden delegar en els municipis l’exercici de les seves competències.
La delegació ha de millorar l’eficiència de la gestió pública, contribuir a eliminar duplicitats administratives i ser concorde amb la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
La delegació ha de determinar l’abast, el contingut, les condicions i la durada d’aquesta, que no pot ser inferior a cinc anys, així com el control d’eficiència que es reservi l’Administració delegant i els mitjans personals, materials i econòmics, que aquesta assigni sense que pugui suposar una despesa més gran de les administracions públiques.
La delegació s’ha d’acompanyar d’una memòria econòmica on es justifiquin els principis a què es refereix el paràgraf segon d’aquest apartat i es valori l’impacte en la despesa de les administracions públiques afectades sense que, en cap cas, pugui comportar una despesa més gran d’aquestes.
2. Quan l’Estat o les comunitats autònomes deleguin en dos o més municipis de la mateixa província una o diverses competències comunes, aquesta delegació s’ha de fer seguint criteris homogenis.
L’Administració delegant pot sol·licitar l’assistència de les diputacions provincials o entitats equivalents per a la coordinació i el seguiment de les delegacions que preveu aquest apartat.
3. Amb l’objecte d’evitar duplicitats administratives, millorar la transparència dels serveis públics i el servei a la ciutadania i, en general, contribuir als processos de racionalització administrativa, generant un estalvi net de recursos, l’Administració de l’Estat i les de les comunitats autònomes poden delegar, seguint criteris homogenis, entre d’altres, les competències següents:
4. L’Administració delegant, per dirigir i controlar l’exercici dels serveis delegats, pot dictar instruccions tècniques de caràcter general i recollir, en qualsevol moment, informació sobre la gestió municipal, així com enviar comissionats i formular els requeriments pertinents per a la reparació de les deficiències observades. En cas d’incompliment de les directrius, denegació de les informacions sol·licitades, o inobservança dels requeriments formulats, l’Administració delegant pot revocar la delegació o executar per si mateixa la competència delegada en substitució del municipi. Els actes del municipi es poden recórrer davant els òrgans competents de l’Administració delegant.
5. L’efectivitat de la delegació requereix la seva acceptació pel municipi interessat.
6. La delegació ha d’anar acompanyada en tot cas del finançament corresponent, per a la qual cosa és necessària l’existència de dotació pressupostària adequada i suficient en els pressupostos de l’Administració delegant per a cada exercici econòmic, i és nul·la sense aquesta dotació.
L’incompliment de les obligacions financeres per part de l’Administració autonòmica delegant faculta l’entitat local delegada per compensar-les automàticament amb altres obligacions financeres que aquesta tingui amb aquella.
7. La disposició o l’acord de delegació ha d’establir les causes de revocació o renúncia de la delegació. Entre les causes de renúncia s’inclou l’incompliment de les obligacions financeres per part de l’Administració delegant o quan, per circumstàncies sobrevingudes, es justifiqui suficientment la impossibilitat del seu compliment per l’Administració en què han estat delegades sense detriment de l’exercici de les seves competències pròpies. L’acord de renúncia l’adopta el ple de la respectiva entitat local.
8. Les competències delegades s’exerceixen d’acord amb la legislació de l’Estat o de les comunitats autònomes.